La síndrome d'ovaris poliquístics, una malaltia cada vegada més freqüent
La síndrome d'ovaris poliquístics és la disfunció endocrina més freqüent en la dona. Es calcula que un 10% de la població en pateix i l'augment de l'obesitat està fent que la seva prevalença en els últims anys vagi en augment. No obstant això, a causa de la seva complexitat és poc coneguda i no sempre es gestiona de la millor manera.
Per entendre quina és la situació actual d'aquesta patologia i les últimes tendències tant en el seu diagnòstic com en el seu maneig, l'Hospital Quirónsalud Barcelona organitzarà una jornada d'actualització que serà dirigida pels doctors Joaquim Calaf i Pablo Daniel Verdecchia, ambdós del Servei de Ginecologia i Obstetrícia de l'Hospital Quirónsalud Barcelona, a la qual assistiran especialistes i experts de renom internacional.
«Un dels principals problemes és que no es tracta d'una malaltia homogènia i ben identificada. Hi ha una sèrie de símptomes, que es poden presentar amb intensitats diferents i no necessàriament tots al mateix temps, que són els que ajuden a identificar algunes pacients, però en altres casos poden ser diagnosticades després d'una ecografia», explica el Dr. Joaquim Calaf, que considera que és important la creació de consultes monogràfiques per atendre aquestes pacients.
«Hi ha un component d'acceptació social que cal tenir en compte. No és estrany, per exemple, que aquestes pacients acabin patint algun tipus de depressió associada a la seva patologia», afegeix el Dr. Calaf, alhora que explica que és una patologia que pot incidir de forma notable en l'èxit de futurs embarassos o augmentar la possibilitat de desenvolupar més obesitat i els problemes que se’n deriven.
Nivells d'hormones
La síndrome d'ovaris poliquístics és una malaltia en la qual la dona presenta uns nivells molt elevats d'hormones. Normalment, durant el cicle menstrual d'una dona s'alliberen un o dos òvuls, en el que es coneix com a ovulació. En la síndrome d'ovaris poliquístics, els òvuls madurs no s'alliberen i en lloc d'això romanen en els ovaris, circumdats per una petita quantitat de líquid.
«Això pot provocar, entre altres coses, l'alteració del ritme del cicle d'ovulació i una disminució de la fertilitat de la dona. També hi ha altres conseqüències derivades, com un increment de les manifestacions androgèniques a la pell, com més pèl o acne, i fins i tot pot afavorir l'aparició de diabetis de tipus II», explica el Dr. Joaquim Calaf.
La majoria de vegades aquesta patologia es diagnostica en dones d’entre 20 i 30 anys, però també pot afectar les nenes adolescents. Les dones amb aquest trastorn sovint tenen una mare o una germana amb símptomes similars.
Maneig dels problemes clínics col·laterals
Per dur a terme aquesta jornada, s'ha intentat reunir especialistes d'aquells aspectes menys usuals per a la formació d'un ginecòleg per proporcionar-li eines que li permetin enfrontar-se amb èxit als reptes diagnòstics i terapèutics.
Aquesta jornada pràctica intensiva es planteja com una oportunitat perquè el ginecòleg general s'actualitzi i estigui en posició d'oferir una gestió personalitzada d'aquesta entitat durant les diferents etapes de la vida de la dona, així com criteris per derivar-la al subespecialista adequat en cas que presenti dificultats específiques.
«Potser un dels apartats més interessants és el de la gestió dels problemes clínics col·laterals, com són el sobrepès i l'obesitat o el control de les manifestacions androgèniques cutànies. Són aspectes pels quals moltes pacients mostren preocupació a les consultes i que en la majoria dels congressos no es tenen tant en compte. En aquest cas hem volgut incorporar visions més científiques de com gestionar aquest tema de tanta proximitat amb les pacients», finalitza el Dr. Calaf.
