L’Hospital Quirónsalud Barcelona és pioner en el tractament de l’apnea del son amb cirurgia robòtica en la sanitat privada
L’Hospital Quirónsalud Barcelona ha implementat l’innovador tractament mitjançant cirurgia robòtica de la síndrome de l’apnea obstructiva del son (SAOS), gràcies a la incorporació de l’equip dirigit pel Dr. Julio Rama, amb àmplia experiència en aquest tipus d’intervencions. La cirurgia robòtica amb el sistema Da Vinci és un procediment mínimament invasiu que ofereix una solució eficaç, sense cicatrius i amb mínima estada hospitalària per a l’apnea del son.
El SAOS, una patologia prevalent i poc diagnosticada
La síndrome de l’apnea obstructiva del son (SAOS) es defineix com un grup de signes i símptomes que ocorren com a conseqüència d’episodis repetits d’obstrucció parcial o completa de la via aèria superior a causa del col·lapse dels teixits tous de la faringe durant el son. La principal conseqüència és el descens de la saturació d’oxigen, que comporta una sèrie de conseqüències clíniques per al pacient, algunes molt greus. Els estudis científics associen l’apnea del son a somnolència, cansament, demència, hipertensió, diabetis, infart de miocardi, ictus, afectació de la qualitat de vida, accidents de trànsit i laborals produïts per la somnolència, baix rendiment laboral i, fins i tot, la mort.
S’estima que el 24% dels homes i el 9% de les dones tenen aquesta patologia. A Espanya, per tant, hi ha aproximadament dos milions de persones amb SAOS simptomàtic i només del 5 al 9% d’aquesta població està diagnosticada. El SAOS té una prevalença del 2 al 4%, que és equivalent a l’afectació poblacional de la diabetis tipus I i dobla la de l’asma sever. És, per tant, un problema amb gran repercussió mèdica i social, amb una prevalença que va en augment.
El diagnòstic d’aquesta patologia es du a terme amb un estudi neurofisiològic del son anomenat polisomnografia, que consisteix en la recollida de diverses variables neurofisiològiques i cardiorespiratòries; aquestes permet mesurar de manera qualitativa i quantitativa la qualitat del son. Així es pot definir l’aparició d’apnees (interrupció del flux respiratori) durant el son. Un cop diagnosticat el problema, els especialistes de la Unitat de Cirurgia Robòtica fan la prova anomenada DISE (drug induced sleep endoscopy), una exploració fibroendoscòpica que es du a terme en quiròfan sota sedació controlada i que permet localitzar el lloc o llocs exactes de l’obstrucció de la via aèria responsables de la SAOS, i per tant l’indret on s’ha de dirigir la cirurgia.
Fins ara, la primera línia de tractament per al SAOS moderat i sever ha estat l’ús d’una màquina que produeix un flux d’aire continu amb pressió positiva (CPAP), que ha demostrat una reducció de la hipoxèmia nocturna, una disminució anormal de la pressió parcial d’oxigen a la sang, que és un dels principals problemes en els pacients que tenen aquesta patologia. Tanmateix, malgrat els beneficis que té, s’estima que tan sols entre un 40% i un 50% dels pacients als quals se’ls indica aquest tractament el fan servir de manera habitual. D’aquesta manera, la seva tolerància, i l’estigma social que produeix redueixen de manera dràstica el seguiment real del tractament.
Per aquest motiu s’han començat a plantejar tractaments que millorin aquests resultats o millorin el seguiment de la CPAP.
Amb la introducció de la cirurgia robòtica transoral (TORS) el tractament d’aquesta patologia s’ha modificat de manera dràstica. La TORS va ser inicialment introduïda pels Drs. Weinstein i O’Malley per al tractament del càncer d’orofaringe, però el Dr. Claudio Vicini, va descriure el 2010 el primer cas indicat d’aplicació de la cirurgia robòtica al tractament de la SAOS. Des de llavors se n’han descrit resultats prometedors. S’ha pogut demostrar que la base de la llengua és l’estructura implicada en l’obstrucció de la via aèria en fins a un 70% dels casos. L’ús de la cirurgia robòtica transoral (TORS) per a la resecció de part d’aquesta estructura, de difícil accés per via convencional, permet un abordatge mínimament invasiu, sense traqueotomia. I segons explica el Dr. Carlos Rubí, especialista integrant de la Unitat, "ens permet emprendre aquesta cirurgia complexa en procediments de tan sols 30 minuts de durada amb una estada hospitalària de 24 a 48 h". En la intervenció, els cirurgians tenen una visió 3D de l’àrea, millor i més estable, i un control més precís dels instruments, amb més llibertat de moviments.
El Dr. Julio Rama, coordinador de la Unitat de Cirurgia Robòtica Transoral de l’Hospital Quirónsalud Barcelona, comenta que "la introducció de la cirurgia robòtica suposa un avenç enorme en el tractament de la SAOS, i pot assolir taxes de resultats positius fins a en un 80% de dels casos. És la màxima expressió de cirurgia mínimament invasiva a través d’orificis naturals; i per al pacient, suposa, després de la realització de totes les proves comentades, el major grau d’aplicació de la medicina personalitzada".
