Incidència de la Incontinència Urinària: Un Problema Comú i Silenciós
La incontinència urinària és la 3a malaltia crònica que més afecta la qualitat de vida, després de les patologies mentals i els problemes cardiovasculars
La incontinència urinària, definida com la pèrdua involuntària d'orina, és una condició que afecta milions de persones a tot el món. Tot i la seva prevalença, la incontinència continua sent un tema tabú, fet que fa que molts afectats no busquin el tractament adequat per por, vergonya o desconeixement.
Un problema que afecta majoritàriament dones i persones grans
Tot i que tant homes com dones poden experimentar incontinència urinària, les dones i la gent gran són els grups més afectats. A Espanya afecta més de 6 milions de persones.
En paraules del Dr. Oscar Bielsa, Cap del Servei d'Urologia de l'Hospital Quirónsalud Barcelona, "factors com l'embaràs, el part, la menopausa i l'estructura anatòmica femenina fan que les dones siguin més propenses a aquest problema. En els homes, els problemes relacionats amb la pròstata, com ara la hiperplàsia prostàtica benigna, són les principals causes d'incontinència".
A més, la incidència augmenta considerablement amb l'edat, a causa de la debilitació natural dels músculs pèlvics i altres problemes de salut associats a l'envelliment, com ara malalties neurològiques (esclerosi múltiple o Parkinson) i el deteriorament físic general.
Tipus d'incontinència urinària
La incontinència urinària no és una condició uniforme, i es pot classificar en diversos tipus:
- Incontinència d'esforç: es produeix quan els músculs del sòl pèlvic no poden suportar l'augment de pressió intraabdominal, cosa que provoca fugues en tossir, esternudar, riure o fer activitat física.
- Incontinència d'urgència: caracteritzada per una necessitat intensa i sobtada d'orinar, seguida de la pèrdua de control, sovint associada amb una bufeta hiperactiva.
- Incontinència mixta: és la combinació de la incontinència d'esforç i d'urgència, i és comú en moltes persones.
- Incontinència per vessament: succeeix quan la bufeta no es buida completament, cosa que provoca un degoteig constant. Això és més comú en homes amb problemes prostàtics.
- Incontinència funcional: passa quan una persona té dificultat per arribar al bany a temps degut a limitacions físiques o mentals.
Causes principals
Entre les principals causes de la incontinència hi ha:
- L'afebliment dels músculs del sòl pèlvic per embarassos, parts o cirurgies.
- Problemes neurològics, com l'esclerosi múltiple, que interfereixen amb la senyalització normal entre el cervell i la bufeta.
- Infeccions del tracte urinari, que irriten la bufeta i desencadenen episodis d'incontinència temporal.
- Medicaments que incrementen la producció d'orina o relaxen els músculs de la bufeta, afectant-ne el control.
- En els homes, els problemes de pròstata, particularment la hiperplàsia prostàtica benigna.
Tractaments disponibles
Afortunadament, hi ha diverses opcions per al tractament de la incontinència urinària, que varien segons el tipus i la gravetat de la condició:
- Exercicis del sòl pèlvic (Kegel): recomanats per enfortir els músculs pèlvics debilitats; aquests exercicis poden ser molt efectius per a la incontinència d'esforç.
- Tractament d'ones de xoc: un enfocament relativament nou que fa servir ones de xoc per estimular la regeneració dels teixits, augmentar el flux sanguini i millorar la contracció muscular.
- Medicació: per als qui pateixen bufeta hiperactiva, els medicaments que relaxen els músculs de la bufeta poden ser una opció.
- Cirurgia: en molts casos la cirurgia pot ser necessària, com ara la implantació d'una malla o la correcció quirúrgica de l'esfínter urinari.
Impacte psicològic i social
L'impacte emocional i social de la incontinència urinària no es pot subestimar.
És la tercera malaltia crònica que més afecta la qualitat de vida, després de les patologies mentals i els problemes cardiovasculars. Tal com ens explica el cap del Servei d'Urologia de l'Hospital Quirónsalud Barcelona, José Antonio Lorente, "moltes persones afectades experimenten sentiments de vergonya, cosa que sovint condueix a l'aïllament social. La impossibilitat de controlar les fuites urinàries en situacions públiques o laborals genera ansietat, pressió i fins i tot afecta l'autoestima."
Per aquesta raó, continua "és vital trencar tabús, que es fomenti un diàleg obert sobre aquesta afectació i que es coneguin els possibles tractaments amb què es pot recuperar el control i millorar significativament la qualitat de vida".
