Alteracions oculars progressives i canvis associats a l’edat: com detectar-los a temps
Les alteracions oculars d’evolució progressiva engloben un conjunt de processos que afecten diferents estructures de l’ull —principalment la retina i la màcula, el nervi òptic i el cristal·lí—. La seva incidència augmenta amb l’edat i, en molts casos, evolucionen de manera lenta i poc cridanera, fet que pot retardar-ne el diagnòstic si no es fan controls oftalmològics periòdics.
La Societat Espanyola d’Oftalmologia (SEO) assenyala, dins de les alteracions oculars d’evolució progressiva amb més impacte, d’una banda, les malalties de retina i màcula —com la degeneració macular associada a l’edat (DMAE), la retinopatia diabètica i l’edema macular, a més d’altres entitats maculars com la membrana epirretiniana i el forat macular—; i, de l’altra, el glaucoma, que afecta el nervi òptic. En el conjunt de l’«ull complet» també destaquen les patologies del cristal·lí com les cataractes i els canvis funcionals de l’enfocament com la presbícia, molt freqüents amb l’edat i rellevants pel seu impacte en la visió i en la vida quotidiana.
"La majoria de les alteracions degeneratives oculars presenten un inici poc simptomàtic, de manera que el diagnòstic depèn en gran mesura de les revisions periòdiques més que no pas de l’aparició de símptomes evidents", afirma la Dra. Elena Marín, cap d’Oftalmologia de l’Hospital Quirónsalud del Vallès.
Manifestacions clíniques i senyals als quals convé prestar atenció
Aquestes patologies solen iniciar-se amb canvis visuals subtils, com la pèrdua de nitidesa, taques, ombres o zones borroses al centre o a un costat del camp visual, dificultat per enfocar de prop o necessitat de més il·luminació. En alguns casos, el pacient percep distorsió a les imatges, especialment de les línies rectes (que es veuen ondulades), o una alteració dels contrastos que, inicialment, s’acostumen a atribuir erròniament a l’envelliment natural.
Aquesta manca de símptomes evidents reforça la importància de les revisions periòdiques per detectar qualsevol anomalia abans que el dany sigui irreversible. En tot cas, si s’experimenten centelleigs (flashes) nous, un augment brusc de les «mosques volants» o una ombra en forma de cortina que avança en la visió, aquests senyals poden ser compatibles amb un despreniment de retina o altres problemes aguts i requereixen una valoració urgent.
"La progressió lenta afavoreix que el pacient s’hi adapti i normalitzi el canvi i, precisament, aquesta és la principal raó per la qual es retarda la consulta", explica la Dra. Marín.
Principals alteracions degeneratives oculars
Aquestes alteracions es poden agrupar segons l’estructura de l’ull que afecten. Algunes evolucionen de manera lenta i requereixen seguiment periòdic, mentre que d’altres —com el despreniment de retina— són urgències que cal reconèixer a temps.
|
Alteració |
A què afecta |
Principals símptomes |
Claus clíniques |
|
Degeneració macular associada a l’edat (DMAE) |
Màcula (visió central) |
Visió borrosa, zones fosques o distorsió a la visió central i fins i tot pèrdua permanent. Generalment no afecta la visió perifèrica. |
Es divideix en: |
|
Edema macular (incloent-hi el diabètic) |
Màcula (acumulació de líquid) |
Visió borrosa o distorsionada, pitjor lectura, pèrdua de contrast |
Pot aparèixer associat a la diabetis o a altres causes com l’edat, algunes inflamacions oculars, malalties vasculars de la retina o certs trastorns genètics; requereix valoració per evitar un deteriorament permanent. |
|
Membrana epirretiniana (MER) |
Superfície de la màcula (tracció) |
Distorsió (línies ondulades), pèrdua de nitidesa central |
En aquest cas, la pèrdua severa de visió és poc freqüent. Tanmateix, en els casos més greus es recomana cirurgia per eliminar el teixit anòmal de la màcula, amb millora progressiva de la visió. |
|
Forat macular |
Màcula (lesió central) |
Inicialment molt subtils; a mesura que avança pot aparèixer una taca o «buit» a la visió central, afectant la visió de prop i de lluny. |
Requereix diagnòstic precoç; l’abordatge depèn de la mida i de l’evolució. |
|
Retinopatia diabètica |
Vasos de la retina en persones amb diabetis |
Pot no donar símptomes a l’inici; visió borrosa si progressa |
El control oftalmològic periòdic és clau encara que «s’hi vegi bé». |
|
Glaucoma |
Nervi òptic (camp visual) |
A l’inici sol ser silenciós; pèrdua perifèrica progressiva |
La SEO estima que afecta aproximadament un milió de persones a Espanya, és a dir, un 3 % de la població. La detecció precoç és fonamental, ja que és la primera causa de ceguesa irreversible al món. Si es detecta a temps, s’evita aquest escenari en el 90 % dels casos. |
|
Cataractes |
Opacificació progressiva del cristal·lí |
Pèrdua progressiva de visió, intolerància a la llum intensa (amb possibles halos al voltant de focus lluminosos, com els fars dels cotxes) o percepció alterada dels colors |
Majoritàriament són conseqüència de l’envelliment natural de l’ull, fet pel qual són freqüents a partir dels 60 anys. L’obesitat, el tabaquisme, la diabetis i altres patologies poden augmentar-ne el risc. |
|
Presbícia |
Envelliment del cristal·lí |
Dificultat per llegir de prop o enfocar objectes. L’esforç pot generar cefalees, fatiga o cansament visual |
No és una malaltia de la retina, sinó un procés natural d’envelliment. Sol aparèixer entre els 38 i els 45 anys. |
|
Despreniment de retina |
Separació de la retina |
Centelleigs, augment brusc de «mosques volants», ombra tipus cortina |
Urgència: requereix valoració immediata, no és d’evolució lenta |
Diagnòstic i seguiment oftalmològic
El diagnòstic d’aquestes alteracions es basa en una exploració oftalmològica completa i en proves que permeten identificar canvis estructurals i funcionals fins i tot abans que el pacient noti símptomes clars. Segons el cas, l’estudi sol incloure:
- Agudesa visual i refracció: per quantificar la pèrdua de visió i descartar causes corregibles.
- Biomicroscòpia: exploració amb làmpada d’esquerda per valorar el segment anterior de l’ull i el cristal·lí (clau en les cataractes).
- Tonometria (pressió intraocular) i avaluació del nervi òptic quan se sospita glaucoma.
- Fons d’ull amb dilatació pupil·lar per examinar la retina i la màcula.
- Retinografia (fotografia del fons d’ull) per documentar les troballes i comparar-les en el temps.
- Tomografia de coherència òptica (OCT), especialment útil per detectar i fer el seguiment de la DMAE, l’edema macular, les membranes epirretinianes i el forat macular, ja que mostra la màcula en talls d’alta precisió.
"En aquestes patologies, el seguiment forma part del tractament. Fer revisions periòdiques permet detectar a temps canvis quan encara podem actuar per preservar la visió i la qualitat de vida", conclou la cap d’Oftalmologia de l’Hospital Quirónsalud del Vallès.
