Llet de vaca: mites i realitats

La llet és un dels aliments bàsics de l’alimentació des del punt de vista nutricional, dins el marc d’una dieta variada i equilibrada.

És un aliment molt ric en nutrients. És font de proteïnes d’alt valor biològic, ja que conté tots els aminoàcids essencials. A més, la llet conté components amb propietats beneficioses demostrades científicament per al sistema immunitari, cardiovascular i digestiu.

És la principal font dietètica de calci, no només pel seu elevat contingut en aquest mineral, sinó també pel seu alt aprofitament gràcies a altres components de la llet: vitamina D, proteïnes, fòsfor, etc. És rica en vitamines.

En els darrers anys han començat a circular missatges sense gaire base científica que afirmen que el consum de llet és perjudicial per a la salut. Res més lluny de la realitat.

Alguns dels mites més estesos són:

• Produeix moc o empitjora l’asma. Aquest és un dels mites més estesos sobre la llet, però no hi ha cap evidència que demostri que la llet augmenta la mucositat en persones sanes, ni que alteri les proves respiratòries en persones amb asma.

• Conté antibiòtics i hormones. És una afirmació falsa. Per llei està prohibit, així com també està prohibit administrar substàncies per fomentar el creixement i la producció de llet. El sistema està regulat per l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA), que anualment publica un informe amb els resultats dels controls realitzats periòdicament en els aliments.

• Augmenta el risc de patir càncer. Els estudis realitzats conclouen que el consum de 3 racions diàries de llet i derivats no augmenta el risc de càncer, encara que s’indica que són preferibles els productes amb menor contingut gras o els fermentats.

• L’ésser humà és l’únic mamífer que consumeix llet després del període de lactància. El catedràtic de la Universitat de Granada, Ángel Gil, afirma: "L’ésser humà, a diferència d’altres animals, consumeix llet d’altres espècies de mamífers per alimentar-se. Fa més de 10.000 anys es van domesticar els animals i es va poder incorporar la llet a la dieta, suposant un gran salt evolutiu per a l’home."

• Provoca al·lèrgies i intoleràncies. Cal distingir entre al·lèrgia i intolerància. La primera és una reacció a la proteïna de la llet de vaca, per a la qual existeixen alternatives com la llet hidrolitzada. La intolerància fa referència a la lactosa (un sucre present en la llet). Actualment, la indústria làctia ha desenvolupat llets i productes amb baix contingut o sense lactosa.

• La llet engreixa. El greix que aporta la llet serveix per transportar algunes de les vitamines que conté (vitamines liposolubles: A, D, E i K). El contingut de greix de la llet és del 3,5% en la llet sencera, 1,8% en la semidesnatada i 0,8% en la desnatada. Es pot afirmar que la llet aporta una gran quantitat de nutrients amb un contingut calòric molt limitat.

• Llet de vaca i autisme. Els trastorns de l’espectre autista (TEA) són un grup heterogeni d’alteracions del neurodesenvolupament, amb diverses manifestacions clíniques, i alguns pacients presenten símptomes digestius. Com que no existeix un tractament eficaç, algunes famílies recorren a teràpies alternatives, com ara la dieta d’exclusió de gluten i caseïna (proteïna de la llet). No obstant això, no hi ha prou dades ni estudis que associïn el consum de llet o derivats làctics amb el risc de desenvolupar un TEA.

Aquests són només alguns exemples de les discrepàncies que han començat a aparèixer en els darrers 20 anys tant dins com fora de la comunitat científica.

Cada vegada és més gran la preocupació general sobre les malalties cròniques i l’estil de vida (activitat física i alimentació). L’obesitat, l’osteoporosi i les malalties cardiovasculars ocupen els primers llocs. Cal transmetre missatges clars a la població sobre els hàbits saludables i les recomanacions dietètiques. Amb les dades actuals, hem de continuar recomanant el consum de llet i derivats làctics diàriament en quantitats adequades segons l’edat i el moment de la vida.

*Article de Marta Comas Martínez, nutricionista de l’Hospital Quirónsalud Barcelona

Unitat d’Endocrinologia i Nutrició. Servei de Medicina Interna