Holter cardíac: què és i per a què serveix

El cor no sempre mostra els seus problemes en una consulta mèdica. Algunes alteracions apareixen de manera intermitent, fet que en dificulta el diagnòstic. En aquest context, el Holter cardíac es converteix en una eina fonamental per observar el seu funcionament en el dia a dia.

"El Holter és una de les proves més valuoses que tenim en cardiologia, perquè ens permet veure el comportament real del cor del pacient mentre fa les seves activitats quotidianes, no només en repòs", explica el Dr. Romano Trionfi, especialista en cardiologia de l’Hospital el Pilar.

Què és exactament un Holter cardíac?

El Holter és un dispositiu portàtil de monitoratge cardíac que registra de manera contínua l’activitat elèctrica del cor. El pacient el porta col·locat al cos, generalment mitjançant diversos elèctrodes adherits al pit, connectats a una petita gravadora que cap a la butxaca o es pot subjectar al cinturó. El seu propòsit és captar què fa el cor en el dia a dia, no només durant una visita mèdica de pocs minuts.

Per a què serveix el Holter?

El cardiòleg pot sol·licitar un Holter davant de diferents situacions clíniques. Les més freqüents inclouen:

• Palpitacions o batecs irregulars que el pacient nota de manera puntual o freqüent.
• Marejos, presíncopes o pèrdues de consciència sense causa coneguda.
• Sospita d’arítmies cardíaques com la fibril·lació auricular, taquicàrdies o bradicàrdies.
• Seguiment de pacients amb cardiopatia coneguda o que han patit un infart.
• Valoració del tractament antiarrítmic ja prescrit, per comprovar si és efectiu.

"Hi ha pacients que arriben a consulta descrivint palpitacions que duren tot just uns segons. Sense el Holter, seria gairebé impossible registrar aquest episodi en el moment exacte en què ocorre", afirma el Dr. Trionfi.

Què pot detectar el Holter?

Un cop retirat el dispositiu, les dades queden emmagatzemades a la gravadora i són analitzades pel cardiòleg. Entre les alteracions que pot detectar destaquen:

• Fibril·lació auricular (FA): una de les arítmies més freqüents i amb més risc d’ictus si no es tracta.
• Taquicàrdies i bradicàrdies: freqüències cardíaques massa ràpides o massa lentes.
• Extrasístoles: batecs extra o prematurs que poden causar sensació de «salt» al pit.
• Bloquejos cardíacs: alteracions en la conducció elèctrica del cor que poden requerir tractament.
• Pauses o aturades breus: episodis en què el cor «s’atura» per un instant i que poden explicar marejos o síncopes.

"En molts casos, el Holter ens permet descartar problemes greus i tranquil·litzar el pacient. En altres, és la prova que ens porta a instaurar un tractament que pot prevenir complicacions serioses", destaca l’especialista.

Com és l’experiència per al pacient?

La col·locació del Holter és senzilla i no requereix cap preparació especial. Un tècnic o infermer col·loca entre 3 i 5 elèctrodes en zones concretes del pit i connecta els cables a la gravadora. El procés dura només uns minuts i és un procediment no invasiu, segur i indolor.

Què pot fer el pacient durant la prova?

Durant les hores que dura la prova, el pacient pot i ha de fer vida normal: treballar, caminar, menjar o dormir. De fet, com més habitual sigui l’activitat realitzada, més representatius seran els resultats. Això sí, es recomana evitar mullar el dispositiu (dutxar-se amb precaució o no mullar-lo) i anotar en un diari els símptomes que apareguin juntament amb l’hora en què es produeixen.

Aquest diari de símptomes és clau: permet al cardiòleg creuar les dades del registre amb els moments en què el pacient ha notat algun símptoma, cosa que facilita molt el diagnòstic. "Com més informació aporti el pacient, més precís serà el diagnòstic", conclou el Dr. Trionfi.