Sexualitat i envelliment: estratègies per mantenir el benestar masculí

A partir dels 50 anys, la sexualitat masculina pot experimentar canvis fisiològics progressius vinculats a l’envelliment. Aquestes variacions poden manifestar-se en la resposta sexual, el desig o la funció erèctil, i formen part, en molts casos, d’un procés natural. Conèixer-los i abordar-los de manera adequada permet actuar de forma preventiva quan és necessari i mantenir la satisfacció i la qualitat de vida sexual.
A Espanya, dades recents de l’Associació Espanyola d’Urologia (2023) indiquen que més del 50% dels homes majors de 50 anys presenten algun grau de disfunció erèctil, fet que evidencia la importància de diferenciar entre canvis naturals i condicions que requereixen atenció mèdica.
"Comprendre els canvis fisiològics associats a l’edat ajuda a normalitzar aquest procés i a detectar de forma precoç aquells casos en què pot existir una alteració tractable", explica el Dr. Salvador Esquena, cap del Servei Transversal d’Urologia de l’Hospital Quirónsalud del Vallès.
Canvis fisiològics associats a l’edat
Amb l’edat es produeixen transformacions hormonals i vasculars que influeixen directament en la sexualitat masculina. Una menor resposta vascular, canvis en l’elasticitat dels teixits… factors que poden produir canvis en la vida sexual.
Entre aquests, és freqüent un descens gradual de la producció de testosterona, que en alguns homes pot associar-se a hipogonadisme d’inici tardà. L’hipogonadisme és una condició mèdica en què l’organisme no produeix prou testosterona (la principal hormona sexual masculina) i això s’acompanya de símptomes clínics.
Quan existeix dèficit androgènic, poden aparèixer fatiga persistent, disminució de massa i força muscular, augment de greix abdominal, canvis de l’estat d’ànim (apatia, irritabilitat) o alteracions del son. En l’àmbit sexual, un dels signes més freqüents és la disminució del desig sexual.
Paral·lelament, a partir dels 50 anys també augmenta la prevalença d’altres condicions que poden impactar en la funció sexual — malaltia cardiovascular i vascular, la diabetis, la hipertensió, la dislipèmia, el síndrome d’apnea del son, l’estrès o la depressió, així com l’ús de determinats fàrmacs. Per això,
"En aquesta etapa de la vida, la salut sexual està molt lligada a l’estat de salut general. Per això, davant de canvis persistents, és important una valoració clínica a la consulta evitant atribuir-los de forma automàtica a l’envelliment", subratlla el Dr. Salvador Esquena.
Mesures per preservar la salut sexual
Adoptar hàbits de vida saludables i mantenir un seguiment mèdic periòdic pot contribuir a preservar la salut sexual masculina amb el pas del temps. Entre les principals recomanacions es troben:
-
Activitat física i hàbits de moviment: la pràctica regular d’exercici aeròbic i de força afavoreix la circulació, millora la salut cardiovascular i contribueix a l’equilibri hormonal, tots elements essencials per a una resposta sexual òptima.
-
Alimentació equilibrada i control de pes: mantenir un patró d’alimentació variat i saludable ajuda a prevenir complicacions metabòliques i reforça l’energia i vitalitat necessàries per a l’activitat sexual.
-
Gestió de l’estrès i benestar emocional: tècniques de relaxació, mindfulness o aficions que afavoreixin la desconnexió ajuden a mantenir la libido i redueixen l’ansietat associada al rendiment sexual.
-
Revisions mèdiques periòdiques: avaluacions urològiques i de salut general permeten detectar problemes tractables abans que afectin la sexualitat i la qualitat de vida.
-
Comunicació amb la parella: parlar obertament i sincerament sobre expectatives, preferències i canvis sexuals reforça la intimitat i la satisfacció mútua.
"El tractament de la salut sexual masculina ha de ser individualitzat i, quan és necessari, multidisciplinari. En molts casos, una avaluació clínica adequada permet identificar causes concretes i plantejar opcions de tractament o millora", destaca el Dr. Salvador Esquena.
Preservar la sexualitat a llarg termini
La sexualitat masculina després dels 50 és un reflex de la interacció entre factors fisiològics, emocionals i d’estil de vida i s’ha d’abordar des d’una perspectiva clínica, realista i lliure d’estigmes. Reconèixer els canvis associats a l’envelliment, identificar factors de risc i consultar davant de símptomes persistents permet actuar de forma precoç i millorar el benestar del pacient.
En la pràctica clínica, l’avaluació sol incloure una revisió de l’estat cardiovascular i metabòlic, els hàbits de vida, la salut mental i del son, així com la medicació habitual, atès que tots aquests elements poden influir en la salut sexual. Quan està indicat, es pot completar amb analítica hormonal i altres proves dirigides, per orientar un maneig individualitzat que pot incloure mesures d’estil de vida, ajust de factors de risc i, en casos seleccionats, tractaments específics.
"Comprendre i acompanyar aquests canvis de manera professional i realista permet que els homes mantinguin el seu benestar sexual sense generar alarma innecessària", conclou el cap del Servei d’Urologia de l’Hospital Quirónsalud del Vallès.














