Tècniques per al diagnòstic i tractament de la malaltia valvular


Les vàlvules cardíaques més comunament afectades són la vàlvula aòrtica i la vàlvula mitral. A totes dues es pot produir una "estenosi" (la vàlvula no s'obre correctament del tot) o una "insuficiència" (la vàlvula no tanca del tot). Fins fa uns quants anys, l'únic tractament disponible era la cirurgia oberta. Avui dia, amb tècniques percutànies al laboratori d'hemodinàmica es poden tractar amb molt menor risc i complicacions. Què podem fer?:

  • Implantació percutània de vàlvula aòrtica (TAVI): consisteix en la introducció, mitjançant un catèter que es col·loca normalment per l'artèria femoral, d'una pròtesi artificial de material biològic que es condueix dins el catèter fins a la zona de la vàlvula aòrtica. La pròtesi es troba "plegada" i, quan se situa al nivell de la vàlvula aòrtica, s'allibera mitjançant l'inflat d'un baló especial a diverses atmosferes de pressió, cosa que fa que la pròtesi quedi implantada a la zona desitjada substituint la funció de la vàlvula nativa malalta. Se sol fer en els casos d'estenosi aòrtica.

  • Angioplàstia mitral: en aquest cas s'infla un baló especial al nivell de la vàlvula mitral, cosa que aconsegueix eixamplar la seva obertura. Es fa en casos d'estenosi mitral.

  • Implantació de "Mitraclip": consisteix en la introducció d'un dispositiu similar a una pinça mil·limètrica que aconsegueix aproximar les vores de la vàlvula mitral, reduint-ne l'àrea d'obertura. Es fa en casos d'insuficiència mitral.