Tot el que has de saber sobre les infeccions urinàries

Les infeccions urinàries són un motiu freqüent de consulta mèdica, de gravetat variable i responsables de la utilització freqüent d'antibiòtics. De vegades són recurrents i poden ocasionar menyscabament en la qualitat de vida", destaca el Dr. Pere Tudela, cap de Medicina Interna i Urgències de l'Hospital Quirónsalud Badalona.

És una de les afectacions que augmenta la seva incidència amb l'arribada de l'estiu. Hi ha una sèrie de factors que es consideren causants de l'augment d'aquesta patologia a l'estiu, entre els quals podem destacar: l'augment de la temperatura i la humitat a l'àrea urogenital per la calor i la suor, l'alteració de la flora perineal i vaginal per els banys i fins i tot per l'increment de la freqüència de les relacions sexuals (Societat Espanyola de Medicina de Família i Comunitària).

Quins són els processos clínics fonamentals?

Segons la porció afectada de la via urinària, es poden distingir diferents entitats:

• La Cistitis afecta la bufeta i consisteix en dolor o coïssor en orinar (disúria).
• La Pielonefritis suposa afectació renal i afegeix als símptomes anteriors, dolor a la regió lumbar i/o febre.
• En els homes, la Prostatitis afegeix al dolor en orinar i la febre, dificultat a la sortida de l'orina.

"En alguns casos, aquests quadres poden evolucionar ràpidament a la Sepsi, que suposa el pas dels microorganismes a la sang. És la forma més greu i sol comportar una marcada hipotensió arterial amb afectació important de l'estat general", ressalta l'especialista.

Quins són els microorganismes responsables?

Majoritàriament són del gènere enterobacteris (E.coli, Proteus, Morganella, Klebsiella, entre d'altres). Però també Enterococo o Pseudomones, que solen afectar pacients amb malalties o antibiòtics previs.

La procedència dels bacteris és la flora perineal i periuretral, que s'introdueix a les vies urinàries per proximitat (major predisposició a la dona) o bé per l'existència d'altres factors com litiasi, sonda, hiperplàsia prostàtica, malformacions, o exploracions endoscòpiques. Alguns factors poden ser afavoridors, com ara la diabetis, la immunodepressió, la menopausa o l'embaràs.

Quan consultar a Urgències i quan al metge de família?

Segons el Dr. P. Tudela: "les infeccions urinàries poden tenir diferents formes de presentació, de gravetat variable, i de vegades és difícil assegurar-ne el pronòstic. No obstant això, com a regles generals, la presència de febre amb calfreds, dolor lumbar important, dificultat per orinar o presència de sang a l'orina, fan sospitar processos greus i per tant aconsellen consultar a Urgències. Per contra, la disúria aïllada orienta cap a un procés més lleu, que pot ser resolt a l'entorn del metge de família. Per als pacients immunodeprimits, cal tenir criteris d'alerta més específics".

Cal fer proves diagnòstiques complementàries?

S'ha de fer una tira reactiva d'orina, i de vegades un sediment urinari, que en cas de confirmar el diagnòstic requeriran processar un urocultiu. Altres tècniques, com ara cultius de sang i proves d'imatge (ECO/TC), es reserven per a casos que requereixen ingrés hospitalari, o pacients amb recurrència.

Quan cal prendre antibiòtics?

En general, estan indicats quan les anàlisis d'orina confirmen l'existència probable d'infecció, i sempre després de la mostra prèvia per a urocultiu. Els resultats del cultiu permeten de vegades simplificar el tractament antibiòtic, la qual cosa redueix el risc de generar resistències.

Cal recordar, per altra banda, que la utilització d'antibiòtics indiscriminadament té repercussions transcendents, com ara l'error en el diagnòstic, la generació de microorganismes resistents, així com els possibles efectes secundaris.

"És important distingir entre infecció urinària i infeccions genitals (uretritis o vulvovaginitis) que poden tenir símptomes semblants, però que requereixen un enfocament i un tractament diferents. D'altra banda, la presència aïllada d'un urocultiu positiu, en una persona sense símptomes urinaris, sol correspondre a bacteriúria asimptomàtica, que habitualment no requereix tractament. Aquestes situacions poden generar diagnòstics falsos d'infecció urinària", afegeix el doctor.

Com ho podem prevenir?

Com a normes generals, la hidratació adequada, la micció freqüent (especialment després de les relacions sexuals) i una correcta higiene i assecat (de davant cap enrere), poden ajudar en les formes recurrents. Així mateix, és important evitar l'ús de productes irritants a l'àrea urogenital i optar sempre per productes específics d'higiene íntima. D'altra banda, l'ús de roba interior de cotó i peces de roba no ajustades també poden contribuir a la prevenció.

Disminuir els factors afavoridors amb el tractament òptim de la diabetis, les litiasis, o la hiperplàsia prostàtica, també poden ser efectius. En la mesura que sigui possible, s'aconsella evitar els sondatges i les manipulacions urinàries.

Alguns casos seleccionats poden ser tributaris d'antibiòtics periòdics, o de fàrmacs antiadherents (D-manosa, nabius) amb indicacions específiques. I algunes persones poden tenir indicació de vacunes. En qualsevol cas, aquesta avaluació sempre correspondrà a un professional sanitari.