Humanitzar la cesària: quan intervenir també és una manera de cuidar
Cada vegada més dones parlen de part respectat, d’informació, d’acompanyament, de vincle. Però, què passa quan el naixement requereix una intervenció quirúrgica? Pot una cesària formar part d’aquest mateix enfocament?
"La humanització del naixement no depèn de la via del part, sinó de com s’acompanya la dona en aquest procés", explica la Dra. María Goya, obstetra i coordinadora d’Obstetrícia de l’Hospital Quirónsalud Barcelona.
El part és un procés fisiològic. Tanmateix, hi ha situacions en què la cirurgia és l’opció més segura per a la mare i el nadó. Des de l’obstetrícia actual, el debat no és només quan intervenir, sinó com integrar seguretat i experiència.
"La cesària forma part del naixement i, quan és necessària, pot i ha d’integrar-se en un model respectuós, informat i centrat en la dona i la seva família", assenyala l’especialista.
Aquest enfocament ha donat lloc al concepte de cesària provincle: una intervenció quirúrgica que, sempre que la situació clínica ho permet, prioritza el primer encontre mare-nadó i la vivència emocional del naixement.
"La cesària provincle no elimina protocols ni compromet la pràctica quirúrgica; s’hi integra", subratlla la Dra. Goya. "La seguretat sempre és la base".
A la pràctica, això implica planificació i coordinació. Es tracta d’un model d’atenció treballat des de l’equip d’Obstetrícia i Ginecologia de l’Hospital Quirónsalud Barcelona, format per obstetres, llevadores, infermeres, TCAE i zeladors, en coordinació amb els serveis d’Anestèsia i Pediatria, que permet facilitar mesures com la comunicació constant durant el procediment, la presència activa de l’acompanyant i el contacte pell amb pell al mateix quiròfan, així com la possibilitat que la mare pugui veure el naixement mitjançant la baixada del camp quirúrgic, sense comprometre en cap moment la seguretat maternofetal.
Reduir la cesària a un acte exclusivament tècnic pot deixar de banda la seva dimensió emocional. "Per a moltes dones, la cesària pot generar una sensació de pèrdua de control, por o dol si no s’explica ni s’acompanya", afirma la Dra. Goya.
L’evidència científica dona suport a aquesta mirada. Els estudis observacionals mostren que la informació clara, la participació en la presa de decisions i l’acompanyament continu milloren la satisfacció materna. Així mateix, quan la situació clínica ho permet, el contacte precoç mare-nadó afavoreix el vincle primerenc i l’inici de la lactància.
Per a Gemma Ruiz, directora assistencial de Mi Matrona a l’Hospital Quirónsalud Barcelona, la continuïtat assistencial és determinant en aquesta vivència: "Humanitzar implica cuidar com s’informa, com s’acompanya i com es viu aquest moment", explica. "Quan el pla canvia i la cesària no estava prevista", tal com subratlla la Dra. Goya, la manera com l’equip comunica la decisió pot marcar la diferència entre una experiència viscuda com una ruptura i una experiència integrada en el procés. En aquest acompanyament continu, "el paper de la llevadora és fonamental", afegeix Gemma Ruiz.
Si la dona percep coherència en l’equip que l’atén, la cesària deixa de viure’s com un fracàs. "La dona no necessita només una explicació tècnica; necessita sentir que l’equip continua al seu costat", assenyala Gemma Ruiz.
La manera com es viu aquest instant pot influir en el postpart, en el vincle i en la confiança materna. Com resumeix la Dra. Goya, moltes dones expressen després que "no va ser el part que imaginaven, però sí el naixement que necessitaven".
Humanitzar la cesària no significa evitar intervenir quan està indicat. Significa assumir que la seguretat clínica i l’acompanyament no són conceptes oposats, sinó complementaris.
Perquè quan la intervenció és necessària, també pot formar part d’una experiència cuidada.
