L’insomni augmenta en una societat que mai no s’atura
La dificultat per dormir s’ha convertit en un problema cada cop més freqüent. El ritme de vida accelerat, la hiperconnectivitat i l’ús constant de pantalles estan modificant profundament els nostres hàbits de descans i afavorint l’aparició de l’insomni.
Cada vegada més persones lluiten diàriament per conciliar la son. Aquest trastorn, un dels més prevalents relacionats amb el descans, afecta un nombre creixent de població i ja no és exclusiu de determinades edats. Els especialistes adverteixen que els canvis socials i tecnològics estan alterant els ritmes naturals de l’organisme i dificulten la desconnexió necessària per dormir bé.
La doctora Carla Estivill, directora de la Unitat del Son de l’Hospital Quirónsalud del Vallès, explica que en els darrers anys han observat un canvi clar en el perfil dels pacients. «Durant molt de temps es normalitzava no dormir bé. Existia un important infradiagnòstic, especialment en casos de roncs i insomni», assenyala. Tot i que continua sent freqüent, avui se’n coneix millor l’impacte: no només genera cansament o somnolència, sinó que també pot afectar la salut cardiovascular.
Trastorns del son: un origen majoritàriament neurològic
En centres especialitzats com la Unitat del Son de l’Hospital Quirónsalud del Vallès es diagnostiquen i es tracten múltiples patologies relacionades amb el descans. «Existeixen més de trenta trastorns del son i, en la majoria de casos, el seu origen és neurològic», explica la doctora. Per a la seva avaluació s’utilitzen diferents proves, entre elles la polisomnografia nocturna, que permet analitzar durant una nit completa l’estructura i les fases del son del pacient.
Un dels aspectes que més preocupa els especialistes és el notable increment de casos entre persones joves. «En l’última dècada hem detectat un augment molt important d’insomni en pacients joves que abans no acudien a consulta», afirma Estivill. Segons indica, aquest grup ha crescut aproximadament un 40 %, una evolució associada al context social actual.
L’insomni rarament apareix de manera aïllada. «No és una malaltia en si mateixa, sinó la conseqüència d’alguna cosa que no s’està construint correctament», explica l’especialista. Darrere del problema solen haver-hi factors emocionals, circumstàncies personals o una mala gestió de l’estrès.
Viure connectats les 24 hores
Entre els canvis més rellevants, Estivill destaca la possibilitat de ser productius de manera permanent. Treballar fora d’horari, revisar el mòbil de manera constant o consumir contingut digital a qualsevol hora trenca els ritmes naturals de l’organisme. «No ens permetem parar. No existeix un moment real per no fer res», afirma.
Aquest fenomen afecta especialment la població jove, molt adaptada a aquest context social. Tot i això, els hàbits han canviat a totes les edats. La manca d’espais de desconnexió impedeix que el cervell descansi correctament. «Estem enganxats, però la tecnologia vol el nostre temps. Són autèntics lladres de temps i hem d’aprendre a controlar-ho», adverteix Estivill.
Recuperar aquests moments de pausa és clau per evitar la hiperactivació del sistema nerviós, un aspecte del qual molts joves encara no són plenament conscients.
L'impacte de les pantalles en el son
L’ús de dispositius electrònics abans d’anar a dormir és un dels factors que més influeix en la qualitat del descans. Les pantalles no només prolonguen l’activitat mental, sinó que també interfereixen directament en els mecanismes fisiològics del son.
«Ens estem exposant a una llum que el cervell interpreta com un senyal d’alerta», explica Estivill. L’inici del son es produeix quan disminueix la llum i el cervell comença a alliberar melatonina. «Amb les pantalles no li estem enviant el missatge adequat», recalca.
Durant el dia, l’organisme està preparat per a l’activitat i la productivitat, mentre que a la nit hauria d’entrar en un estat oposat. Si no hi ha una transició progressiva cap al repòs, el sistema nerviós es manté accelerat i disminueix la capacitat de desconnectar.
Per aquest motiu, es recomana dedicar les últimes hores del dia a activitats relaxants, com la lectura. Tot i això, l’hàbit més comú continua sent consultar el mòbil abans d’anar a dormir. Segons assenyala Estivill, els estudis indiquen que el 94 % de la població dorm amb el telèfon a la tauleta de nit.
