Dolor neuropàtic: què és, com es diagnostica i quines opcions de tractament existeixen

Sentir dolor no sempre significa que hi hagi una lesió activa en un múscul o una articulació. En alguns casos, l’origen es troba en el propi sistema nerviós: els nervis que haurien de "transmetre" la informació funcionen de manera alterada i generen senyals de dolor de forma persistent o desproporcionada.

Això és el que passa en el dolor neuropàtic, un tipus de dolor que pot esdevenir crònic i afectar el descans, l’estat d’ànim i la vida diària. A Espanya, segons la Societat Espanyola de Neurologia, afecta 3 milions de persones i, cada any, se sumen 400.000 casos nous.

"És un dels dolors crònics més complexos, i a consulta el veiem amb més freqüència a partir dels 55 anys i en dones. No sol respondre als analgèsics convencionals i necessita un abordatge específic, amb tractaments dirigits al mecanisme del dolor i un seguiment estret per millorar la qualitat de vida dels pacients", explica el Dr. Francisco Duca Rezzulini, cap de la Unitat del Dolor de l’Hospital Quirónsalud del Vallès.

Què és el dolor neuropàtic i per què és diferent

Es defineix com el dolor que s’origina per una lesió o malaltia que afecta el sistema somatosensorial, és a dir, la part del sistema nerviós encarregada de processar sensacions com el dolor, la temperatura, el tacte o la postura corporal. Quan aquests mecanismes s’alteren, el sistema pot respondre de manera anormal a estímuls que, en condicions normals, no haurien de fer mal.

En la pràctica, això es tradueix en un dolor amb característiques típiques —per exemple, cremor, descàrrega elèctrica, punxades o hipersensibilitat— i, sovint, amb una evolució persistent si no s’aborda de manera específica.

Segons la zona del sistema nerviós afectada, es distingeix entre dolor neuropàtic central —quan la lesió afecta el cervell o la medul·la espinal— i dolor neuropàtic perifèric, el més freqüent, quan afecta nervis perifèrics o ganglis.

A més, segons com es distribueix el dolor, pot ser localitzat —quan existeix una àrea concreta i ben delimitada on el dolor és màxim i consistent— o difús o irradiat, quan no es limita a un punt sinó que s’estén.

"No parlem d’un dolor per inflamació o per sobrecàrrega muscular; és una alteració del propi sistema nerviós. Els pacients sovint comparteixen descripcions dels seus símptomes que són molt específiques", assenyala el Dr. Duca Rezzulini.

Com es manifesta?

Símptomes positius:

• Dolor espontani intens, punxant, ardent o persistent.

• Parestèsies: formigueig, entumiment o sensació estranya.

• Disestèsies: tacte desagradable que pot resultar dolorós.

• Alodínia: dolor davant un estímul habitualment no dolorós.

• Hiperalgèsia: resposta exagerada a un estímul dolorós.

• Àrees hipersensibles, tremolors o contraccions involuntàries.

• Canvis autonòmics, com excés de sudoració.

Símptomes negatius:

• Menor sensibilitat al tacte o a la temperatura (hipoestèsia).

• Menor sensibilitat al dolor (hipoalgèsia) o absència de dolor davant estímuls dolorosos (analgèsia).

• Zones amb anestèsia (manca total de sensibilitat).

• Disminució de la sudoració.

• Debilitat o pèrdua parcial de la funció muscular en casos concrets.

Què el desencadena i com es diagnostica?

El dolor neuropàtic pot aparèixer per diferents lesions o malalties que afecten el sistema nerviós.

En el cas del dolor neuropàtic central, pot deure’s a accidents cerebrovasculars, malalties desmielinitzants com l’esclerosi múltiple, lesions o inflamació de la medul·la espinal, quists o tumors medul·lars i algunes malalties neurodegeneratives.

Entre les possibles causes del dolor neuropàtic perifèric hi trobem la compressió de arrels nervioses, infeccions com l’herpes zòster o el VIH, i trastorns metabòlics o autoimmunes com la diabetis, l’artritis reumatoide o el lupus.

El diagnòstic es basa en criteris clínics consensuats internacionalment (IASP), que permeten classificar el dolor neuropàtic com a possible, probable o definitiu segons la història clínica, l’exploració i les proves complementàries.

Es recolza en una història clínica detallada i una exploració neurològica dirigida, valorant sensibilitat, reflexos, força i resposta a diferents estímuls. Segons el cas, poden sol·licitar-se proves complementàries com:

• Electromiografia i estudis de conducció nerviosa.

• Ressonància magnètica o TAC.

• Analítica per detectar causes metabòliques, infeccioses o inflamatòries.

Impacte en la qualitat de vida i com abordar-lo

El dolor neuropàtic pot afectar de manera significativa el son, l’estat d’ànim i la funcionalitat diària. Per això, l’abordatge ha de ser escalonat i personalitzat.

Combinen tractaments farmacològics específics amb tècniques intervencionistes quan estan indicades, sempre amb seguiment i ajustos individualitzats.

• Fàrmacs de primera línia com antidepressius duals i gabapentinoides.

• Pedaços de lidocaïna o capsaicina en casos de dolor neuropàtic localitzat.

• Bloquejos nerviosos diagnòstics i terapèutics.

• Tècniques de radiofreqüència.

• Neuromodulació en casos refractaris.

L’objectiu és que el pacient recuperi qualitat de vida i que el dolor deixi de marcar el seu dia a dia.