Què són les varius pelvianes?

Les varius pelvianes són cordons venosos dilatats localitzats a l'interior de la cavitat abdominal que envolten l’úter i els ovaris.


Quan una vena no funciona correctament, és a dir, que no drena la sang a la velocitat i volum adequats, es queda congestionada i dilatada. Aquesta dilatació, que inicialment és reversible, amb el temps es torna irreversible i la vena normal acaba degenerant en una variu. Una vena permanentment distesa, a més de no complir correctament la seva funció, pot resultar dolorosa.


En algunes ocasions, les varius pelvianes poden causar un autèntic suplici per a les pacients, provocant, entre altres símptomes, dolor pelvià crònic, circumstància que es coneix mèdicament com a Síndrome de Congestió Pelviana (SCP).

El dolor se sol localitzar a la part baixa del ventre o a la regió lumbar. En general es tracta d’un dolor similar al d’una menstruació dolorosa que empitjora al llarg del dia i millora quan la dona es posa estirada. Pot requerir analgèsics diaris i períodes de descans estirada durant el dia, interferint en l’activitat diària.

24% de les dones de la població general pateixen dolor pelvià crònic

40% de les pacients amb dolor pelvià crònic queden sense diagnosticar

80% de les dones diagnosticades de SCP milloren després de l’embolització


Símptomes de les varius pelvianes

El símptoma més característic és el dolor a la zona inferior de l’abdomen. Aquest dolor, generalment, s’accentua amb les següents accions:

  • Bipedestació (estar dreta)
  • Sedestació prolongada (temps prolongat asseguda)
  • Fer running
  • Durant el període menstrual
  • Immediatament després de tenir relacions sexuals

En general, per poder parlar de Síndrome de Congestió Pelviana, el dolor ha d’existir durant un període superior a 6 mesos.


Què he de fer si tinc dolor crònic?

És molt important visitar el/la teu/teva ginecòleg/ginecòloga, que haurà de fer una exploració completa per descartar que la causa del problema sigui ginecològica.


És freqüent que processos ginecològics habituals coexisteixin amb el Síndrome de Congestió Pelviana (SCP). Si la pacient respon al tractament hormonal (medroxiprogesterona), cal posar en dubte l'existència real d’aquest síndrome. L’endometriosi i els trastorns menstruals donen símptomes similars o superposables al SCP i han de descartar-se abans de fer un diagnòstic definitiu del Síndrome de Congestió Pelviana.


Com es diagnostica el Síndrome de Congestió Pelviana

Si hi ha sospita de síndrome de congestió pelviana, el més adequat és derivar a una Unitat de Radiologia Intervencionista per tal de realitzar les proves d’imatge necessàries que ajudin al diagnòstic.


La prova que confirma el diagnòstic de les varius pelvianes és la flebografia pelviana. Altres estudis que poden ajudar a identificar aquesta patologia són l’ecografia abdominal i transvaginal.


Embolització: el tractament d’elecció per a les varius pelvianes

L’embolització és el tractament d’elecció en les pacients simptomàtiques. Aquest tractament consisteix a obstruir (embolitzar) de manera controlada i deliberada la vena varicosa. Obstruint les venes varicoses, la millora es produeix en un 75% dels casos, i a més és una millora que amb el temps sol augmentar i estabilitzar-se.


L’embolització és un procediment molt segur que generalment es realitza de manera ambulatòria o, com a molt, amb una nit d’ingrés hospitalari. Els riscos són molt escassos i el principal problema que podem trobar és que no sigui suficientment efectiva per controlar el quadre dolorós.


Punció amb agulla fina

Es realitza una petita punció amb una agulla fina en una vena del braç que serà el punt d’entrada del catèter.


Navegació fins a les venes varicoses

El radiòleg vascular intervencionista, guiat per raigs X, dirigirà el catèter fins a les venes varicoses pelvianes a través de la vena gonadal, generalment la del costat esquerre.

Navegant per l’interior de qualsevol vena podrem desplaçar el catèter fins a qualsevol vena, per molt allunyada que estigui del punt de punció. Aquesta maniobra és senzilla i no notaràs res.


Alliberament de l’agent embolitzant

Un cop el catèter estigui a la posició desitjada, s’hi alliberaran substàncies que bloquejaran i, a mitjà termini, destruiran les venes varicoses.


No t’has de preocupar per l’oclusió d’una vena en particular (la vena varicosa i malalta), ja que sempre existeixen altres venes sanes que seran les responsables del drenatge venós de la teva pelvis.


Fa mal l’embolització de les varius pelvianes?

Pel fet de taponar una vena, l’embolització pot desencadenar un dolor transitori i autolimitat en un 15-25% dels casos. Aquest dolor respon bé al tractament amb ibuprofèn i desapareix en pocs dies.


L’endemà d’haver-se realitzat l’embolització podràs fer vida normal, reprenent totes les teves activitats diàries habituals. Et pots reincorporar a la feina, fer exercici físic, viatjar o tenir relacions sexuals. Aquest tractament no té cap repercussió en la fertilitat, la menstruació ni en la reserva ovàrica.