Dolor en mastegar, cruixits o tensió mandibular?
En els últims anys, cada vegada més persones consulten per molèsties relacionades amb la mandíbula: dolor facial, tensió, sorolls articulars o dificultat per obrir bé la boca. Sovint, aquests símptomes s’atribueixen a l’estrès, al cansament o a un problema dental puntual, però quan es mantenen en el temps convé valorar-los de manera adequada per evitar que es cronifiquin o interfereixin en la qualitat de vida.
Darrere de moltes d’aquestes molèsties hi ha l’articulació temporomandibular (ATM), l’estructura que connecta la mandíbula inferior amb el crani i que permet moviments tan quotidians com parlar, mastegar o badallar. Quan se n’altera el funcionament, o el dels músculs que intervenen en la masticació, poden aparèixer trastorns temporomandibulars (TTM) que afecten el benestar diari.
«L’ATM és una articulació complexa, molt exigida en el dia a dia i estretament relacionada amb la musculatura facial i cervical. Per això, quan apareix dolor o limitació funcional, no sempre hi ha una única causa i és important estudiar cada cas de manera individual», explica el Dr. Mogedas Vegara, cap del Servei de Cirurgia Maxil·lofacial de l’Hospital Quirónsalud Vallès.
Una simptomatologia molt diversa que moltes vegades desconcerta
L’ATM permet que la mandíbula es mogui de manera coordinada. Perquè aquest mecanisme funcioni bé, hi intervenen l’articulació, els músculs de la masticació, l’oclusió dental i altres elements que també influeixen en la postura i en l’equilibri funcional de la zona. Quan algun d’aquests components s’altera, poden aparèixer els anomenats trastorns temporomandibulars (TTM), que afecten tant l’articulació com els músculs de la masticació.
No sempre es manifesten de la mateixa manera ni tenen la mateixa intensitat, però entre les molèsties més habituals hi ha el dolor a la mandíbula, a la zona propera a l’orella, al cap, al coll o fins i tot a les cervicals. També poden aparèixer brunzits a les orelles, cruixits o sorolls articulars en mastegar, dificultat per obrir la boca amb normalitat o episodis de bloqueig mandibular.
Aquesta varietat de símptomes fa que molts pacients passin per diferents especialistes abans de trobar l’origen del problema. Les exploracions generals poden ser normals i, tot i així, el pacient continuar amb molèsties persistents i una clara sensació de frustració.
«Els pacients acudeixen a consulta quan les molèsties ja interfereixen en les rutines diàries —en menjar, en dormir o fins i tot en parlar. Detectar aquests primers símptomes a temps és clau per prevenir complicacions a llarg termini», assenyala el Dr. Mogedas.
Més enllà de l’estrès: un problema que sovint té un origen mecànic
Les afectacions de l’articulació temporomandibular acostumen a tenir un origen multifactorial. És a dir, no responen sempre a una sola causa, sinó a la combinació de diferents factors que afecten l’articulació i la musculatura de la zona.
No obstant això, en la pràctica clínica de l’equip mèdic de l’Hospital Quirónsalud del Vallès, el component mecànic té un pes especialment rellevant. L’estrès pot empitjorar clarament la simptomatologia, però moltes vegades l’origen del quadre té a veure amb com funciona la masticació i amb la manera com encaixen les dents superiors i inferiors.
Segons l’experiència clínica de l’equip, molts pacients masteguen de manera unilateral, utilitzen només un costat per dolor o incomoditat a l’altre, o presenten interferències en el tancament bucal després de determinats tractaments odontològics. De fet, una part important de les persones que consulten per aquesta causa ha finalitzat recentment una ortodòncia o s’ha sotmès a algun tractament dental sense relacionar-ho inicialment amb el dolor mandibular.
Per la seva banda, el Dr. Florencio Páez, odontòleg especialista en ATM i Trastorns Temporomandibulars (TTM), apunta que «en els trastorns temporomandibulars veiem amb molta freqüència alteracions funcionals de la masticació o canvis en l’oclusió després de tractaments dentals. L’estrès pot agreujar el quadre, però moltes vegades no és l’origen principal del problema».
Un tractament orientat a recuperar la funció
Per aquest motiu, l’abordatge no es limita a prescriure una fèrula de descàrrega. L’objectiu principal és restablir una bona funció masticatòria i corregir el factor que està desestabilitzant l’ATM. L’exploració física permet analitzar la mobilitat mandibular, les possibles asimetries, la manera de mastegar, l’oclusió dental i altres elements que poden estar influint en l’origen de la molèstia.
A partir d’aquí, es planteja un tractament personalitzat. Pot incloure mesures conservadores, correcció funcional, suport odontològic especialitzat i treball conjunt amb altres especialistes. En aquest punt, la col·laboració multidisciplinària és clau. Per exemple, en pacients bruxistes són freqüents els problemes respiratoris nasals i la respiració oral, factors que poden agreujar molt els símptomes, per la qual cosa l’equip treballa de manera coordinada amb otorinolaringologia per reeducar la respiració quan està indicat.
Només en casos concrets i més severs es plantegen procediments sobre la pròpia ATM, com l’artrocentesi. Se sol reservar per a situacions específiques, com bloquejos articulars amb una limitació important de l’obertura bucal que afecten la dieta i el dia a dia del pacient.
«No es tracta només d’alleujar el dolor, sinó de recuperar una funció mandibular correcta i estable. Quan s’identifica bé l’origen del problema, el tractament pot canviar de manera molt significativa l’evolució del pacient», conclou el Dr. Páez.
Cuidar l’ATM també implica prestar atenció a certs hàbits quotidians: evitar mastegar sempre pel mateix costat, evitar obertures excessives, no prémer les dents i consultar quan les molèsties persisteixen. Perquè quan el dolor mandibular es manté, deixa de ser una simple molèstia i passa a ser una alteració funcional que convé estudiar.
