Lesions del peu freqüents en el/la corredor/ra de llargues distàncies i com prevenir-les
Darrerament l’afició a córrer s’ha incrementat per diverses raons, i la satisfacció-benefici que li provoca al corredor tant a nivel físic com psicològic fa que molts aficionats passin simplement de córrer per distreure’s sense importar temps ni distancia a posar-se a córrer posant-se com a fites competir en curses popular o urbanes i pasar després a curses de llarga distancia com a mitges maratons i maratons, amb ho que es marquen uns reptes en el que en cada nova cursa disminuir el temps empleat en la prova és bàsic.
I aixó exigeix més entrenament, més dedicació i prevenir millor possibles lesions dels peus.
Quan el corredor vol pasar a les curses de llarga distancia o quan nota molestias als peus al córrer cal anar al metge especialista per analitzar posibles malformacions o desviacions, dismetries, etc., que no sols poden afectar als peus, sino també a als turmells, a les cames, als genolls, a les cuixes, a les anques i a la columna.
El peu està configurat per 26 ossos que están relacionats per un total de 30 articulacions. La seva arquitectura (peu grec, peu egipci, dels arcs longitudinals que conecten retropeu amb migpeu i avantpeu com el peu pla valg-avantpeu pronat, i el peu excavat-avantpeu supinat, així com l’arc transvers caigut), l’existència d’alteracions de l’estabilitat, d’alteracions al primer dit com galindó (hallux valgus) o d’hallux rígidus, de dits en urpa, de problemes de sesamoideus, d’ulls de poll, etc., han de ser detectats i corregits per evitar lesions.
El metge estudiarà el cas, farà les proves oportunes (radiografies, estudi podològic i altres) i oferirà les solucions necessàries per evitar regirades i esguinços del turmell, sobrecàrregues muscul-tendinoses (bessons, Aquil.les, tibials, peroneus, flexors) sobrecàrregues òssies com edemes ossis i fractures de estrés (metatarsians basicament), osteocondritis i osteonecrosis, fascitis, alteracions dels sesamoideus, bursitis, metatarsàlgies i atrapaments nerviosos.
L’ús d’un calçat esportiu adequat i sovint de plantilles ortopèdiques és esencial.
Les sabatilles esportives apropiades son la peça del vestuari més important del corredor.
Totes les sabatilles esportives no son vàlides !!.
A más a més de l’arquitectura del peu, de les deformitats existents, del pes de l’atleta, cal considerar la superficie sobre la que ha de córrer i les característiques de la cursa (pendents per trovar el ritme més adequat per acabar la cursa sense lesions) perque el calçat sigui l’apropiat.
Al córrer, en el moment del recolzament monopodal, el pes que suporta el peus pot ser entre 3 i 4 vegades el pes del corredor. En cada petjada es passa de supinació del peu en el moment del toc del taló al neutre en el moment de la petjada i a la pronació en la fase d’impuls.
El calçat apropiat ha d’amortiguar bé, amb uns components i un gruix de sola capaços d’absorbir el impactes i ha de subjectar el peu sense escanyar-lo, per permetre aquest mecanisme de rosca o compensar amb calçat pronador-supinador, plantilles ortopèdiques i taloneres en cas de ser necessari. El calçat i els mitjons han de permetre moure lliurement els dits, transpirar el peu i evitar l’aparició d’ampolles, frecs, bursitis, durícies i alteraciones de les ungles.
FELICES CURSES I EVITEU LESIONAR-VOS AMB UNA BONA PREPARACIÓ, UNA REVISIÓ MÈDICA SOVINT I BON MATERIAL.
Xavier Cuscó Segarra
Metge Traumatòleg de l’Institut Cugat de Traumatologia de l´Hospital Quirónsalud de Barcelona
