La microbiota intestinal, relacionada amb la resposta a tractaments oncològics
La microbiota intestinal, és a dir, el conjunt de microorganismes que habiten al sistema digestiu, ha deixat de considerar-se un element passiu per convertir-se en un factor a tenir en compte en la lluita contra el càncer. Segons la Dra. Elvira Buxó, oncòloga de l’IOB a l'Hospital Quirónsalud Barcelona (dreta a la imatge), "durant anys s'han considerat passius, però avui sabem que influeixen en la digestió, el sistema immunitari i la inflamació, el que ha despertat un gran interès científic en la relació amb el càncer". En aquest sentit, el desequilibri mantingut d'aquests microorganismes, conegut com a disbiosi, pot alterar la barrera intestinal i modificar la resposta immunitària. "Alguns bacteris produeixen substàncies protectores i altres poden contribuir a un entorn més favorable per al desenvolupament tumoral. És un camp de recerca molt actiu", afegeix la Dra. Buxó.
Per aquest motiu, la comunitat científica està estudiant patrons de la microbiota com a possibles biomarcadors per identificar el risc de malaltia o la resposta a teràpies específiques. "Per ara, no es fan servir de forma rutinària per diagnosticar càncer, encara que podrien ajudar en el futur a identificar risc o resposta a tractament", conclou la Dra. Buxó.
Tot i que la relació entre microbiota i càncer és més evident en tumors gastrointestinals (còlon o estómac), les investigacions actuals posen de manifest que la seva influència és molt més àmplia. "S'ha vist influència de la microbiota intestinal en la resposta a tractaments oncològics en altres càncers, com ara pulmó o melanoma, especialment amb immunoteràpia", explica l'especialista.
La dieta: el factor de control més potent
Des de l'àmbit de la nutrició oncològica, Adriana Alcaraz (Esquerra a la imatge), dietista nutricionista especialitzada en nutrició oncològica a l'IOB, subratlla que durant un procés oncològic, l'intestí i la seva microbiota prenen especial importància perquè influeixen en funcions clau de l'organisme: la regulació del sistema immunitari, el control de la inflamació, el metabolisme i el manteniment de la barrera intestinal.
Segons Alcaraz, "avui sabem que la microbiota participa en la producció de metabòlits beneficiosos, com els àcids grassos de cadena curta, que contribueixen a mantenir un entorn intestinal més estable". Tot i això, la nutricionista matisa que "és important ser prudents. Encara que existeixen associacions sòlides entre dieta, microbiota i inflamació, i hi ha estudis prometedors en contextos concrets, encara no podem afirmar de forma categòrica que "millorar la microbiota" per si sol augmenti la supervivència o la resposta a tractaments en tots els pacients". A allò que afegeix: "El que sí és consistent és que la dieta és el factor modificable més potent per afavorir una microbiota diversa i funcional, i això encaixa amb un objectiu clínic fonamental en oncologia: arribar al tractament amb el millor estat nutricional i físic possible".
A l'hora de preparar la dieta, el principal objectiu és cobrir correctament els requeriments d'energia, proteïna i micronutrients amb una alimentació de qualitat. En oncologia, moltes vegades el risc no és "menjar de més", sinó menjar de menys per falta de gana, nàusees, canvis de gust, dolor o fatiga. En paraules d'Alcaraz, "la base ha de ser una alimentació composta per aliments frescos i mínimament processats, com ara verdures, fruites, llegums, fruits secs, llavors, cereals integrals, peix, ous, carns magres, lactis naturals com iogurt o quefir i oli d'oliva verge extra. A més, és recomanable evitar aliments rics en sucres simples (bolleria, refrescos, sucs comercials, dolços, cereals refinats, productes ensucrats), no només per la seva baixa qualitat nutricional, sinó perquè afavoreixen pics de glucosa i insulina associats a un entorn metabòlic i inflamatori poc favorable".
Finalment, la nutricionista oncològica apunta que també és molt important minimitzar clarament els ultraprocessats, productes amb llargues llistes d'ingredients, rics en sucres simples, farines refinades, greixos de baixa qualitat i additius, que desplacen aliments densos en nutrients i s'associen a un pitjor perfil metabòlic i inflamatori.
Després del càncer, ambdues expertes coincideixen en la necessitat de seguir cuidant la microbiota. Segons la Dra Buxó "no hi ha evidència per assegurar que eviti recaigudes, però una microbiota equilibrada s'associa a hàbits saludables. Tenir-ne cura forma part d'una estratègia global de salut, juntament amb el cribratge, l'exercici i una alimentació adequada".
