Els cinc errors més comuns que provoquen lesions en el bàsquet
Moltes de les lesions es podrien evitar
El bàsquet és un dels esports més practicats al nostre país, tant a nivell amateur com professional. Tanmateix, també és una disciplina amb una elevada incidència de lesions musculoesquelètiques a causa dels salts repetits, els canvis bruscos de direcció i el contacte físic constant. Un risc que es fa encara més evident en competicions com la Copa del Rei, que comença demà i de la qual Quirónsalud és Proveïdor Mèdic Oficial.
Segons explica el Dr. Gonzalo Samitier, especialista en Traumatologia i Cirurgia Ortopèdica a l’Hospital Quirónsalud Badalona, "en l’esport professional no és habitual caure en aquests errors, però en el bàsquet amateur i recreatiu moltes de les lesions es podrien evitar amb una preparació física més constant, una millor tècnica i un control adequat dels temps de recuperació". A continuació, repassem els cinc errors més freqüents que l’equip del Servei de Traumatologia observa a consulta:
1. No realitzar un escalfament adequat
Un dels errors més habituals és començar a entrenar o competir sense preparar correctament el cos. L’escalfament no només augmenta la temperatura muscular, sinó que millora la mobilitat articular i activa el sistema neuromuscular. La seva absència incrementa el risc de ruptures fibril·lars, esquinços de turmell —la lesió més comuna en el bàsquet— i patologia tendinosa.
"A la consulta veiem sovint ruptures musculars que es podrien haver evitat amb 10 o 15 minuts d’activació progressiva. El cos necessita una transició entre el repòs i la màxima exigència", assenyala el Dr. Samitier.
Un bon escalfament ha d’incloure mobilitat articular, activació muscular específica i exercicis dinàmics adaptats a la intensitat posterior.
2. Descuidar la tècnica de salt i d’aterratge
El bàsquet implica desenes de salts per partit. Aterrar amb una mala alineació de genolls o turmells augmenta considerablement el risc de lesions com l’esquinç de turmell o la ruptura del lligament encreuat anterior (LCA).
"Un aterratge amb el genoll en valg —és a dir, cap a dins— genera una tensió molt elevada sobre el lligament encreuat anterior. Aquest tipus de lesió és especialment freqüent en jugadors joves i en l’esport femení", explica el traumatòleg de l’Hospital Quirónsalud Badalona, Proveïdor Mèdic Oficial del Club Joventut Badalona.
Treballar la propiocepció, l’equilibri i la força del core redueix significativament aquests riscos. La prevenció neuromuscular és clau, especialment en categories formatives, ja que les lesions de genoll poden comportar conseqüències importants que requereixen cirurgia i llargs períodes de rehabilitació.
3. No respectar els temps de descans
El sobreentrenament i la manca de recuperació afavoreixen l’aparició de lesions per sobrecàrrega, com la tendinopatia rotuliana —coneguda com a "genoll del saltador"— o la fascitis plantar. Aquest sobreús també pot provocar fractures per estrès i dolor lumbar mecànic, especialment en jugadors de més alçada.
El descans forma part de l’entrenament. Dormir poc, encadenar partits sense una recuperació adequada o no tractar a temps petites molèsties són factors que augmenten el risc de lesions cròniques.
Els infants i els esportistes en creixement estan especialment exposats a lesions per sobrecàrrega en zones amb cartílag de creixement i en les insercions tendinoses. No solen ser lesions greus, però sovint obliguen a aturar la pràctica esportiva durant diversos mesos si s’ignoren els senyals d’alarma.
El Dr. Samitier indica que "molts jugadors ignoren el dolor fins que es converteix en una lesió més greu que obliga a un període de repòs molt més prolongat. El dolor persistent és un senyal d’alarma, no una molèstia menor. Escoltar el cos i consultar davant molèsties mantingudes pot evitar problemes majors".
4. No treballar la força de manera específica
Molts jugadors se centren exclusivament en la tècnica i el joc i deixen en segon pla l’entrenament de força. Sense una musculatura adequada, les articulacions suporten una càrrega més gran.
L’enfortiment de quàdriceps i isquiotibials, glutis, core i musculatura estabilitzadora del turmell és fonamental per protegir els genolls i els turmells del jugador de bàsquet.
El tren superior també és una part important a reforçar en aquest esport. Sovint veiem lesions articulars i patologia del maneguet dels rotadors que, en alguns casos, requereixen tractament quirúrgic.
"La força no només millora el rendiment; és una eina de prevenció. Un múscul fort absorbeix millor l’impacte i protegeix les estructures articulars", subratlla l’especialista.
5. Utilitzar calçat inadequat o desgastat
El calçat és l’únic punt de contacte amb la pista. Una sola desgastada o una sabatilla sense la subjecció adequada pot afavorir relliscades i torçades. És important triar un model adaptat al tipus de peu i a la superfície de joc, a més de renovar-lo quan perdi capacitat d’amortiment o estabilitat.
La prevenció: la millor estratègia
Tot i que és impossible eliminar completament el risc de lesió, moltes de les lesions en el bàsquet es poden prevenir mitjançant una preparació física adequada, una tècnica correcta i la supervisió mèdica quan calgui.
Com conclou el Dr. Gonzalo Samitier, "el nostre objectiu no és només tractar lesions, sinó evitar-les. L’educació en prevenció és una de les eines més poderoses que tenim en la traumatologia esportiva".
