“Cada dona, una menopausa diferent” La importància de no generalitzar els símptomes
Per què cada dona té un perfil de símptomes diferent? Segur que t’ho has preguntat moltes vegades.
La veritat és que existeix una creença freqüent que, després de la menopausa, els estrògens desapareixen completament del cos de la dona. "Això no és cert, ja que persisteix una capacitat de continuar produint estrògens que és diferent en cada dona", ens explica el Dr. Joaquim Calaf, ginecòleg especialista en menopausa del servei de ginecologia de l’Hospital Quirónsalud Barcelona.
Encara que ja no tingui fol·licles (estructures on maduren els òvuls), l’ovari conserva unes cèl·lules que produeixen substàncies que es denominen precursores i que serveixen de base per fabricar estrògens. "La quantitat d’aquestes cèl·lules varia d’una dona a una altra, i hi ha casos en què són especialment abundants, com per exemple en dones que, durant la seva etapa fèrtil, tenien ovaris poliquístics. En situació oposada hi ha aquelles dones a qui, per diferents raons, se’ls han extirpat els ovaris i gairebé no produeixen aquestes substàncies en altres parts del cos", apunta el Dr. Calaf. Aquestes substàncies es poden transformar en estrògens gràcies a unes proteïnes especials anomenades enzims, que es troben en teixits abundants com el greix, la pell o el sistema nerviós.
Per tant, aquestes característiques antropomètriques (com el pes o la quantitat de greix corporal) influeixen en la capacitat per produir estrògens. L’obesitat, per exemple, es considera una situació amb nivells elevats d’estrògens durant la menopausa, i per això s’associa amb un major risc de certs tipus de càncer que depenen d’hormones.
Els estrògens arriben als òrgans on actuen units a unes proteïnes transportadores, la quantitat de les quals també varia en funció del pes o dels nivells d’hormones masculines (andrògens).
Finalment, hi ha tòxics que poden bloquejar aquesta capacitat de generar estrògens, com el tabac. Però també és important tenir en compte que, "encara que els símptomes s’associen a nivells baixos d’estrògens, no s’ha pogut demostrar que la quantitat de símptomes de la menopausa tingui una relació directa amb el nivell d’estrògens en un moment determinat", apunta el Dr. Calaf.
Per tant, la variabilitat en la simptomatologia que presenta cada dona en cada moment de la postmenopausa es relaciona amb les característiques dels seus ovaris, la seva capacitat per convertir les molècules precursores en estrògens en altres parts del cos i amb la sensibilitat particular que té el seu organisme davant dels canvis hormonals. Això reforça la idea que "cada dona té la seva pròpia menopausa".
