Repòs davant del mal d’esquena: mite o realitat?

El dolor d’esquena és una de les causes més freqüents de consulta mèdica i de baixa laboral a tot el món. Davant de la primera "punxada" lumbar, la reacció instintiva de moltes persones és estirar-se i no moure’s fins que el dolor desaparegui. Tanmateix, la ciència fa dècades que revisa aquest enfocament i els resultats són contundents: en la majoria dels casos, el moviment controlat forma part de la solució, no del problema.

Per què fa mal l’esquena?

El dolor d’esquena pot tenir múltiples causes: males postures mantingudes, sobrecàrrega muscular, sedentarisme, estrès o, en menor mesura, alteracions estructurals com hèrnies discals, artrosi o desviacions de columna. En la major part dels casos, l’origen no es troba en una lesió greu, sinó en músculs tensos, articulacions poc mòbils i teixits que han perdut la seva capacitat d’adaptació. "La majoria dels dolors d’esquena que veiem a consulta no tenen una causa estructural greu. Són episodis benignes que responen molt bé al moviment i als canvis en els hàbits diaris; el més important és arribar al diagnòstic de la causa del dolor: primer diagnosticar i després tractar", explica el Dr. Juan Antonio Aguilera, responsable assistencial de la Unitat de Columna de Hospital Quirónsalud Badalona.

El gran mite: el repòs com a cura

Durant dècades, la recomanació habitual davant del dolor d’esquena va ser el repòs al llit. Avui sabem que aquesta indicació no és l’òptima. El repòs prolongat debilita la musculatura, redueix la flexibilitat i pot cronificar el dolor. "Quedar-se al llit més d’un o dos dies davant, per exemple, d’un episodi de lumbàlgia aguda, no només no ajuda, sinó que pot retardar la recuperació", adverteix l’especialista.

La clau és distingir el repòs puntual —raonable durant les primeres hores si el dolor és molt intens— del repòs com a estratègia prolongada, que resulta contraproduent.

Quins tipus d’activitat física són recomanables?

No tota activitat és igual d’adequada per a tots els perfils. L’objectiu és mantenir-se actiu dins dels límits del dolor, sense forçar. Les activitats més recomanades pels especialistes inclouen:

• Caminar a ritme moderat: és l’activitat més accessible i amb millor evidència. Fins i tot 20-30 minuts diaris marquen la diferència.
• Natació o exercici a l’aigua: la flotabilitat redueix la càrrega sobre la columna i permet treballar la musculatura sense impacte.
• Pilates terapèutic i ioga: milloren l’estabilitat del core i la postura, factors clau en la prevenció de recaigudes.
• Estiraments suaus: especialment de la cadena posterior (isquiotibials, glutis i zona lumbar), sempre sense rebots ni postures forçades.

Quan cal aturar-se i consultar el metge?

Tot i que el moviment és beneficiós en la majoria dels casos, existeixen senyals d’alarma que requereixen una avaluació mèdica abans de fer qualsevol tipus d’exercici. "Si el dolor d’esquena s’acompanya de pèrdua de força o sensibilitat a les cames o apareix després d’un traumatisme, és imprescindible acudir a urgències sense demora", subratlla el doctor. També convé consultar si el dolor persisteix durant diverses setmanes sense millora, si apareix en repòs o durant la nit, o si s’acompanya de febree.

L’exercici com a prevenció: millor que com a tractament

La millor estratègia davant del dolor d’esquena és evitar que aparegui. Mantenir una musculatura abdominal i lumbar forta, controlar el pes corporal, evitar el sedentarisme prolongat i cuidar l’ergonomia a la feina són mesures que redueixen significativament el risc d’episodis dolorosos. "Una columna ben sostinguda per una musculatura activa és la millor protecció que podem tenir. L’exercici regular no és un luxe, és una necessitat per a la salut de l’esquena", conclou el Dr. Aguilera.

En definitiva, el dolor d’esquena i el moviment no són incompatibles. Excepte en situacions concretes que requereixen valoració mèdica, mantenir-se actiu, amb prudència i de manera progressiva, és la millor medicina per a la majoria dels casos de dolor d’esquena.