Entrenar durant anys a alta intensitat no només canvia els músculs o la capacitat pulmonar, sinó que també modifica el cor. Com qualsevol altre múscul, s’adapta a l’esforç i aprèn a treballar de manera més eficient. Saber diferenciar aquesta adaptació d’un problema cardíac és una de les claus de la cardiologia esportiva.
Com canvia el cor d’un esportista?
Després d’anys d’entrenament, sobretot en esports de resistència com el ciclisme, l’atletisme, la natació o el rem, les cavitats del cor (especialment el ventricle esquerre) poden augmentar de mida i el múscul cardíac pot engruixir-se de manera moderada.
El resultat és un cor que expulsa més sang en cada batec. Per això, els esportistes solen tenir una freqüència cardíaca en repòs més baixa i necessiten menys batecs per fer la mateixa feina. A més, l’adaptació varia segons la disciplina: els esports de resistència tendeixen a dilatar les cavitats, mentre que l’entrenament de força afavoreix més l’engruiximent de les parets.
Més exercici sempre és millor?
No necessàriament. Les càrregues d’entrenament molt elevades durant anys poden estar associades a canvis més marcats al cor o a algunes arítmies. Per això, convé consultar un especialista davant de símptomes com ara:
- Desmai durant l’exercici o després de fer-ne.
- Dolor al pit.
- Palpitacions.
- Falta d'aire desproporcionada respecte a l’esforç.
- Baixada de rendiment sense una causa clara.
Per a què serveix un reconeixement cardiològic?
"Amb aquestes revisions volem detectar si l’esportista professional té alguna malaltia cardíaca de base i, d’aquesta manera, reduir el risc que pateixi un problema cardiovascular mentre entrena o competeix", explica la Dra. Elena Díaz Peláez, cardiòloga de l'Hospital Universitari Quirónsalud Badalona.
L’avaluació comença amb una història clínica que busca símptomes d’alarma i antecedents familiars de cardiopatia o mort sobtada. A partir d’aquí, es combinen diverses proves:
- Electrocardiograma: registra l’activitat elèctrica del cor. S’ha d’interpretar tenint en compte que l’entrenament també provoca canvis en aquesta prova.
- Ecocardiografia: mitjançant ultrasons, permet veure la mida i el gruix de les cavitats, com es contrau el cor i com funcionen les vàlvules.
- Prova d'esforç (ergometria): controla l’electrocardiograma i la pressió arterial mentre augmenta la intensitat de l’exercici, ja que algunes alteracions només apareixen durant l’esforç.
Pel que fa a l’ecocardiografia, l’especialista assenyala: "Aquesta prova és molt útil quan la història clínica, l’exploració o l’electrocardiograma plantegen algun dubte, perquè ens permet distingir si els canvis del cor es deuen a l’entrenament o a una malaltia estructural".
Cada quant de temps cal fer-se revisions?
No hi ha una freqüència única. Depèn de l’edat, l’esport que es practica, els antecedents mèdics i els resultats de les revisions anteriors. En l’esport d’elit, és habitual fer-les a l’inici de cada temporada.
¿Què podem aprendre dels esportistes d’elit?
No cal entrenar com un professional per tenir cura del cor. L’important és la constància, fer activitat física regularment, augmentar la intensitat a poc a poc, respectar el descans i tenir cura d’altres hàbits, com ara el son i l’alimentació. I, sobretot, no normalitzar símptomes que no són propis de l’esforç.
En resum
El cor de l’esportista s’adapta a l’entrenament per ser més eficient, però aquesta adaptació té límits. Els controls cardiològics permeten distingir el que és normal del que no ho és i practicar esport amb seguretat.
"Assolir un rendiment excepcional no descarta que hi pugui haver una malaltia cardiovascular sense símptomes. Les revisions cardiològiques serveixen precisament per identificar aquests casos, fer-ne el seguiment i aplicar el tractament que correspongui, de manera que l’esportista pugui continuar practicant el seu esport amb seguretat", conclou la Dra. Díaz.
