L'Institut Clavel realitza una cirurgia de columna lumbar pionera al món
L'Institut Clavel ha dut a terme una cirurgia de columna pionera al món per reparar una espondilolisi -una fractura- a la cinquena vèrtebra lumbar sense haver de recórrer al mètode habitual, la fixació de l'articulació danyada, i evitar així una reducció de la mobilitat.
La intervenció va tenir lloc el 9 de juliol passat al centre barceloní, ubicat a l'Hospital Quirónsalud de Barcelona i especialitzat en cirurgia de columna i neurocirurgia, i va ser practicada pels doctors Pablo Clavel i Ignasi Català. El pacient, que va ser donat d'alta als quatre dies de l'operació, és un jove de 18 anys de Guatemala que va viatjar expressament a Espanya per sotmetre's a aquesta intervenció després de patir espondilolisi bilateral a la cinquena vèrtebra lumbar des que era adolescent.
L'espondilolisi és un trencament o fractura que provoca una separació entre el cos de la vèrtebra -la part anterior-, i el seu arc posterior. Les vèrtebres lumbars quarta i cinquena són les que solen patir més aquesta patologia, que pot tenir un origen congènit o causada per problemes de consolidació dels ossos durant la infància o adolescència, o per traumatismes. L'espondilolisi pot no presentar símptomes però molt sovint causa lumbàlgies. A més, en alguns casos acaba derivant en una espondilolistesi, el desplaçament cap a davant del cos de la vèrtebra fracturada, cosa que causa lumbàlgies més severes i ciàtica. S'estima que entre un 3% i un 5% de la població pot arribar a patir aquesta patologia.
Una imatge de la intervenció d'espondilolisi de l'Institut Clavel
En els casos més severs d'espondilolisi, se sol practicar una artròdesi. Es fixa la vèrtebra danyada a una altra -mitjançant cargols barres o empelts ossis- i es bloqueja així l'articulació per aconseguir més estabilitat i menys dolors i alteracions funcionals. Tot i això, la novetat que aporta la intervenció realitzada a l'Institut Clavel és que no ha calgut recórrer a aquesta fixació, per la qual cosa la mobilitat de la columna no ha quedat afectada en cap grau.
Els doctors Clavel i Català van optar per abordar aquest cas amb una cirurgia menys invasiva i anticipant-se al risc que el pacient acabés desenvolupant una espondilolitèsi. En lloc de practicar una artròdesi, fixant la cinquena vèrtebra lumbar del pacient amb la seva primera vèrtebra sacra, es van decantar per reparar la doble fractura que patia el jove pacient a ambdós costats de la vèrtebra a l'estreta zona del "pars interarticularis". Per això, van dur a terme una osteosíntesi. Van unir els ossos fracturats amb uns cargols de titani molt petits i canulats (buits per poder-los manejar amb una guia). A més, van tractar el pinyol reparat amb la proteïna BMP-2, una proteïna inductora del creixement de l'os que ajuda a consolidar fractures.
La intervenció es va portar a terme amb una cirurgia mínimament invasiva gràcies a la utilització de l'escàner intraoperatori O-arm®2, que incorpora un programari de navegació intraoperatòria StealthStation®. Aquest escàner permet navegar amb dades d'alta precisió, imatges bidimensionals i tridimensionals durant les intervencions al quiròfan i en temps real. A més, disminueix un 50% la dosi de radiació utilitzada a la presa d'imatges.
En aquest cas, guiats per l'escàner intraoperatori, els cirurgians van practicar dues petites incisions a l'esquena del pacient i mitjançant sistemes tubulars de dilatació progressiva van poder abordar i reparar la fractura vertebral. L'opció de l'osteosíntesi es va valorar com a vàlida en aquest cas tenint en compte que era un pacient molt jove, per la qual cosa hi havia més garanties que es consolidés la fractura.
Gràcies a aquesta tècnica, el postoperatori és més curt. En menys d'una setmana el pacient ja pot ser a casa i, en un parell o tres mesos, si la fractura s'ha consolidat completament, pot tornar a fer vida normal.
