L'Hospital Quirónsalud de Barcelona ha aconseguit un 90% d'èxit en la recuperació de pacients amb infecció protètica
la *mayoria dels casos el seu remesos d'altres centres hospitalaris que no compten con infraestructura ni equip de professionals necessari per a tractar aquests pacients d'alta complexitat.
Els grans avenços en el camp de les pròtesis permeten que cada vegada sigui més fàcil que els pacients puguin recuperar tant la mobilitat com la funcionalitat gràcies a aquestes extensions. No obstant això, i malgrat que actualment es tracta d'un procediment molt segur i eficaç, no està exempt de complicacions. Poc habitual però molt complexa és la infecció de la pròtesi, que es pot arribar a produir entre l'1 i el 3% de les cirurgies.
Per tractar aquesta complicació, l'Hospital Quirónsalud Barcelona compta amb una Unitat de Patologia Sèptica. Hi treballen de manera conjunta especialistes de Traumatologia, Infectologia i Cirurgia Plàstica juntament amb el laboratori de Microbiologia per donar resposta a aquests pacients. «És molt important la feina multidisciplinària en aquests casos. Només així és possible que els pacients puguin recuperar la qualitat de vida i no calgui recórrer a solucions dràstiques com pot ser l'amputació del membre. Gràcies a això l'Hospital Quirónsalud de Barcelona va aconseguir un 90% d'èxit en la recuperació de pacients amb infecció protètica durant els darrers tres anys», comenta el Dr. Lluís Puig, cirurgià ortopèdic a l'Hospital Quirónsalud Barcelona i membre de la Unitat de Patologia Sèptica.
Aquesta unitat compta amb una àmplia i reconeguda experiència en el maneig de les complicacions més greus per infecció de pròtesi. Fins i tot hi arriben casos derivats d'altres centres que no es veuen capacitats per afrontar els casos més complexos. Entre l'any 2020 i el 2022 aquesta unitat ha atès 23 pacients amb infecció protètica i, excepte en un, s’ha aconseguit erradicar la infecció amb recuperació funcional satisfactòria. «Cal valorar que moltes vegades el pacient, quan arriba fins a nosaltres, es troba en un estat molt precari. El nostre objectiu serà sempre intentar el tractament més conservador possible. Gràcies a la nostra experiència en el maneig d'aquestes complicacions, aconseguim moltes vegades salvar el membre de l'amputació. Més del 90% dels casos ens han estat remesos d'altres centres hospitalaris ja que no disposen de la infraestructura ni de l'equip de professionals per tractar aquests pacients d'alta complexitat», afegeix el Dr. Lluís Puig.
La importància d'un diagnòstic correcte
El primer punt per abordar aquesta complicació és aconseguir un bon diagnòstic. En alguns casos, aquest diagnòstic és senzill, quan es presenta una infecció aguda que no deixa dubtes sobre el problema. No obstant això, en unes quantes ocasions això no és així. «Hi ha pacients en què la infecció no és evident, que presenten un dolor persistent i ningú no és capaç d'arribar a un diagnòstic. S'hi fan proves i cirurgies moltes vegades innecessàries que poden prolongar aquesta situació durant mesos, un fet que es tradueix en una pèrdua important de la qualitat de vida del pacient i en un increment de la seva angoixa, així com un empitjorament progressiu de la situació», apunta el Dr. Lluís Puig.
Quan hi ha la sospita fundada que un pacient pot estar patint una infecció de la seva pròtesi, entra en joc el laboratori de Microbiologia. El seu treball és molt important, ja que no només ajudaran en el diagnòstic sinó que també és fonamental per a la decisió sobre quins antibiòtics administrar perquè es produeixin els menors efectes secundaris possibles i s'aconsegueixi la recuperació més eficaç.
Els reptes de posar fi a la infecció i canviar la pròtesi
Un cop al pacient se li ha diagnosticat i s'han identificat els agents microbians implicats, el següent pas de la unitat consisteix a aconseguir eliminar la infecció, on és important el treball dels especialistes en Infectologia. «Sobretot cal informar el pacient que s'enfronta a un tractament prolongat, d'unes vuit setmanes com a mínim, i que en alguns casos requereix una hospitalització llarga, ja que alguns dels antibiòtics utilitzats poden ser intravenosos», afegeix la Dra. María Luisa Sorli, especialista en malalties infeccioses del Servei de Medicina Interna de l'Hospital Quirónsalud Barcelona, que també forma part de la Unitat de Patologia Sèptica.
L'ús dels antibiòtics és complex i a més pot produir efectes secundaris que requereixen la realització d'analítiques freqüents que ajudin a monitoritzar la resposta. Un altre repte afegit en els darrers anys és el de les resistències microbianes, cada cop més freqüents. Tot això es tradueix en un tractament complex en què no és estrany combinar dos antibiòtics, que a més requereix tenir en compte les possibles interaccions amb altres tractaments.
En l'eliminació de la infecció l'especialista de Traumatologia també hi té un paper, ja que cal eliminar el teixit necròtic que pugui haver ocasionat la infecció. «En això hem de ser molt agressius per fer una neteja completa de la zona. I un cop estem segurs que la infecció està erradicada, ens toca fer el recanvi de la pròtesi, que pot arribar a ser una intervenció complexa, ja que, havent estat agressius en la neteja del teixit, ens podem trobar amb cavitats que cal omplir», comenta el Dr. Lluís Puig.
Aquí és on participa l'especialista en Cirurgia Plàstica, que ha d'estar versat a la cirurgia reconstructiva. Ells són els encarregats de valorar quin tipus de cobertura del teixit epidèrmic cal fer i com abordar el farciment de les cavitats ocasionades per la infecció. «Normalment optem per un penjall, és a dir, una massa de teixit que es trasplanta d'una zona a una altra del cos. En aquests casos solem preferir els penjalls musculars, ja que tenen una aportació sanguínia extra que permet que l'antibiòtic arribi més fàcilment a la zona», apunta la Dra. Mireia Ruiz Castilla, cap del Servei de Cirurgia Plàstica i Reparadora de l'Hospital Quirónsalud Barcelona i membre de la Unitat de Patologia Sèptica.
Millorar la qualitat de vida del pacient
Els pacients que se sotmeten a una intervenció per implantar una pròtesi ho fan perquè la seva qualitat de vida està afectada, amb una mobilitat reduïda que en alguns casos en dificulta l'exercici quotidià. Amb aquesta operació esperen millorar i, per això, quan es produeix la complicació d'una infecció es poden veure molt afectats.
«Ells esperaven millorar i troben que tenen més dolor i que fins i tot la seva mobilitat està més reduïda per la inflamació. És una situació complexa en què cal fer una bona feina d'informació perquè entenguin tot el procés que han de passar i així aconseguir una bona adherència», apunta la Dra. María Luisa Sorli. «La infecció de la pròtesi és una complicació greu, però tractada de manera multidisciplinària es pot curar. Això també és important que ho sàpiguen els pacients», afegeix el Dr. Lluís Puig.
