22 / de gener / 2026 / Hospital Quirónsalud del Vallès
Salud-cardiovascular-deporteSalud-cardiovascular-deporte

Reprendre l’activitat física després d’un diagnòstic cardiovascular sol generar una barreja de motivació i cautela. Moltes persones volen tornar a moure’s per salut, per benestar i per recuperar rutines. Però també apareix un dubte legítim: fins on és segur arribar quan hi ha hipertensió, arrítmies o antecedents d’infart?

En aquest context, l’exercici no és l’enemic. Ben indicat i adaptat, és una de les eines més eficaces per millorar la capacitat funcional, controlar factors de risc i guanyar confiança. La clau és fer-ho amb criteri, progressió i vigilància dels senyals d’alarma.

"L’exercici és un aliat del cor, fins i tot quan existeix una patologia cardiovascular. La diferència està en el com: tipus d’activitat, intensitat, progressió i control mèdic", explica el Dr. Jordi Pérez Rodon, cap del Servei de Cardiologia de l’Hospital Quirónsalud del Vallès.


Activitat física i malaltia cardiovascular: per què importa el "com"

No tot exercici és igual, ni totes les persones parteixen del mateix punt. Per això és important evitar dos extrems: el sedentarisme per por i el retorn brusc a rutines intenses "com abans".

"El més important no és fer molt, sinó fer-ho bé. Una pauta realista i progressiva sol ser més segura i més sostenible que un canvi radical", assenyala el Dr. Pérez Rodón.

El punt de partida és assumir que la tornada a l’exercici ha de ser constant, progressiva i adaptada. A la pràctica, això es tradueix en tres principis:

1. Començar amb intensitat baixa o moderada. Un criteri senzill és poder mantenir una conversa mentre es realitza l’activitat. Si falta l’aire de manera marcada o parlar esdevé difícil, probablement la intensitat és excessiva per a aquell moment.

2. Augmentar de manera gradual. Primer es consolida la freqüència (més dies), després la durada (més minuts) i, al final, si escau, la intensitat. El cos necessita temps per readaptar-se.

3. Planificar amb supervisió mèdica quan hi ha patologia prèvia. Especialment en persones amb antecedents d’infart, arrítmies rellevants o hipertensió mal controlada, és recomanable que el pla d’exercici estigui orientat per l’equip clínic, i que es valori si convé realitzar proves prèvies (per exemple, un electrocardiograma, ecocardiograma i una prova d’esforç) per fixar rangs segurs.


Quin tipus d’activitat sol ser més segura

En la majoria de pacients amb hipertensió, arrítmies o antecedent d’infart, les activitats aeròbiques de baix impacte són una base especialment útil per començar. Per exemple, caminar a pas lleuger; bicicleta estàtica o passeig suau en terreny pla; natació o exercicis a l’aigua (sempre que estiguin indicats); pujar escales de manera controlada, sense "pics" d’esforç.

La força també pot ser beneficiosa, però s’ha d’introduir amb prudència: càrregues baixes, bona tècnica, sense aguantar la respiració i evitant esforços màxims. "En cardiovascular, la regularitat sol ser més important que la intensitat. L’objectiu és construir una base segura, no demostrar rendiment", apunta l’especialista.


Recomanacions específiques segons el perfil

Reprendre l’exercici amb hipertensió, arrítmies o antecedents d’infart és possible i, en molts casos, recomanable. La diferència està a fer-ho amb una pauta realista: escollir activitats controlables, progressar sense presses i saber quan demanar ajuda.


Situació cardiovascular Recomanacions
Si tens hipertensió
  • Prioritzar exercici aeròbic moderat i constant davant de sessions curtes i intenses.
  • Evitar aixecar grans càrregues o realitzar exercicis de força a màxima intensitat.
  • Realitzar sempre escalfament i tornada a la calma per facilitar l’adaptació de la pressió arterial.
  • Controlar la pressió arterial a casa (si està indicat) i revisar periòdicament els objectius amb el metge.
Si tens arrítmies
  • Individualitzar la pauta d’exercici, ja que no totes les arrítmies comporten el mateix risc.
  • Prioritzar activitats de ritme estable i sense canvis bruscos d’intensitat.
  • Evitar entrenaments amb pics intensos (sèries molt exigents) si no estan expressament autoritzats.
  • Registrar els episodis de palpitacions (moment, tipus d’esforç, consum de cafè, falta de son, estrès) i comentar-los a la consulta.
Si has tingut un infart
  • Planificar el retorn a l’activitat de manera progressiva, idealment amb suport de rehabilitació cardíaca o prescripció d’exercici.
  • Començar per caminar i augmentar primer la durada abans que la intensitat.
  • Evitar competir, comparar-se o intentar "recuperar el temps perdut".
  • Valorar proves i revisions de control per fixar límits segurs i guanyar confiança.

Senyals d’alarma: quan parar i consultar

Escoltar el cos no significa alarmar-se, sinó saber distingir el que és esperable del que és preocupant. Si apareix algun d’aquests símptomes durant l’exercici (o immediatament després), el prudent és parar i consultar:


  • Dolor o opressió al pit, especialment si s’irradia al braç, coll o mandíbula.

  • Dificultat per respirar desproporcionada a l’esforç.

  • Marejos intensos, sensació de desmai o inestabilitat marcada.

  • Palpitacions sostingudes o sensació de ritme clarament irregular acompanyada de malestar.

  • Suor freda, nàusees o malestar general inusual.

  • Pèrdua de coneixement (encara que sigui breu): requereix valoració mèdica.


"L’objectiu no és tornar a ser qui s’era abans, sinó construir una rutina segura i sostenible. Quan el pacient entén els seus límits i aprèn a progressar, l’exercici es converteix en una eina de salut i confiança", conclou el cap del Servei de Cardiologia de l’Hospital Quirónsalud del Vallès.