Practicada amb èxit a l’Hospital Quirónsalud una ablació septal cardíaca percutània
L’equip de cardiologia de l’Hospital Quirónsalud ha portat a terme amb èxit recentment una ablació septal percutània. Es tracta de la primera vegada que una operació d’aquest tipus es practica fora de la sanitat pública, i l’Hospital Quirónsalud és un cop més un dels pioners d’introduir tècniques noves en l’àmbit privat. L’operació, que ha resultat un èxit, és indicada per a aquells pacients que pateixen una hipertròfia septal obstructiva i no responen adequadament als tractaments mèdics.
"En el cas del pacient que hem tractat a l’Hospital Quirónsalud, les alternatives mèdiques li produïen braquicàrdies i fortes cefalees que li limitaven la qualitat de vida. Com que no patia cap alteració de les vàlvules, una miectomia quirúrgica –una operació a cor obert i circulació extracorpòria– es va deixar com a segona opció. Es va optar per aquesta altra tècnica de l’ablació septal percutània", comentava el Dr. Jaume Riba, cardiòleg del centre i que va fer el seguiment del pacient.
Aquesta tècnica consisteix a provocar un infart controlat en el pacient per a reduir-li el gruix del múscul hipertrofiat que causa els problemes. En el cas del pacient operat a l’Hospital Quirónsalud, aquests consistien bàsicament en ofecs o dispnees que li impossibilitaven ja no tan sols la pràctica esportiva a la que estava acostumat, sinó fins i tot l’execució de petits esforços i l’activitat professional durant el darrer any.
El Dr. Bruno García, hemodinamista amb una llarga experiència prèvia en un centre públic de referència, fou l’encarregat de practicar la intervenció, assistit per la Dra. Laura Galián, experta en imatge i l’encarregada d’efectuar l’ecocardiografia transtoràcica amb la que es delineà el territori de cadascuna de les branques septals del cor del pacient. Tots dos pertanyen a l’equip de cardiologia encapçalat per la Dra. Pilar Tornos de l’Hospital Quirónsalud.
Tècnica complexa i multidisciplinària
Tot i que sobre el paper pot semblar una intervenció senzilla, es tracta en realitat d’una tècnica complexa que requereix la intervenció d’un equip multidisciplinari molt ben coordinat que pugui fer un seguiment acurat del pacient per a poder reaccionar en cas de qualsevol imprevist com és la pèrdua del ritme elèctric del cor, que pot esdevenir-se en un 10% de les intervencions. Això és un dels motius principals que ha motivat que cap centre privat hagi optat per aquest tractament fins al moment.
En un primer moment, l’equip ha de practicar un simultàniament un cateterisme i una ecografia, per a detectar d’aquesta manera la zona del múscul del cor que és excessivament gruixuda i provoca l’obstrucció de la sang a la sortida del ventricle. "Un cop detectat, hem de buscar la branca septal de la coronària que irriga aquella zona, obstruir-la i alcoholitzar-la. D’aquesta manera es maten les cèl·lules d’aquella part de múscul cardíac i es provoca un infart controlat", explicava el Dr. Bruno García.
L’objectiu darrer que es persegueix és provocar una cicatriu que redueix el gruix del múscul septal, de manera que s’augmenta el cabal perquè hi ha més sortida de sang i desapareixen els símptomes negatius associats a la hipertròfia. "Un cop transcorreguts entre tres i sis mesos, cal comprovar que la cicatrització s’ha estabilitzat i l’amplada necessària es manté, com en el cas del pacient que hem tractat a l’Hospital Quirónsalud, que presenta una evolució molt favorable", afegia el Dr. García.
El resultat de l’operació ha estat un èxit i ha permès que el pacient ja gaudeixi d’una vida normal i fins i tot practiqui esport. Però aquesta operació no és indicada per a tots els casos en què es presenta la hipertròfia. "Hi ha diverses contraindicacions, potser la principal és que no hi hagi prou gruix del septe. Tot i que l’infart és controlat, no se’n pot delimitar exactament la quantitat de múscul que es convertirà en teixit cicatricial. Així, si el gruix no és suficient, es corre el risc que es pugui trencar la separació que hi ha entre els dos ventricles i crear una comunicació entre ells", apuntava el Dr. Bruno García.
El pacient, que ha acudit recentment a la revisió de control, a la sortida agraïa a l’equip la seva destresa: "em trobo perfectament. Era un no-viure. No podia fer cap activitat, el cansament era terriblement frustrador. Haver-te de mesurar les forces fins per a anar a buscar el cotxe… ara ja m’han donat permís per a tornar a muntar en bici. Era impensable fa un any".
Podeu conèixer en el següent vídeo la història del pacient que s'ha sotmès a aquesta intervenció:
