L'Escoliosi: la curvatura d'esquena d'origen desconegut que afecta 1,46 milions d'espanyols
L'escoliosi és una curvatura lateral de la columna que repercuteix en la morfologia del tronc. És visible pel desviament lateral de la columna i/o de la protusió (giba) a l'esquena causada per la torsió de la columna (en forma de "S"). Pot tenir un origen congènit o inici precoç i aparèixer abans dels 10 anys o a l'edat adulta (escoliosi degenerativa), però majoritàriament sol desenvolupar-se en el període de creixement del nen o nena. A tots els grups d'edat, afecta principalment el sexe femení. La causa pot ser una malaltia neurològica o neuromuscular, o una malformació congènita. Això no obstant, en un nombre elevat dels casos, no té causa coneguda.
Tal com ens explica el Dr. Pellisé, fundador i director del Barcelona Spine Institute "se sap que hi ha alguns factors genètics que hi poden influir, però tampoc no es tracta d'una alteració completament hereditària". Precisament s'anomena escoliosi idiopàtica perquè la causa és desconeguda.
L'angle de mesura de l'escoliosi
L'angle de Cobb és la referència per mesurar l'escoliosi: indica els graus que presenta la corba de la columna. Aquest paràmetre és el que incideix en la majoria de decisions mèdiques, que depenen sempre del moment de creixement en què es troba el pacient. Durant la transició a la pubertat, i en enganxar l'estirada, és quan les corbes escoliòtiques tendeixen a progressar més, per la qual cosa cal fer controls més estrictes.
Atenció als pics de creixement
L'aparició dels canvis corporals, i especialment la primera regla a les nenes, marquen moments clau en el desenvolupament. Després de l'aparició de la primera regla, queden uns 18-24 mesos de creixement. A més d'aquests aspectes corporals, tenim altres marcadors radiològics que ens indiquen l'edat òssia i el potencial de creixement. L'edat òssia es mesura en radiografies de la mà esquerra. A la radiografia de la columna podem veure a més la progressió de l'ossificació de la pelvis, que quan s'ha completat, marca la fi del desenvolupament. Un cop finalitzat el creixement, el més habitual és que la corba escoliòtica romangui estable i disminueixi la necessitat de controls.
Quan es diagnostica
En la majoria dels casos, l'escoliosi no produeix cap símptoma i és completament indolora. Per això el més freqüent és que es diagnostiqui en els controls del pediatre quan aquest demana al nen que s'inclini cap endavant, posició en què pot identificar una curvatura incipient de la columna. Per confirmar una possible escoliosi, es realitzarà addicionalment una radiografia per comprovar si hi ha una angulació entre les vèrtebres, mitjançant el càlcul de l'angle de Cobb.
El tractament de l'escoliosi
El corsé: curvatures entre 20 i 40º
Les corbes menors de 20º no requereixen tractament específic i es recomana principalment només la seva observació perquè les corbes poden continuar avançant en pacients que no han completat el creixement. Si hi ha un augment o la corba es troba entre 20º i 40º, caldrà procedir amb el tractament amb corsé.
El corsé es prescriu només quan els nens tenen potencial de creixement, i cal un compliment molt estricte perquè sigui exitós. El propòsit del tractament és prevenir que la corba creixi fins als 45 a 50 º, moment que caldria considerar la cirurgia.
La cirurgia: curvatures a partir de 45/50º
L'objectiu del tractament quirúrgic de l'escoliosi idiopàtica històricament ha estat prevenir la seva progressió. S'operava principalment a pacients amb corbes de més de 60º, però de mica en mica també es buscava correcció. Els primers tractaments quirúrgics es basaven en fixacions de la columna vertebral amb sistemes molt precaris: els pacients havien de romandre al llit durant mesos per evitar pèrdues de correcció.
Al voltant dels 90 va començar el tractament modern de l'escoliosi idiopàtica. Les instrumentacions de la columna vertebral van millorar significativament, especialment gràcies a la introducció de cargols pediculars. Amb aquesta tècnica es van aconseguir millores significatives i fixacions en diverses vèrtebres. S'aconsegueixen instrumentacions molt sòlides i, el que és més important, s'evita el repòs prolongat després de la cirurgia i l'ús de corsés.
En paraules del Dr. Ferran Pellisé "amb les instrumentacions actuals per via posterior, s'aconsegueixen resultats quirúrgics excel·lents: correccions properes al 80%, amb taxes de complicació molt baixes (menys del 5%) i riscos menors de reintervenció. Tot això es tradueix en una millora significativa de la qualitat de vida dels pacients, així com de la seva autopercepció. Al cap de sis mesos de la intervenció, els pacients poden reincorporar-se a la seva vida normal (laboral i esportiva) sense restriccions.
Un factor clau: la individualització de la cirurgia
El doctor Ferrán Pellisé i el seu equip publiquen periòdicament avenços en la cirurgia de l'escoliosi i participen activament en societats nacionals i internacionals que lideren el debat i la modernització del tractament de l'escoliosi.
Les investigacions més recents, gràcies al suport de la intel·ligència artificial, són capaces de predir el risc de complicacions postoperatòries i de reintervenció amb una precisió inimaginable fa uns anys.
D'aquesta manera, tal com ens explica el Dr. Pellisé, "plantegem un enfocament personalitzat de la cirurgia de l'escoliosi i expliquem al pacient amb claredat quin guany de qualitat de vida pot esperar i quins possibles riscos comportarà la seva intervenció".
