Dolor sobtat al pit: el senyal d’una possible dissecció aòrtica
Reconèixer els símptomes i actuar ràpid pot salvar vides. El Dr. Bellmunt, cap del Servei d’Angiologia i Cirurgia Vascular i Endovascular de l’Hospital Universitari Dexeus, ens explica com identificar-la, prevenir-la i tractar-la.
La dissecció aòrtica es produeix quan la capa interna de l’aorta, l’artèria principal del cos, s’estripa i la sang s’obre pas entre les seves capes. Això debilita l’artèria i pot provocar la interrupció del reg sanguini als òrgans vitals o la seva ruptura completa, convertint-la en una emergència extrema.
Entre els factors de risc més importants destaquen la hipertensió no controlada, les malalties hereditàries de l’aorta, les malformacions valvulars, els traumatismes greus i el consum de drogues com la cocaïna. Tot i que és més freqüent en persones majors de 60 anys, els joves amb predisposició genètica també se’n poden veure afectats, i per això es recomana avaluar els familiars propers quan es detecta un cas.
El dolor sobtat i intens, descrit com un "estripament", és el senyal d’alarma més característic. Comença al pit i pot descendir cap a l’esquena, entre les escàpules o fins a la zona lumbar. No cedeix amb repòs ni amb analgèsics habituals, i reconèixer-lo ràpidament pot salvar vides.
El diagnòstic precoç és vital i es pot confirmar en minuts mitjançant un TAC, una ressonància o una ecocardiografia. Segons la ubicació i la gravetat de la dissecció:
- Si afecta l’aorta proximal, requereix cirurgia urgent.
- En altres casos, es pot controlar amb fàrmacs o cirurgia endovascular mitjançant endopròtesi.
La prevenció també hi té un paper clau. Mantenir la pressió arterial controlada, portar una alimentació equilibrada, no fumar, evitar drogues i practicar exercici moderat ajuda a mantenir l’aorta forta i resistent. En famílies amb predisposició genètica, un seguiment crònic pot prevenir tragèdies futures.
Cada 19 de setembre se celebra el Dia Mundial de la Dissecció Aòrtica, una data que vol conscienciar sobre aquesta malaltia i la urgència de detectar-la a temps. Gràcies a la informació del Dr. Bellmunt, ara podem entendre millor els seus símptomes, els factors de risc i la importància d’actuar ràpid, augmentant les possibilitats de salvar vides.
Una història que ho exemplifica és la del cirurgià cardiovascular Michael DeBakey, pioner en cirurgia d’aorta, que als 97 anys va patir una dissecció. Gràcies al seu autodiagnòstic i a la intervenció dels seus propis deixebles, va sobreviure, demostrant la importància d’informar-se i reaccionar a temps.
