Quan l’ull no enfoca: miopia, astigmatisme i hipermetropia

Veure borrós, forçar la vista per llegir o acabar el dia amb fatiga ocular i mal de cap són senyals habituals quan l’ull no enfoca bé. La miopia, la hipermetropia i l’astigmatisme són tres dels trastorns oculars més freqüents, que afecten la manera com la llum s’enfoca a la retina de l’ull, disminuint la capacitat visual del pacient.

En els darrers anys, la demanda de consultes per problemes de visió ha augmentat. De fet, el Llibre Blanc de la Salut Visual a Espanya, impulsat pel Consell General de Col·legis d’Òptics-Optometristes, assenyala que el 80% dels espanyols presenta algun problema visual.

"Els defectes refractius no solen donar un avís brusc. Moltes persones s’hi adapten sense adonar-se’n: s’acosten a la pantalla, enterren els ulls o eviten conduir de nit. Una revisió a temps ajuda a corregir aquests problemes de visió i, en alguns casos, a prevenir molèsties que es cronifiquen. La prevenció és sempre la millor solució", apunta la Dra. María Elena Marín, cap del Servei d’Oftalmologia de l’Hospital Quironsalud del Vallès.

En què consisteix cadascun i com afecten la visió?

Tot i que sovint s’agrupen sota el paraigua de "veure borrós", la miopia, l’astigmatisme i la hipermetropia no presenten els mateixos símptomes. La diferència rau en quan apareix la dificultat (de lluny, de prop o en ambdues distàncies) i en com compensa l’ull, sovint a costa d’esforç: enterrar els ulls, forçar l’enfocament o acabar el dia amb fatiga ocular.

"L’important és entendre que no parlem només de nitidesa, sinó de comoditat visual. Quan hi ha un problema de visió, pot ser que la persona ‘hi vegi’, però amb un esforç continu que es tradueix en cansament, mal de cap o dificultat per mantenir l’atenció, especialment amb pantalles i lectura", explica l’especialista.

• Miopia, quan costa veure-hi de lluny: sol manifestar-se com dificultat per veure nítid a distància: senyals, pissarra, televisió o cartells. És freqüent enterrar els ulls per intentar enfocar, i també que apareguin cefalees o fatiga visual després d’esforços prolongats, especialment si s’alterna visió llunyana i pantalla.

  En molts casos apareix a la infància o adolescència i pot progressar durant aquests anys.

  Actualment, hi ha revisions específiques enfocades al control de la progressió de la miopia, ja que quan s’inicia a edats molt primerenques hi ha més probabilitat que arribi a un nombre més alt de diòptries amb el temps. Quan és elevada, requereix controls més estrets, perquè augmenta el risc de patologies oculars com el despreniment de retina, el glaucoma o la degeneració macular miòpica.

• Astigmatisme, visió distorsionada a qualsevol distància: es deu a una curvatura irregular de la còrnia i/o del cristal·lí. A la pràctica, pot generar visió borrosa o "deformada" tant de lluny com de prop, amb dificultat per veure detalls fins, molèsties en conduir de nit, halos al voltant de llums o fatiga ocular al final del dia.

  Sovint és lleu, però quan no està ben corregit pot provocar símptomes persistents: mal de cap, picor, necessitat de parpellejar més o sensació d’ull cansat. La clau és una correcció ajustada i una revisió si els símptomes reapareixen.

  A més, un astigmatisme que canvia o progressa pot requerir estudis addicionals de la còrnia per descartar alteracions com el queratocon.

• Hipermetropia, esforç extra en visió propera: l’enfocament tendeix a quedar per darrere de la retina. En edats joves, l’ull pot compensar-ho parcialment, i per això algunes persones hi veuen acceptablement, però a costa d’esforç. El resultat sol ser fatiga ocular, mal de cap, dificultat per llegir durant estona o sensació que les lletres "ballen", especialment al final del dia.

  En infants, certa hipermetropia pot ser fisiològica i disminuir amb el creixement. Tot i així, quan provoca símptomes, s’associa a problemes d’enfocament o apareix estrabisme, convé valorar-ho. En adults, la hipermetropia acostuma a fer-se més evident amb el temps i pot conviure amb la presbícia (vista cansada).

Quan convé demanar una revisió ocular

Més enllà del tipus de defecte refractiu, hi ha senyals comuns que justifiquen una valoració:

• Canvi de visió: notes que hi veus pitjor de lluny o de prop durant més de 2–3 setmanes, o necessites més llum per llegir.

• Cefalea o fatiga associada a tasques de prop: mal de cap, pesadesa ocular o dificultat per concentrar-te després de 20–30 minuts llegint o amb pantalla, especialment si millora amb descans.

• Conductes de compensació: enterrar els ulls, arrufar el front, acostar-te a la pantalla o al llibre, o seure més a prop de la televisió o pissarra.

• Conducció i baixa il·luminació: enlluernament amb fars, halos al voltant de llums o sensació de "boira" en conduir de nit o en interiors poc il·luminats.

• Símptomes persistents: picor, llagrimeig o sensació d’ull cansat diversos dies a la setmana, sobretot al final del dia.

• Si ja portes ulleres o lents de contacte: si comences a veure-hi pitjor amb la teva correcció, canvies sovint de graduació o notes molèsties noves (visió inestable, mareig, necessitat de treure-te-les).

En els infants, es recomana fer revisions visuals periòdiques fins i tot en absència de símptomes, ja que molts problemes poden passar desapercebuts. Detectar i corregir a temps un defecte refractiu permet prevenir el desenvolupament d’ambliopia, també coneguda com a ull gandul.

En nens i adolescents, convé revisar sempre que s’observi:

• que s’acosten molt al paper o la tauleta, es tapen un ull, inclinen el cap, perden la línia en llegir o eviten la lectura prolongada;

• queixes de mal de cap en sortir de l’escola, ulls vermells a la tarda o irritabilitat en fer deures;

• el professorat comenta que no veuen bé la pissarra o baixa el rendiment sense una altra causa clara.

"Si apareixen símptomes repetits —especialment cansament en llegir, cefalea o dificultat nocturna— no convé ‘aguantar’. Moltes molèsties es resolen simplement amb una revisió, ja que permet ajustar la graduació i descartar altres problemes que també poden donar visió borrosa", conclou la cap del Servei d’Oftalmologia de l’Hospital Quironsalud del Vallès.