Mal de cap: tensió cervical o migranya? Claus per diferenciar-los

Hores davant de l’ordinador, espatlles "pujades", mandíbula tibada, i al final del dia apareix aquell mal de cap que sembla embolicar-ho tot. Altres vegades, el dolor arriba de manera més contundent, obliga a parar, molesta la llum i el soroll, i costa fins i tot pensar amb claredat. En tots dos casos el símptoma s’anomena igual —mal de cap—, però no sempre parlem del mateix.
Diferenciar una cefalea associada a tensió muscular del coll d’una migranya és important perquè orienta el tractament, les mesures preventives i quan convé estudiar altres causes. L’Organització Mundial de la Salut recorda que els trastorns de cefalea es troben entre els problemes neurològics més freqüents i afecten aproximadament el 40% de la població mundial, és a dir, més de 3.000 milions de persones.
"Identificar les característiques del dolor —el moment en què apareix, quant dura, on se situa, a més de la seva intensitat i si es pateixen més símptomes— és fonamental per orientar el diagnòstic", apunta el Dr. Isidor Marchán, cap del Servei de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia de l’Hospital Quirónsalud del Vallès.
Per què no tots els mals de cap són iguals
Segons la Fundación Española de Cefaleas (FECEF) existeixen més de 200 tipus de mal de cap. Es tracta d’un espectre molt ampli que comprèn casos de molèsties lleus i ocasionals, fins a dolors molt intensos acompanyats d’altres símptomes. Se’n diferencien dos grans grups segons la seva naturalesa o origen:
-
Cefalees primàries: en què el dolor és el problema principal (per exemple, cefalea tensional o migranya).
-
Cefalees secundàries: quan el dolor és un símptoma d’una altra causa (des de problemes al coll fins a infeccions, efectes de fàrmacs o altres condicions).
"Aquesta distinció és clau perquè canvia completament l’enfocament: en les cefalees primàries busquem reconèixer el patró i controlar desencadenants i símptomes, mentre que en les secundàries l’important és detectar què està provocant el dolor —per exemple, un origen cervical, un procés inflamatori o l’efecte de certs fàrmacs— per tractar la causa i evitar que es cronifiqui", assenyala el Dr. Marchán.
Cefalea tensional i migranya: què les diferencia?
L’OMS descriu la migranya com un dolor recurrent, habitualment de 4 a 72 hores, amb nàusees/vòmits i/o sensibilitat marcada a la llum i el so; i la cefalea tensional com una pressió o opressió que de vegades s’estén al coll, amb una durada d’hores i, en ocasions, diversos dies.
| Cefalea tensional | migranya | |
|---|---|---|
| Com se sent | Pressió o opressió ("casquet"/"banda") | Dolor pulsàtil o "a batzegades" |
| Localització | Freqüentment bilateral | Sovint unilateral (pot variar) |
| Intensitat | Lleu–moderada | Moderada–intensa |
| Duració habitual | Hores; pot durar diversos dies | 4–72 hores |
| Activitat física | No sol empitjorar | Empitjora amb activitat; tendeix a limitar-la |
| Símptomes | Sense nàusees/vòmits habitualment | Nàusees/vòmits freqüents; molèstia a llum/so |
| Coll | Pot presentar tensió en coll/espatlles | Pot coexistir dolor cervical, però no sol ser l’origen |
Tot i això, no tot mal de cap que es presenta amb tensió al coll i espatlles és una cefalea tensional. Existeix una cefalea secundària anomenada cefalea cervicogènica, en què el dolor s’origina en estructures del coll i es "refereix" cap al cap. Sol ser unilateral, comença al coll i freqüentment es relaciona amb moviments o postures cervicals, a més d’associar-se a limitació de la mobilitat del coll.
"Quan el dolor neix al clatell, es reprodueix amb determinats moviments cervicals o s’acompanya de rigidesa i una limitació clara, pensem en un possible component cervicogènic. En aquests casos, explorar el coll i la seva funció és part del diagnòstic", subratlla l’especialista.
Quan convé valorar-ho amb un professional
"Si el dolor és recurrent, si ha canviat de patró, si limita la teva vida diària o si necessites medicació de manera freqüent, és recomanable acudir a consulta per a una valoració", destaca el cap del Servei de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia del Hospital Quirónsalud del Vallès.
La manera com es presenta un mal de cap pot donar pistes importants sobre la seva naturalesa. Aquestes cinc preguntes poden ser útils per descriure amb precisió els episodis i la simptomatologia associada a la consulta, ja que ajuden els professionals a identificar el patró del dolor:
| Pregunta | Qué convé anotar (exemples) | Per què ajuda |
|---|---|---|
| 1) Quan comença i com evoluciona? | Hora d’inici, si apareix de cop o va "pujant", si millora o empitjora amb el pas de les hores | L’inici orienta i ajuda a detectar canvis respecte a episodis previs |
| 2) Quant dura i amb quina freqüència apareix? | Durada (minuts/hores/dies) i quants dies al mes; si hi ha períodes sense dolor | La durada i la freqüència guien el diagnòstic i el pla de control |
| 3) On se situa i s’irradia? | Zona principal (temple, frontal, darrere l’ull, clatell) i si "es desplaça" o s’estén | La localització i irradiació donen pistes sobre l’origen |
| 4) Què ho desencadena o ho empitjora? | Son, estrès, pantalles, menstruació, aliments, alcohol, postures, activitat física, llum/soroll | Identificar desencadenants permet ajustar hàbits i prevenir recurrències |
| 5) Què l’acompanya i què l’alleuja? | Nàusees, intolerància a llum/soroll, mareig, llagrimeig, rigidesa cervical; medicació presa i resposta | Els símptomes i la resposta als tractaments orienten el tipus de cefalea i l’abordatge |














