Els avenços en reproducció assistida dependran de la estandardització, l’automatització i l’objectivitat dels processos

Les noves tecnologies han revolucionat el món de la reproducció assistida en els últims anys i la innovació en el laboratori ha permès aconseguir grans assoliments que augmenten la probabilitat d’embaràs i redueixen la de parts múltiples. En l’actualitat, el repte en reproducció assistida se centra en l’estandardització, automatització i objectivitat en totes les fases del procés per garantir que les pacients tinguin l’oportunitat de rebre el millor tractament, tal com s’ha posat de manifest durant la trobada «Les noves tecnologies impulsen els avenços en reproducció assistida», organitzada per Merck.

En aquest sentit, la doctora Montserrat Boada, presidenta de l’Associació per a l’Estudi de la Biologia en la Reproducció (Asebir) i directora dels laboratoris de Tècniques de Reproducció Assistida de Salut de la Dona Dexeus de Barcelona, apunta a la definició correcta dels protocols per aconseguir l’èxit: «Per aconseguir bons resultats no es pot improvisar. Els processos de laboratori han d’estar ben definits en protocols normalitzats de treball i tots els membres han de complir-los».

Segons la doctora Boada, alguns procediments tècnics podrien automatitzar-se i evitar així la variabilitat, cosa que també defensa la doctora Jenny Álvarez, gerent mèdic de Fertilitat de Merck, que destaca la importància de «millorar les tecnologies aplicades al tractament de la fertilitat, ja que la seva implementació en el laboratori de reproducció assistida té una relació directa amb els resultats». Per aquest motiu, Merck va apostar l’any 2014 per la creació de la divisió Fertility Technologies, combinant així una herència de més de 60 anys d’experiència en fertilitat amb un compromís de futur en aquesta àrea.

Malgrat la importància d’aquestes tecnologies, la presidenta d’Asebir defensa també la labor actual de l’embriòleg com a pilar fonamental: «La seva experiència és necessària per a molts dels procediments i imprescindible per prendre algunes de les decisions més importants», explica.

Les millores, no obstant això, no només s’han produït en el laboratori. La doctora Montserrat Boada ha coincidit amb el doctor Ramón Aurell, cap de la Unitat de Reproducció Assistida de l’Hospital Quirónsalud Barcelona, en la necessitat d’un treball multidisciplinari. Per al doctor Aurell tot està interrelacionat: «Una mala estimulació ovàrica la pot arreglar un laboratori i una bona estimulació ovàrica la pot espatllar un mal laboratori. Si no som impecables, cadascun amb la nostra labor, el resultat tampoc no ho serà»

Des del punt de vista ginecològic, el doctor Aurell ha afirmat que es plantegen reptes importants, com la construcció d’un discurs respectuós i clar sobre l’edat de la dona, informar a les parelles que l’embaràs no és una cosa «exprés», l’adaptació a les peticions de nous models de família i la preparació per respondre a un pacient que creu que està informat però que realment no té informació fiable.

Aquesta labor, segons l’especialista de l’Hospital Quirónsalud Barcelona, es completa amb els avenços recents d’aplicació en el laboratori: «Comptem amb una tecnologia tan capdavantera, tan regulada i tan perfecta que l’error humà amb prou feines hi té cabuda. Si tot això va acompanyat de professionals que sàpiguen com utilitzar-la, benvinguda sigui, ja que és un arma més per aconseguir el que busquem: una taxa d’embaràs el més alta possible».

Gavi i Geri, les últimes novetats en reproducció assistida

Recentment Merck ha augmentat el seu portfolio de tecnologies aplicades a la fertilitat amb dos nous sistemes.

El primer d’aquests sistemes és Gavi, una tecnologia que representa l’última innovació en vitrificació, ja que es tracta del primer vitrificador automatitzat. Gavi millora el procés de vitrificació amb resultats consistents i repetibles gràcies al procés d’equilibratge automatitzat, que redueix la variació en la manera de processar els embrions.

D’altra banda, Geri és un incubador benchtop equipat amb sis compartiments d’incubació totalment independents, de manera que es minimitza la possibilitat que hi hagi esdeveniments que puguin alterar les fases primerenques del desenvolupament embrionari. Cada compartiment d’incubació està equipat amb una càmera amb funcionabilitat time lapse que captura diferents moments del desenvolupament embrionari, cosa que permet seguir-ne l’evolució amb una molt bona qualitat d’imatge.

Per a la doctora Jenny Álvarez, la incorporació d’aquestes dues tecnologies és una prova més que Merck té previst «continuar oferint opcions innovadores amb potencial de millorar els resultats, així com sumar noves tecnologies que contribueixin a l’estandardització, automatització i objectivitat en cadascuna de les etapes dels processos de RA des del laboratori».

Finalment, la gerent mèdic de Fertilitat de Merck ha afirmat que la companyia es planteja com a repte «millorar els procediments de FIV des del laboratori i minimitzar la diferència que existeix entre els països en els quals ja s’ha desenvolupat la reproducció assistida i els pacients de mercats emergents. En resum, aconseguir fàrmacs millors, dispositius millors i tecnologies millors», ha conclòs.