Aquest comportament retarda l’hora d’anar a dormir i redueix el temps total de descans. «De mitjana, es perden uns 45 minuts de son», explica. Aquesta manca de descans pot traduir-se l’endemà en somnolència, irritabilitat, dificultats emocionals i un cicle progressiu de privació de son.
Quantes hores necessitem dormir?
Les necessitats de son varien segons l’edat i el nivell d’activitat, tot i que existeixen recomanacions generals. «El son funciona com un taller de reparació de tot el que fem durant el dia», explica Estivill. Durant la nit es recupera energia i el cervell consolida l’aprenentatge i la memòria.
En adults, la mitjana recomanada se situa entre set i vuit hores diàries, tot i que poden existir lleugeres variacions segons la persona o el sexe.
Quan és moment de consultar
No totes les nits de mal descans indiquen un trastorn. Situacions puntuals com un sopar copiós, una nit d’oci o una etapa d’estrès personal poden alterar el son de manera transitòria. «Dormir bé significa conciliar el son amb facilitat i no despertar-se durant la nit», explica Estivill. Els despertars ocasionals no són preocupants si es torna a dormir sense dificultat.
El problema apareix quan les dificultats es repeteixen amb freqüència. «Parlem d’insomni lleu o moderat quan es presenten episodis un parell de vegades al mes», assenyala. En aquests casos, la doctora recomana valorar, sempre amb assessorament professional, l’ús de suplements naturals amb efecte relaxant. L’insomni crònic es defineix quan els símptomes apareixen almenys tres dies per setmana durant tres mesos.
Conseqüències de no dormir bé
Dormir poc o malament de manera continuada té efectes físics, emocionals i cognitius. A curt termini, impacta directament en l’estat d’ànim. «Les persones se senten irascibles, pessimistes, amb menys motivació i amb dificultats en les relacions», explica Estivill.
També es veu afectat el rendiment mental: disminueix la concentració, augmenten els errors i es dificulta la presa de decisions. A mitjà i llarg termini, l’insomni pot incrementar el risc d’obesitat, diabetis i malalties cardiovasculars.
Un dels mites més estesos és pensar que la qualitat del son és més important que la quantitat. «La biologia humana no evoluciona al ritme de la societat», afirma la doctora. Les necessitats de descans continuen sent les mateixes, encara que l’estil de vida hagi canviat.
El tractament de l’insomni depèn de la seva causa. Existeixen teràpies com el tractament cognitiu-conductual, de caràcter no farmacològic, que pot resultar eficaç en un percentatge important de pacients, tot i que requereix temps i constància. També existeixen abordatges farmacològics, sempre sota criteri mèdic. En qualsevol cas, l’objectiu ha de ser tractar la causa i no només alleujar els símptomes.
L’especialista recorda que el descans no depèn únicament del que passa abans d’anar a dormir. Mantenir activitat física, exposar-se a la llum natural, evitar el sedentarisme i respectar els horaris dels àpats també influeixen en la qualitat del son.
Investigació: cap a tractaments més precisos
La investigació sobre el son continua avançant. En els darrers anys s’han identificat nous mecanismes implicats en la regulació del descans. Tradicionalment, molts tractaments s’han centrat a actuar de manera general sobre el sistema nerviós, com passa amb les benzodiazepines.
Actualment, la investigació s’orienta cap a teràpies més específiques, dirigides a receptors concrets relacionats amb el son, com les orexines, amb l’objectiu d’aconseguir tractaments més precisos i amb menys efectes secundaris.
En aquesta línia, un estudi realitzat en peixos zebra i publicat a Current Biology, amb participació del CSIC, ha identificat un circuit cerebral que funciona com un «botó biològic» del son. Els investigadors van analitzar neurones de l’hipotàlem implicades en la regulació del descans i van observar que s’activen especialment després de períodes prolongats de vigília, ajudant a mesurar la necessitat acumulada de dormir.
Tot i que els humans no comparteixen exactament les mateixes molècules, l’investigador del CSIC Josep Rotllant assenyala que aquest sistema podria formar part d’un mecanisme evolutiu comú. Comprendre’n el funcionament obre noves possibilitats per al desenvolupament de futurs tractaments de l’insomni.
