Créixer sans: hàbits quotidians i seguiment pediàtric davant l’obesitat infantil

Criar nens i nenes amb hàbits saludables és una tasca que implica les famílies, l’escola i l’entorn social. L’obesitat infantil ha emergit com un repte de salut pública que requereix un abordatge rigorós i sensible, evitant estigmes i centrant l’atenció en el benestar del menor i en la prevenció de complicacions.

Situació actual de l’obesitat infantil a Espanya

L’Estudi ALADINO 2023 ha revelat que el 36,1% dels escolars espanyols de 6 a 9 anys presenta excés de pes, distribuït en un 20,2% amb sobrepès i un 15,9% amb obesitat. La prevalença és més alta en nens que en nenes i augmenta en contextos de vulnerabilitat socioeconòmica. Aquestes dades subratllen la importància de reforçar la prevenció des d’edats primerenques.

Segons el Dr. Henry José Marcano, endocrinòleg pediatre i cap del Servei de Pediatria de l’Hospital Quirónsalud del Vallès, «les altes taxes de sobrepès i obesitat infantil són un senyal clar que hem de reforçar la prevenció i actuar aviat. Recuperar hàbits saludables, promoure educació nutricional i afavorir entorns que facilitin l’activitat física és clau per cuidar la salut de nens i nenes».

Hàbits de vida saludable: la clau per a la prevenció

L’obesitat infantil, en la majoria dels casos, és d’origen multifactorial. Els hàbits alimentaris, el patró d’alimentació, el nivell d’activitat física, el sedentarisme, la qualitat del son, l’exposició a opcions alimentàries de baixa qualitat nutricional, el temps de pantalles i els factors familiars i de l’entorn hi influeixen significativament. Les causes endocrines o genètiques són poc freqüents, de manera que l’abordatge sol centrar-se en els hàbits i el context, amb una visió clínica integral.

El canvi més eficaç no es manté si recau només sobre el menor, sinó que funciona millor quan es planteja com un ajust de l’entorn familiar: què es compra, què es cuina, com s’organitzen els àpats, la importància de l’activitat física i l’espai dedicat al descans. Implicar l’infant, d’acord amb la seva edat, també pot ajudar: participar en la llista de la compra, escollir opcions saludables per al menú setmanal o col·laborar en preparacions senzilles fa que l’aprenentatge sigui quotidià.

El Dr. Marcano subratlla que «el tractament no pot centrar-se exclusivament en el menor. Necessitem una intervenció familiar integral, on mares, pares i cuidadors actuïn com a models d’hàbits saludables. Quan el compromís és realista i compartit, el pla es manté i el pronòstic millora».

A la pràctica, es recomana prioritzar aliments frescos i mínimament processats, augmentar la presència diària de fruita i verdura i reduir les begudes ensucrades i els ultraprocessats. És important cuidar l’esmorzar i els berenars, evitant plantejaments extrems. L’objectiu en la infància és millorar hàbits i salut, preservant un creixement adequat i sense imposar restriccions rígides.

L’estil de vida saludable també inclou el descans, que regula la gana, l’energia i l’estat d’ànim. En edat escolar es recomana dormir al voltant de 10 hores i, en l’adolescència, unes 8 hores.

Per combatre el sedentarisme, s’aconsella limitar el temps de pantalles i reservar espai diari per al joc actiu i el moviment, ja sigui a casa, al parc o en activitats esportives adaptades. L’Associació Espanyola de Pediatria (AEP) proposa límits clars: entre els 7 i els 12 anys, es recomana un màxim d’una hora diària (incloent-hi el temps escolar), prioritzant l’activitat física, la natura i la vida social.

Consulta pediàtrica: quan i què valorar

És recomanable sol·licitar una valoració pediàtrica si hi ha dubtes raonables sobre el desenvolupament de l’infant, si apareixen roncs o pauses respiratòries durant el son, cansament persistent, limitació per a l’exercici o molèsties osteoarticulars. També si hi ha antecedents familiars de diabetis tipus 2, hipertensió o altres alteracions metabòliques, o si l’infant mostra malestar per estigmatització o assetjament.

El Dr. Marcano aconsella: «Si una família està preocupada, el millor és demanar orientació. De vegades n’hi ha prou amb pautes concretes i seguiment; d’altres, convé valorar el risc metabòlic o l’impacte del son i l’activitat. El punt de partida sempre és un abordatge respectuós, sense culpabilitzar els més petits ni les famílies».

L'acompanyament familiar i pediàtric en el procés de canvi

El maneig inicial de l’obesitat infantil ha d’incloure un enfocament motivacional, centrat a comprendre les necessitats i barreres de cada família. A Espanya, l’evidència demostra que l’entrevista motivacional millora l’adherència, afavoreix canvis conductuals i redueix la resistència al tractament. Aquest enfocament permet establir objectius personalitzats, realistes i graduals, ajustats a l’edat del menor, al context familiar i al seu nivell de preparació per al canvi. Definir «petits passos assolibles» —com augmentar de 10 a 15 minuts diaris d’activitat, millorar un esmorzar o reduir les begudes ensucrades— facilita el progrés i reforça la percepció d’assoliment en infants i cuidadors.

L’obesitat infantil no es resol amb una intervenció puntual, sinó que requereix continuïtat, revisions i objectius realistes que es puguin mantenir en la vida diària. Les estratègies més efectives combinen educació nutricional, augment de l’activitat física i suport conductual, preferiblement des d’un enfocament multidisciplinari quan el cas ho requereix.

L’abordatge ha de cuidar especialment el component emocional: parlar de salut, energia, son, força i benestar sol ser més útil que centrar la conversa en el cos o el pes. Un seguiment respectuós, amb objectius graduals i revisables, ajuda a reduir la frustració i millora l’adherència a llarg termini.

El cap del Servei de Pediatria de l’Hospital Quirónsalud del Vallès conclou: «El més important és acompanyar: construir hàbits possibles, revisar els progressos sense judicis i sostenir el canvi amb la família. Quan cuidem la salut física i el benestar emocional alhora, estem protegint el desenvolupament present i futur de l’infant».