Dispositius davançament mandibular en el tractament dels trastorns respiratoris del son: ronc i apnea del son

En els últims anys s'ha registrat un creixent interès en la utilització de dispositius orals per al tractament d'aquest problema. Es tracta de dispositius mecànics que produeixen canvis en la forma i la funció de la via aèria superior a fi i efecte de reduirne la col·lapsabilitat. S'han descrit múltiples models, però e l s dispositius d'avançament mandibular (DAM), especialment la versió d'avançament regulable, semblen els més eficaços.

Els DAM provoquen un moviment anterior i inferior de la mandíbula que estabilitza i fixa l'os hioide i la pròpia mandíbula. D'aquesta manera s'impedeix la rotació posterior d'aquestes estructures mentre el pacient està estirat i eviten el col·lapse de la via aèria superior durant el son.

L'abril de 2008, i gràcies al patrocini d'ORTOTEAM, es va iniciar un estudi prospectiu, en col·laboració entre els Serveis d'Otorinolaringologia i d'Estomatologia de Capio Hospital General de Catalunya, amb 40 dispositius lliures de cost. L'objectiu de l'estudi fou avaluar la seva utilitat i eficàcia en els nostres pacients sense el biaix que podia suposar el factor econòmic.

Es van analitzar 40 pacients adults d'entre 20 i 80 anys, amb un índex d'apnea-hipoapnea inferior a 40, als quals es va aplicar el dispositiu d'avançament mandibular. Durant la primera visita es va dur a terme un interrogatori i una exploració de l'àrea d'ORL i estomatològica, i una polisomnografia nocturna (estudi del son) abans de l'aplicació i als 6-12 mesos d'aquesta. Habitualment, en el nostre servei els tres símptomes principals d'aquesta malaltia es graduen entre 0 i 3: ronc, apnees observades i somnolència diürna excessiva.

Es va considerar un bon resultat subjectiu que cap d'aquests tres símptomes fos superior al grau 1 i que al menys dos d'ells baixessin un nivell respecte al previ. Es va considerar un bon resultat objectiu que l'índex d'apnea-hipoapnea fos inferior a 10 als sis-dotze mesos de portar el dispositiu. Finalment es va considerar un bon resultat global que ambdós resultats, subjectiu i objectiu, fossin bons.

Amb aquests criteris es va obtenir una bona resposta pel que fa a les molèsties subjectives del pacient en el 91% dels casos, una bona resposta objectiva, mesurada mitjançant l'índex d'apneahipoapnea, del 75% i, finalment, en el 70% dels casos es va obtenir una bona resposta global, és a dir que van millorar tant la simptomatologia com la polisomnografia.

Les complicacions van ser relativament freqüents (58,82% dels casos), però sempre lleus. Entre d'altres, els pacients es van queixar de dolor dental o de l'articulació temporomandibular, d'augment de salivació o de molèsties faríngies inespecífiques. Totes elles lleus i moltes van desaparèixer durant les primeres setmanes de portar l'aparell.

Únicament en un malalt ens vam veure obligats a retirar el dispositiu per dolor intens i persistent de l'articulació. Els nivells de compliment per part dels pacients van ser satisfactoris. Es va recollir una mitjana d'utilització de 6,54 ± 1,1 nits a la setmana i de 7,43 ± 1,09 hores cada nit.

Per tant, segons aquesta experiència, els dispositius d'avançament mandibular són una alternativa terapèutica eficaç per al tractament dels trastorns respiratoris del son. Aquestes dades coincideixen amb l a majoria d'experiències publicades a la literatura internacional. Els nivells de compliment poden ser satisfactoris, i les complicacions lleus i molt ben tolerades, si es compte amb la col·laboració d'un equip odontològic expert i implicat.