Per primera vegada en la medicina privada es du a terme un abordatge transoral robòtic –a través de la boca– per al tractament de la síndrome d’Eagle. L’Hospital Quirónsalud Barcelona ha estat pioner una vegada més en l’aplicació de tècniques mínimament invasives. Això ha estat possible gràcies a l’ús del robot Da Vinci i l’encarregat de dur a terme l’operació ha estat el Dr. Julio Rama, en col·laboració amb el Dr. Carlos Rubí, ambdós components de la Unitat de Cirurgia Robòtica TransoralEste enlace se abrirá en una ventana nueva de l’Hospital Quirónsalud Barcelona.


«L’ús del robot Da Vinci ens permet més visibilitat i un maneig millor dins d’un espai complex com és el parafaringi, on trobem estructures vasculars de gran transcendència. Aquest robot ens permet realitzar gestos que el cirurgià no podria efectuar amb les mans», explica el Dr. Julio Rama, que afegeix que els resultats obtinguts amb aquest procediment estan resultant òptims, per la qual cosa en un futur és possible que aquesta tècnica es converteixi en el tractament d’elecció per a aquest tipus de patologies, donats els avantatges que l’assistència robòtica aporta en aquests casos complexos.

Fins ara el tractament d’aquesta síndrome es duia a terme mitjançant una operació amb abordatge lateral per via externa que implicava realitzar una incisió al coll per poder accedir a la zona que s’operava. «Ara la incisió es realitza al paladar i el procediment es completa en només una hora. Com que és molt menys agressiu, el mateix dia el pacient ja pot menjar i al cap de 24 hores se li pot donar l’alta», afegeix el Dr. Rama.


Diagnòstic difícil

La síndrome d’Eagle consisteix en una elongació de l’apòfisi estiloide, una prominència òssia a la base del crani amb forma d’ullal. També pot produir-se una calcificació dels lligaments que s’hi insereixen. Quan es produeix aquesta alteració, el pacient té una varietat de símptomes que van des del dolor i la limitació de la mobilitat cervical o problemes amb la masticació fins a d’altres de relacionats amb l’obstrucció per la proximitat de l’artèria caròtida, que poden acabar originant síncopes o fins i tot ictus.


A causa d’aquesta simptomatologia tan inespecífica, el diagnòstic és complicat, i pot haver-hi una mitjana de fins a dos anys de retard per arribar-hi. Com que és una malaltia molt poc freqüent, normalment s’acaba diagnosticant després de descartar altres patologies, amb una TAC de coll com a prova determinant.


Però malgrat aquesta dificultat diagnòstica, un cop la patologia ha estat identificada el tractament ofereix uns resultats molt satisfactoris. Els pacients amb síndrome d’Eagle necessiten que se’ls extirpi l’apòfisi estiloide, i, d’aquesta manera, eliminant la compressió que produeix, la simptomatologia desapareix. «Els abordatges existents fins avui ja oferien bons resultats, tot i que el postoperatori era més complicat. Amb aquest nou abordatge robòtic transoral, el pacient pateix molt menys ja que ens aprofitem d’una cavitat natural, i no deixa cap cicatriu externa, que també és important,», explica el Dr. Julio Rama.


Etiquetes: síndrome de eagle | da vinci