El reemplaçament total esvaeix els dubtes sobre l’eficàcia d’aquesta tècnica en el tractament de pacients amb degeneració del disc lumbar
Amb aquesta tècnica s’aconsegueix preservar la mobilitat, fet que facilita la reincorporació al lloc de treball dels pacients més joves en un termini menor que amb la fusió lumbar.
El reemplaçament total de disc lumbar (TDR, de l’anglès total disc replacement) aconsegueix equiparar en el termini d’un any la qualitat de vida relacionada amb la salut (CRVS) dels pacients que han estat operats amb la de la població general d’edat similar i del mateix sexe. Aquesta és una de les conclusions a les que ha arribat el Dr. Pablo Clavel, de l’Hospital Quirónsalud de Barcelona, en un treball que s’ha publicat recentment a la revista Clinical Neurology & Neurosurgery.
En l’estudi del Dr. Clavel es van avaluar un total de 51 pacients amb malaltia degenerativa del disc lumbar que van ser sotmesos a un TDR. Un 59% d’aquests pacients presentava incapacitat severa, i un 86%, dolor lumbar sever o moderat abans d’operar-se. Al cap d’un any se’n van comprovar els nivells de CRVS i se’ls va comparar amb els resultats obtinguts per persones de la població general d’edat semblant i del mateix sexe. El resultat fou que fins a dos terços d’aquests pacients tenien nivells de CRVS semblants. A més, la majoria no havia reportat cap discapacitat funcional, o aquesta havia estat mínima. Els nivells de dolor també es van reduir significativament en comparació amb les avaluacions preoperatòries.
Un estudi pioner
Es tracta del primer estudi publicat en la literatura mundial que compara la qualitat de vida en pacients operats de pròtesis de disc lumbar amb la població general del mateix sexe i edat semblant. També és el primer estudi espanyol que ofereix resultats sobre la millora en l’escala d’Oswestry i sobre la millora en dolor lumbar i cistàlgia en pacients operats de pròtesis de disc lumbar.
En xifres, un 92% dels pacients van millorar en l’escala de discapacitat, un 90% ho va fer en el dolor lumbar, i un 87%, en el dolor irradiat a la cama, o cistàlgia. Pel que fa a la reincoporació a la feina, 44 dels pacients s’hi van reincorporar, mentre que els 7 restants no tenien vida professional. A més, fins a un 89% dels pacients va poder tornar a practicar esport després de la cirurgia.
Els resultats d’aquest estudi posen en valor la utilitat d’una tècnica que encara causa un cert debat entre la professió mèdica, malgrat que ja porta temps implantada. Ara, amb els resultats que han obtingut el Dr. Clavel i el seu equip, el TDR es postula com una alternativa terapèutica de valor a l’hora d’afrontar casos de pacients amb dolor lumbar o ciàtic a causa de la degeneració del disc lumbar.
Malaltia de gran prevalença
El dolor lumbar és una de les afeccions més freqüents entre la població adulta en general. És, a més, un dels trastorns ocupacionals més comuns, amb una prevalença propera al 84%. Quan aquest dolor lumbar es torna crònic, té uns efectes profunds en la vida de les persones i pot arribar a causar diversos graus de discapacitat.
Entre les causes més comunes del dolor lumbar crònic, es troba la degeneració del disc intervertebral, que és l’origen d’aquesta malaltia en un 45% de les ocasions. La majoria dels pacients responen bé amb un tractament conservador, però en els casos més refractaris o persistents pot ser necessària una operació quirúrgica.
Una de les tècniques que es fan servir més és la que es coneix com fusió vertebral lumbar. Però les deficiències associades a aquest procediment van conduir fa un parell de dècades a desenvolupar una opció terapèutica nova: el reemplaçament total de disc lumbar, o TDR, per la seva sigla anglesa. Gràcies a aquesta tècnica s’aconsegueix preservar el moviment en el segment adequat i s’obté una funció similar a la del disc intacte. Aquesta innovació fou molt important, sobretot per a adults joves en edat de treballar, en els que la fusió portava associades conseqüències greus.
Tanmateix, malgrat el temps que ha transcorregut, la tècnica del TDR encara generava dubtes i debat entre la comunitat de cirurgians per la manca d’estudis que n’avalessin l’eficàcia i els resultats pel que fa a mantenir la qualitat de vida dels pacients. Ara, amb aquest estudi, el Dr. Pablo Clavel aclareix en part els possibles interrogants sobre el TDR, tot i que considera necessari continuar fent més estudis que puguin servir per a definir clarament quins pacients són els que es podrien beneficiar més d’un TDR. Ara mateix es calcula que un 15% dels pacients que se sotmeten a una fusió podrien ser candidats per a un TDR simple o doble.
