El doctor Sleiman Haddad guanya el premi a la millor tesi doctoral a la I Jornada de Recerca i Innovació del Grup Quirónsalud

Durant la darrera dècada hi ha hagut un augment significatiu del volum de cirurgies espinals realitzades, la complexitat mèdica i quirúrgica dels pacients i el volum de complicacions. Alhora, els professionals de la salut són ara més conscients de l'impacte de certes complicacions prevenibles, especialment la infecció de la ferida quirúrgica (IHQ), i s'han realitzat grans esforços per reduir-ne l'incidència. S'han descrit diversos factors de risc generals per a les IHQ, però el rol de l'estat neurològic i el traumatisme no s'han explorat explícitament. A més, l'impacte de les IHQ en els resultats clínics després de la cirurgia de deformitat espinal de l'adult (DEA) encara no és clar.

L'objectiu de la tesi doctoral del Dr. Sleiman Haddad, professional de l'Institut de Columna de l'Hospital Quirónsalud Barcelona, ​​és revisar els factors de risc de la IHQ a la cirurgia del raquis així com el seu impacte sobre el resultat final. Se centra principalment en el diagnòstic (traumàtic vs. degeneratiu) i l'estat neurològic (Lesió de la medul·la LM o mielopatia MP) com a predictors de la IHQ. També informa de les morbiditats i costos associats a la IHQ i avalua els resultats quirúrgics després d'una IHQ.

La National Inpatient Survey (NIS) i la base de dades del Thomas Jefferson University Hospital (TJUH) es van fer servir per analitzar la infecció a les cirurgies cervical primàries. Mitjançant una anàlisi multivariable, es van analitzar els possibles factors de risc incloent-hi el trauma i la lesió neurològica. Després es va procedir a una anàlisi de costos. La base de dades prospectiva de l'European Spine Study Group (ESSG) va servir per avaluar l'impacte de la infecció sobre els resultats funcionals i clínics en pacients amb fusió posterior per a la DEA mitjançant la comparació de cohorts aparellats.

Un total de 1.247.281 i 5.540 pacients van complir els criteris d'inclusió a les bases de dades del NIS i TJUH, respectivament. La incidència de la IHQ va ser de 0,73% (NIS) i 1,75% (TJUH). Va augmentar progressivament des de 0,52% en pacients sense MP fins a 1,97% en el grup amb LM traumàtica a la mostra del NIS i des de 0,88% a 5,54% a la base de dades del TJUH. Hi va haver diferències significatives a les tasses d'IHQ entre mostres. L'estat neurològic (odds ratio [OR] 1,69, p <.0001) i el trauma (OR 1.30, p = .0003) van ser associats a IHQ a la mostra del NIS. A la mostra del TJUH, només el trauma (OR 2.11, p = .03) era significatiu quan es van tenir en compte les altres comorbiditats. Els costos de la infecció van variar entre els grups diagnòstics i van assolir $184060 en el grup amb LM traumàtica. Els pacients amb IHQ van utilitzar més sovint les institucions especialitzades a l'alta.

S'han identificat 444 pacients amb DEA tractats quirúrgicament i amb més de 2 anys de seguiment. 20 van patir una IHQ aguda i, en conseqüència, van ser aparellats a 60 controls. No es van observar diferències basals entre els grups en les variables radiològiques i els mesuraments de qualitat de vida. Els pacients amb IHQ van tenir una estada hospitalària més perllongada i més complicacions mecàniques. La infecció es va associar a més complicacions i revisions no relacionades. La correcció de la deformitat es va mantenir indiferentment de la infecció al llarg del seguiment. Hi va haver una mort relacionada amb la IHQ. Els pacients amb IHQ tenien pitjors puntuacions de qualitat de vida a l'any i tenien menys probabilitats d'experimentar millores. Tot i això, no es van registrar diferències significatives a partir de l'any.

Com a conclusió, tant el diagnòstic primari (trauma vs. degeneratiu) com l'estat neurològic (MP o LM) van ser predictors importants i independents de la IHQ en cirurgia de columna cervical. A més, la infecció afecta significativament el primer any postoperatori després de la cirurgia de la DEA. S'associa amb més complicacions, revisions no relacionades i pitjor qualitat de vida. Tot i això, el seu impacte negatiu sembla diluir-se el segon any postoperatori.