Els miomes uterins són tumors benignes que es poden desenvolupar en diferents zones de l’úter. Arriben a afectar gairebé el 50% de les dones a partir dels 40 anys i continuen sent la causa més freqüent d’indicació quirúrgica per patologia benigna dins de l’especialitat de Ginecologia i Obstetrícia.


Símptomes dels miomes uterins

No tots els miomes uterins requereixen tractament, només aquells que provoquen símptomes importants i que alteren la vida diària de les dones que els pateixen. Alguns d’aquests símptomes poden ser:


Dificultats per orinar i defecar

Quan el volum del mioma és tan gran que impedeix que altres òrgans veïns com la bufeta i el recte funcionin correctament. Aquests símptomes es coneixen com bulk-symptoms o "símptomes per pressió".


Regles molt abundants i doloroses

Que poden generar anèmia i provocar un gran cansament durant el dia.


Dolor durant les relacions sexual


Tipus de miomes uterins

Els miomes uterins poden estar totalment adherits a les parets o units per un cordó fi anomenat pedicle.


Hi ha 3 tipus de miomes uterins segons la seva localització dins de l’úter:


Miomes subserosos

Apareixen sota la capa més externa de l’úter (anomenada serosa) i creixen cap a fora, formant un bony sobre la superfície uterina.


Miomes intramurals

Es desenvolupen dins del gruix de la paret uterina i creixen cap a l’interior, augmentant la mida de l’úter. Aquest augment es pot apreciar en una exploració ginecològica. Són els més comuns.


Miomes submucosos

Neixen i creixen sota les capes internes de l’úter (submucosa i endometri). Són els menys comuns però els que poden causar més problemes. Fins i tot un mioma submucós molt petit pot provocar sagnats menstruals molt abundants i prolongats.


miomas submucososmiomas submucosos


Com s’eliminen els miomes?

Només s’han de tractar aquells miomes que provoquin símptomes o molèsties a la pacient.


Els tractaments poden ser diversos i la seva elecció dependrà de moltes variables com els símptomes, la mida del mioma, l’edat, el desig de tenir fills, les preferències de la pacient, etc.


Els tractaments es poden dividir en dos grans grups: cirurgia d’extirpació i embolització de l’artèria uterina.


CIRURGIA D’EXTIRPACIÓ

Entre els tipus de cirurgia trobem la miomectomia i la histerectomia. Ambdues es poden realitzar per tres vies diferents: abdominal (obertura de l’abdomen), laparoscòpica (menys invasiva) o vaginal (a través de l’úter, histeroscòpia).


La miomectomia consisteix en la Extirpació exclusiva del mioma, preservant l’úter, que es reconstrueix durant la intervenció. Aquesta tècnica no evita la reaparició de nous miomes en el futur. Un 33% de les dones sotmeses a una miomectomia necessitaran més endavant una histerectomia.


La histerectomía es l'xtirpació de l’úter i, en alguns casos, també dels ovaris. Pot ser total o parcial (amb conservació dels ovaris). És una cirurgia major, amb possibles complicacions quirúrgiques, anestèsia general i una llarga estada hospitalària. També requereix una recuperació llarga.


EMBOLITZACIÓ DE L’ARTÈRIA UTERINA

És un procediment mínimament invasiu per tractar miomes sense necessitat de cirurgia.


El procediment consisteix a interrompre el flux sanguini que arriba als miomes. Així, deixen de rebre "aliment" i disminueixen de mida.


La primera embolització per tractar miomes simptomàtics es va fer a França el 1995. Posteriorment es va estendre a EUA i, entre els anys 2000 i 2003, es va popularitzar arreu del món, amb estudis científics sòlids i comparatius favorables amb la histerectomia.


Embolització de miomes: alternativa actual a la cirurgia

Des de fa més de 20 anys existeix una alternativa a la histerectomia amb seguretat i eficàcia demostrades: l’embolització de les artèries uterines.


Què és i com es fa?

Procediment mínimament invasiu, amb anestèsia local o epidural, mitjançant una punció a l’engonal o al canell.

Amb ajuda de raigs X, el Radiòleg Intervencionista guia un catèter fins a les artèries uterines i introdueix micropartícules a la zona a tractar.

Després del procediment, podràs tornar a casa en 24-48 hores, segons si encara portes el catèter epidural. La millora dels símptomes comença la primera setmana i és màxima als 3-6 mesos. S’assoleix una millora clínica en el 85-90% dels casos, amb resultats que es mantenen entre 5 i 10 anys.


Millora clínica dels símptomes 90%

Es pot donar el cas en què tornin a aparèixer símptomes per l'aparició d'un mioma nou o perquè els tractats inicialment tornen a créixer. Això pot passar en un 10% de situacions, però no us preocupeu, es pot repetir l'embolització sense problemes.


Casos de reaparició de miomes 10%

Tot i que la recuperació és ràpida, pot aparèixer dolor pèlvic i nàusees els primers dies a casa, fàcilment controlables amb medicació oral. Les visites de seguiment es fan amb el/la ginecòleg/a la primera setmana, al mes i cada 3 a 6 mesos durant el primer any.

Aquest procediment millora clarament la qualitat de vida de les dones tractades, amb un nivell de satisfacció de 9 sobre 10, i la majoria recomanaria el tractament a la seva millor amiga.



Confiança en el/la teu/teva ginecòleg/a

Si tens un mioma que et provoca símptomes, has de consultar el teu ginecòleg/a i preguntar quines opcions de tractament tens.


No tots els miomes són iguals pel que fa a mida o localització. Segons aquestes i altres característiques, es pot optar per un tractament mèdic, quirúrgic o per embolització.


L’ideal és que un equip de professionals especialitzats valori el teu cas i recomani el millor tractament per a tu. Però recorda: tu sempre tens l’última paraula, coneixent totes les opcions terapèutiques disponibles.