Proves per estudiar l’equilibri: què són els estudis vestibulars i els VEMPs

Les proves neurofisiològiques vestibulars permeten estudiar el funcionament de les vies nervioses implicades en l’equilibri i ajuden a identificar si l’origen del mareig o del vertigen es troba a l’oïda interna, al nervi vestibular o a estructures del sistema nerviós central.

Ajuden a:

• Identificar si existeix una alteració de l’oïda interna
• Determinar si el problema afecta el nervi vestibular
• Valorar si l’origen dels símptomes pot trobar-se al tronc cerebral o en altres estructures del sistema nerviós central
• Diferenciar entre diferents causes de mareig o vertigen

Es tracta de proves no invasives, ben tolerades i generalment no doloroses.

Els potencials evocats vestibulomiogènics (VEMPs) són proves que estudien la resposta reflexa entre l’oïda interna i determinats músculs del cap i del coll, i permeten valorar el funcionament del sàcul, l’utricle i les vies vestibulars.

Per realitzar-les, es col·loquen elèctrodes adhesius al coll, al front i sota els ulls. A través d’auriculars s’apliquen estímuls sonors o vibratoris que provoquen respostes musculars registrades pels elèctrodes.

Existeixen dos tipus de VEMP:

• VEMP cervical (cVEMP): avalua principalment el sàcul i el nervi vestibular inferior, i es registra al múscul esternoclidomastoïdal.
• VEMP ocular (oVEMP): avalua l’utricle i el nervi vestibular superior, i es registra sota els ulls, al múscul oblic inferior.

Durant la prova, el pacient pot notar sons intensos, vibracions o una lleugera fatiga muscular al coll o als ulls.

Els VEMPs aporten informació sobre el funcionament del sàcul, l’utricle i els nervis vestibulars, així com sobre la integritat de les vies reflexes que connecten l’oïda interna amb la musculatura cervical i ocular.

Ajuden a detectar alteracions associades a:

• Neuritis vestibular
• Malaltia de Ménière
• Dehiscència del canal semicircular superior
• Schwannoma vestibular
• Trastorns del tronc cerebral
• Altres malalties neurològiques

Són una tècnica complementària en l’estudi de la disfunció vestibular i els seus resultats s’han d’interpretar sempre conjuntament amb la clínica i altres proves diagnòstiques.

Les proves neurofisiològiques permeten valorar la integritat de les vies nervioses implicades en l’equilibri i són eines complementàries en l’estudi del mareig, el vertigen i la inestabilitat.

Els VEMP aporten informació específica sobre estructures de l’oïda interna i les seves connexions nervioses relacionades amb l’equilibri.

"Els potencials evocats vestibulomiogènics són una eina molt útil perquè permeten objectivar el funcionament d’estructures de l’oïda interna que no podem valorar directament en l’exploració clínica." Dra. Yagüe, coordinadora de la Unitat de Neurofisiologia Clínica

Tota prova neurofisiològica ha de ser indicada pel seu metge, que valorarà de manera individual la seva utilitat i la informació que pot aportar en cada cas.