Apnees del son: quan dormir deixa de ser un descans

Dormir bé no sempre és sinònim de dormir moltes hores. Per a milions de persones, el descans nocturn es veu interromput per pauses en la respiració anomenades apnees del son. Tot i que sovint passen desapercebudes, aquestes pauses poden tenir importants conseqüències per a la salut i la qualitat de vida.

Què són les apnees del son i com de freqüents són?

Les apnees del son són interrupcions temporals de la respiració mentre dormim. Poden durar des d’uns pocs segons fins a més d’un minut, i repetir-se desenes o fins i tot centenars de vegades per nit. La més comuna és l’apnea obstructiva del son (AOS), provocada pel col·lapse parcial o complet de les vies respiratòries superiors durant el son.

L’apnea del son afecta aproximadament un 20-30% de la població adulta, tot i que molts casos no estan diagnosticats. És més freqüent en homes, persones amb sobrepès i en majors de 40 anys. Tanmateix, pot aparèixer en qualsevol grup, fins i tot en nens.

Per què és un problema?

Les apnees interrompen el son profund i redueixen l’oxigen a la sang. Això pot comportar conseqüències per a la salut com:

• Somnolència diürna i dificultat per concentrar-se.
• Risc augmentat d’accidents de trànsit i laborals.
• Hipertensió, problemes cardiovasculars i augment del risc d’ictus.
• Alteracions metabòliques, com la resistència a la insulina.
• Deteriorament cognitiu i de l’estat d’ànim.

Com sé si pateixo apnees del son?

Moltes persones que pateixen apnea del son no ho saben, ja que ocorre mentre dormen. Tot i així, hi ha senyals i símptomes que poden fer-te sospitar:

• Roncs forts i persistents, sovint interromputs per pauses en la respiració.
• Despertar-se amb sensació d’ofec o falta d’aire.
• Somnolència excessiva durant el dia, fins i tot després d’una nit aparentment llarga.
• Mal de cap en despertar-se.
• Irritabilitat, canvis d’humor o dificultat per concentrar-se.
• Son poc reparador, amb sensació de cansament constant.

Sovint són les parelles o familiars qui noten les pauses en la respiració o els roncs preocupants.

Diagnòstic i tractament de l'apnea

El diagnòstic es realitza mitjançant estudis del son, sent el més habitual la polisomnografia nocturna, que registra paràmetres com la respiració, el ritme cardíac i l’oxigenació mentre el pacient dorm.

Un cop confirmat el diagnòstic, el tractament dependrà de la gravetat del cas i de les característiques anatòmiques del pacient. Els casos d’apnea lleu no requereixen tractament, sinó que simplement es recomana adoptar hàbits de vida saludables.

Davant una apnea moderada o severa, el tractament més comú i de primera elecció és l’ús d’una màquina CPAP (pressió positiva contínua en la via aèria). Aquest dispositiu manté les vies respiratòries obertes mitjançant una lleugera pressió d’aire administrada per una mascareta. Malgrat el bon control de l’apnea que permet el CPAP, no tots els pacients el toleren bé, ja que pot resultar incòmode i difícil de mantenir a llarg termini.

DISE: una mirada personalitzada a les causes de l'apnea

En els casos on el CPAP no és ben tolerat, o quan es considera un tractament quirúrgic, es pot realitzar una prova diagnòstica clau: la DISE (Drug Induced Sleep Endoscopy) o Endoscòpia del Son Induït per Fàrmacs.

Tal com ens explica el Dr. Johan León Ulate de l’Institut Roura a l’Hospital Quirónsalud Barcelona, "consisteix a induir un son artificial (amb sedació controlada) i observar mitjançant una endoscòpia flexible el comportament dinàmic de les vies aèries superiors. Permet veure on i com es produeix l’obstrucció respiratòria durant el son, una cosa que no es pot avaluar amb precisió estant despert". Tot això queda gravat, registrat perquè el pacient pugui visualitzar per ell mateix l’origen del seu ronc.

Segons les troballes de la DISE, es poden proposar les solucions següents:

• Dispositius d’avanç mandibular, útils si l’obstrucció es produeix a nivell de la llengua. En definitiva, fèrules personalitzades que es col·loquen a la boca durant el son, similars a un protector bucal. La seva funció principal és avançar lleugerament la mandíbula inferior, cosa que al seu torn desplaça la llengua cap endavant i manté oberta la via aèria superior, especialment a nivell de la base de la llengua i la zona faríngia.
• Cirurgies específiques (com uvulopalatoplàstia, reducció de la base de la llengua o cirurgia nasal).
• Tractaments combinats si s’observa que l’obstrucció es produeix en diversos punts (per exemple: nas, paladar i base de la llengua al mateix temps). En aquests casos, pot ser necessari combinar diferents estratègies terapèutiques.

Els avantatges de la DISE, segons ens explica el Dr. León, són que "permet un diagnòstic més precís i personalitzat i guia la decisió sobre el tractament quirúrgic o alternatiu més adequat". Així mateix, "ajuda a identificar candidats que no respondran bé al CPAP, sent especialment útil en casos d’apnea lleu o moderada, o quan hi ha sospites d’obstrucció en diversos nivells de la via aèria".

En cas que tinguis alguna sospita sobre els teus possibles roncs, la revisió d’un professional sempre és la millor opció, ja que podrà avaluar el teu cas i analitzar totes les opcions terapèutiques disponibles que poden marcar la diferència entre continuar dormint malament… o tornar a descansar de veritat.