Les contraccions en el part: què has de saber

Durant l’embaràs, un dels moments més esperats per les futures mares, i habitualment també un dels més temuts, és l’inici del treball de part. Les contraccions hi juguen un paper clau, ja que són les responsables de preparar el cos per al naixement del nadó. Tanmateix, no totes les contraccions signifiquen que el part ha començat, i distingir entre els diferents tipus és essencial per saber com actuar i quan anar a l’hospital.

Contraccions veritables vs. contraccions de Braxton Hicks

Durant l’embaràs, moltes dones experimenten les anomenades contraccions de Braxton Hicks, també conegudes com a "falses contraccions" o "contraccions d’entrenament". Aquestes poden començar a notar-se a partir del segon trimestre i intensificar-se cap al final de l’embaràs. A diferència de les contraccions veritables, les de Braxton Hicks no provoquen la dilatació del coll uterí. La seva funció és preparar l’úter per al treball de part, però no impliquen que aquest hagi començat.

La diferència principal entre aquestes contraccions i les veritables rau en la seva regularitat i intensitat. Les contraccions de Braxton Hicks solen ser irregulars, no augmenten amb el temps i poden desaparèixer amb un canvi de posició, descans o una bona hidratació. En canvi, les contraccions del treball de part són rítmiques, progressivament més intenses, freqüents i prolongades. A més, no s’alleugen amb el repòs i sovint van acompanyades d’altres signes com la pèrdua del tap mucós o la ruptura de la bossa amniòtica.

El dolor de les contraccions

El dolor de les contraccions varia molt d’una dona a una altra. Algunes el descriuen com una pressió intensa a la part baixa de l’abdomen i l’esquena, mentre que d’altres senten rampes similars a les menstruals, però més fortes. A mesura que el treball de part avança, les contraccions es tornen més intenses, duradores i properes entre si. Aquest dolor es deu al fet que l’úter, un múscul molt potent, es contreu per ajudar a dilatar el coll uterí i permetre el pas del nadó a través del canal de part. Així doncs, amb cada contracció, el naixement del nadó s’apropa.

Per suportar el dolor de les contraccions, cada dona pot triar les opcions que millor s’ajustin a ella i al que espera del seu part. "El primer que, com a llevadores, preguntem i tenim en compte és quin tipus de part vol o ha pensat tenir la futura mare", comenta Carmen Carrera, llevadora de l’Hospital El Pilar. "Som amb ella per col·laborar, ajudar, donar suport, aconsellar, resoldre problemes que puguin sorgir i, alhora, fer que tot sembli fàcil. Tant si vol tenir un part natural sense anestèsia com un part amb anestèsia, és la futura mare qui tria els temps d’actuació per part nostra, tant en les exploracions com en la decisió de posar-se o no l’anestèsia epidural", continua la llevadora.

Hi ha diversos mètodes per alleujar el dolor de les contraccions. Entre les opcions no farmacològiques hi ha tècniques de respiració, massatges, banys tèbies, moviment lliure, ús de pilotes de part i suport emocional continu. Aquestes estratègies poden ajudar a gestionar el dolor i facilitar el progrés del treball de part.

D’altra banda, hi ha mètodes farmacològics com l’anestèsia epidural o peridural, que bloqueja el dolor a la part inferior del cos. Aquesta anestèsia pot administrar-se de manera gradual, començant amb una intensitat baixa que es pot augmentar si cal. L’elecció del mètode dependrà de l’evolució del part i de les preferències de la mare. "La nostra funció, com a llevadores, és assessorar quin és el millor moment per a cadascuna de les modalitats", assenyala Carmen Carrera.

Quins són els senyals que indiquen que estàs de part?

Hi ha diversos senyals que indiquen que el part és a prop, però els més clars i identificables són els següent:

• Contraccions regulars i intenses: si tens contraccions doloroses que apareixen cada 5 minuts i duren entre mig minut i un minut durant més d’una hora, és molt probable que ja estiguis en treball de part. En funció de si és el primer part o si ja n’has tingut anteriorment, el temps d’espera per anar a l’hospital pot variar. En aquest sentit, sempre s’han de seguir les recomanacions de l’equip de professionals que fan el seguiment de l’embaràs i l’atenció al part.

• Ruptura de la bossa amniòtica: coneguda popularment com a "trencar aigües", és un senyal clar que el part és a prop. La ruptura pot manifestar-se com una pèrdua abundant de líquid o com un degoteig constant. Si el líquid és clar i no hi ha contraccions, no cal anar immediatament a l’hospital. Si, en canvi, el líquid és tenyit o va acompanyat de sagnat, és recomanable anar com més aviat millor a l’hospital per assegurar que tot està en ordre.

• Pèrdua del tap mucós: és un tap que bloqueja l’entrada del coll uterí i s’expulsa quan aquest comença a modificar-se. En sortir, pot veure’s com una secreció espessa. L’expulsió indica que el part és proper, però poden passar dies fins que comenci.

• Dolor a la part baixa de l'esquena i pressió a la pelvis: aquests símptomes poden indicar que el nadó està descendint cap al canal de part, però no són indicadors d’un part imminent si no van acompanyats de cap altre símptoma.

Davant l’aparició d’un o diversos senyals, s’han de seguir sempre les indicacions de l’equip de professionals que fa el seguiment de l’embaràs. Cada dona i cada situació són diferents, per la qual cosa cada cas requerirà una atenció personalitzada.

Les contraccions són una part essencial del procés del part i comprendre’n la naturalesa pot ajudar a afrontar aquest moment amb més seguretat i tranquil·litat. Disposar d’eines per saber gestionar el dolor i conèixer quan és el moment adequat per anar a l’hospital són consells clau per viure el part de manera informada i conscient.