Quan el son infantil deixa de ser reparador: el que passa mentre creiem que “ja li passarà”

Hi ha alguna cosa profundament inquietant en la imatge d’un nen que dorm malament. Perquè mentre els adults tendim a restar-hi importància —"són etapes", "ja aprendrà a dormir", "sempre ha estat així"—, el cervell infantil continua treballant a ple rendiment en la foscor. I necessita el son com l’oxigen.

Dormir malament de manera puntual pot formar part del desenvolupament. Però quan les dificultats per conciliar o mantenir el son es repeteixen i el descans deixa de ser veritablement reparador, ens trobem davant d’alguna cosa més que nits incòmodes: ens trobem davant d’un problema que pot afectar la concentració, el rendiment escolar i el benestar emocional.

Les xifres ho confirmen. Segons la Sociedad Española de Neurología, al voltant del 25% de la població infantil no té un son de qualitat. I només el 30% dels majors d’11 anys dorm les hores recomanades per a la seva edat. No parlem de casos aïllats: un de cada quatre infants no descansa com hauria.

«Quan el mal descans es prolonga o interfereix de manera clara en la vida diària, no s’ha de normalitzar. Reconèixer quan un trastorn del son requereix valoració mèdica és clau per protegir el creixement, l’aprenentatge i la salut mental i emocional durant la infància», adverteix el Dr. Herny José Marcano, cap del Servei de Pediatria de l’Hospital Quirónsalud del Vallès.

Un problema freqüent… i silenciós

Els trastorns del son en la infància són un motiu habitual de consulta en Pediatria. Tanmateix, continuen estant infradiagnosticats. Més de dos terços dels infants afectats no busquen ajuda professional.

El resultat: petits que s’aixequen cansats, que es distreuen amb facilitat, que estan més irritables o més dependents… sense que ningú relacioni aquests símptomes amb el que passa cada nit.

Conèixer els senyals pot marcar la diferència.

Insomni infantil: quan dormir es converteix en una batalla

L’insomni no és només "trigar a adormir-se". En infants, sol manifestar-se com a dificultat per iniciar el son o per mantenir-lo, amb despertars nocturns repetits. En ocasions, necessiten la presència dels pares per tornar-se a adormir.

Pot estar relacionat amb hàbits inadequats o amb dificultats per adquirir autonomia a l’hora d’anar a dormir. Durant el dia, l’impacte és visible: irritabilitat, plor fàcil, més dependència o problemes de concentració.

Parasòmnies: el que passa mentre dormen

Són fenòmens anòmals que apareixen durant el son: somnambulisme, terrors nocturns, malsons, parlar dormint, bruxisme o enuresi.

Moltes vegades són benignes i transitòries. Però quan són freqüents o intenses, fragmenten el descans i repercuteixen en el comportament i el rendiment diürn.

Apnees del son: pauses invisibles que afecten el cervell

Un dels quadres que més preocupa els especialistes és l’apnea del son. Es caracteritza per interrupcions repetides de la respiració durant la nit.

Roncs persistents, pauses respiratòries, respiració bucal o despertars freqüents poden ser senyals d’alerta. Durant el dia, poden aparèixer somnolència, dificultats d’atenció, baix rendiment escolar o cefalees matinals.

No és només "roncar fort": és no oxigenar correctament mentre es dorm.

Síndrome de cames inquietes: el diagnòstic que es confon

Menys freqüent, però significatiu. La síndrome de cames inquietes provoca sensacions incòmodes a les extremitats i una necessitat imperiosa de moure-les, sobretot al final del dia o en repòs.

Interfereix en l’inici del son i pot associar-se a alteracions de l’estat d’ànim i a altres trastorns del descans. El seu diagnòstic és complex i, sovint, se subestima. Fins i tot es pot confondre amb hiperactivitat o ansietat.

«És important oferir eines de detecció a les famílies, atès que un son insuficient o fragmentat en la infància pot tenir conseqüències cognitives, emocionals i conductuals que afectin el desenvolupament i el benestar dels més petits i, des de la consulta, podem aportar solucions», explica el Dr. Marcano.

Quan deixar d’esperar i consultar?

No tots els infants necessiten exactament les mateixes hores de son. No existeix un patró únic vàlid per a tothom. Però hi ha senyals que no s’haurien d’ignorar:

• Dificultat recurrent per conciliar o mantenir el son.

• Somnolència excessiva durant el dia.

• Cansament marcat en despertar-se.

• Canvis en el comportament o en el rendiment escolar.

En molts casos, l’origen es troba en l’absència de rutines estables abans d’anar a dormir. Els rituals de conciliació i els horaris regulars aporten seguretat i afavoreixen un descans més profund i continu.

Tanmateix, no tots els problemes nocturns s’expliquen només per hàbits inadequats.

«Quan el mal descans persisteix o té un impacte clar en el rendiment, la conducta o l’estat d’ànim de l’infant, és recomanable fer una valoració mèdica», insisteix l’especialista.

La primera porta ha de ser el pediatre, que, si ho considera necessari, pot derivar a una Unitat del Son. En aquests equips especialitzats hi treballen pediatres, pneumòlegs, neuròlegs i altres professionals que estudien cada cas de manera individualitzada i descarten causes mèdiques subjacents.

Perquè el son no és un luxe en la infància. És el moment en què el cervell consolida aprenentatges, regula emocions i sosté el creixement.

«Prestar atenció als senyals d’alerta permet intervenir a temps i evitar que el problema es consolidi o tingui conseqüències en el desenvolupament», conclou el Dr. Marcano. «Si un infant presenta problemes per iniciar o mantenir el son, o mostra somnolència excessiva durant el dia, és moment de consultar un especialista».

De vegades, el més important que passa en la vida d’un infant… succeeix mentre dorm. I quan això falla, tota la resta comença a trontollar.