La prevenció, el millor tractament en les lesions del tennista
Tot i no tractar-se d’un esport amb contacte físic entre els contrincants, la pràctica del tennis comporta sempre una actitud competitiva, i el jugador, durant el partit, no sol donar mai cap pilota per perduda. Això pot provocar caigudes accidentals en què s’hi doni suport amb una mà i les possibles repercussions traumàtiques que això pot comportar.
El que realment ens interessa són aquelles lesions que poden aparèixer a causa de la repetició constant dels moviments durant el cop de la pilota, sobretot si aquest moviment no és tècnicament correcte, encara que es jugui de manera ocasional, o bé si la pràctica és molt intensiva i apareixen sobrecàrregues al sistema musculoesquelètic.
Aquestes lesions i sobrecàrregues poden afectar el teixit ossi i provocar fractures per fatiga, com les fractures d’estrès de la diàfisi del cúbit (en jugadors que fan el revés a dues mans), de l’estiloide cubital, de l’apòfisi de l’os ganxut, etc. També poden aparèixer alteracions vasculars dels ossos del carp (osteonecrosi del semilunar) i cartilaginoses (síndrome d’impactació cúbito-piramidal en casos d’estiloide cubital prominent).
Un altre tipus de lesions molt freqüents són les sobrecàrregues i lesions dels tendons o de les seves beines, com ara les ruptures degeneratives del tendó extensor cubital del carp (ECU), la seva subluxació/luxació per trencament de la 6a corretja dorsal, la tenosinovitis de la seva beina i el síndrome del meniscoide o recess preestiloide, les tendinitis del cubital anterior (FCU), del palmar major (FCR), dels tendons dorsals que es dirigeixen al polze (tenosinovitis de la primera corretja), del tendó extensor llarg del dit polze en creuar-se al dors del canell amb els dos potents tendons extensors del canell (síndrome de la cruïlla), tenosinovitis dels flexors dels dits amb possibilitat d’associar-se a dits en molla o dits en gatell, i quadres compressius del nervi medià (síndrome funcional del túnel carpià).
També són freqüents les alteracions càpsulo-ligamentoses, com la presència de ganglions articulars (escafo-lunars i palmars), inestabilitats carpians i la ruptura o degeneració del fibrocartílag triangular.
El Dr. Xavier Cuscó Segarra, metge especialista en Traumatologia, Cirurgia Ortopèdica i patologia de la mà i el canell de l’Hospital Quirónsalud Barcelona, explica que "totes aquestes lesions poden requerir llargs períodes d’inactivitat esportiva (en el millor dels casos), i tractament mèdic ortopèdic i, en ocasions, fins i tot quirúrgic, seguit d’una prolongada recuperació funcional i readaptació a la pràctica esportiva". "El millor tractament és la prevenció, i davant l’aparició de dolors relacionats amb la pràctica del tennis, cal consultar un especialista", afegeix aquest expert.
