EL MEU PLA PER DEIXAR DE FUMAR

Diari de Sabadell

En l’article "Atrapats en la voluntat", publicat en el Diari de Sabadell del 8 d’octubre de 2016, vàrem tractar sobre l’efecte negatiu que pot tenir confiar només en la voluntat per abstenir-se de fumar. Dèiem, que el tabaquisme és una alteració biològica crònica causada per la nicotina i que per curar-la cal un tractament específic. Ens referíem, també, al fet de que un 80% dels fumadors voldrien deixar de fumar—saben que no fan bé. Per a molts seguir fumant és el resultat de una manca de confiança en aconseguir-ho, tant per la dificultat de l’abstinència, com per la incapacitat d’imaginar una vida sense tabac. Deixar de fumar no és una condemna a cadena perpètua. Al contrari, és guanyar la llibertat de no dependre de la nicotina i l’autoestima de saber que, a més de superar una addicció, no s’agredeix la salut pròpia. Pensant-ho bé, deixar de fumar és la fita més important en la vida d’un fumador, perquè tots sabem que sense salut perdem tot el nostre poder. Fer-ho és totalment possible, però cal jugar i acabar la partida.

Quan la motivació i la confiança s’alineen la determinació per deixar de fumar es dispara. Un perfil baix de motivació el troben en els joves en els que la preocupació per la salut és notablement irrellevant. Aquest grup respon millor a arguments relacionats amb l’esport, la sintonia amb la natura, l’ecologia, l’estalvi de diners i les tendències socials actuals—fumar ja no està de moda. Una motivació in crescendo, però insuficient, la veiem en grups de més edat que, encara que els preocupa la salut, actuen ponderant el risc. La negociació és mantenir-se dins la zona de confort o enfrontar-se als símptomes de l’abstinència amb una confiança baixa. A mesura que els valors individuals (salut, model parental, llibertat, etc.) entren en contradicció amb la realitat, la motivació creix i apareixen en l’horitzó els primers símptomes de una ruptura amb el tabac.

La confiança en assolir un objectiu és la clau de volta de qualsevol projecte. Si el nostre anàlisi és desfavorable, es perd la confiança, s’aparca el projecte i adéu a l’oportunitat—a vegades per sempre. D’altres, es tira pel dret, a la brava, sense el suport o el coneixement necessari, i el resultat, previsiblement, és frustrant. L’avantatge de les bones col·laboracions és que faciliten els objectius. Amb el tabac també és així i, a la pràctica, significa comptar amb l’ajuda d’un expert en el tractament del tabaquisme.

Un objectiu sense un pla d’acció no passa de ser un senzill desig. En canvi, el que hem titulat "el meu pla d’acció" és la planificació detallada de les mesures específiques que cada fumador considera necessàries per assolir una abstinència per sempre. És el seu full de ruta. Idealment és un pla d’acció personalitzat, creat amb el suport d’un expert, i que proporciona confiança i seguretat. Llavors l’objectiu és fa visible i és a l’abast. Podem començar.

La recepta conté: (1) consell i acompanyament. La finalitat és eliminar tot el llast psicològic que manté l’addicció nicotínica, aplicar mesures concretes per reduir el pensament pro-nicotínic i ensenyar a identificar situacions de risc per fer una prevenció individualitzada (i eficient) de les recaigudes—d’això en parlarem en el següent article del 17 de desembre, i (2) medicaments específics per suprimir els símptomes de l’abstinència i augmentar enormement la confiança en l’èxit. Una de les barreres per deixar de fumar és negar el benefici del tractament farmacològic, però a dia d’avui hi ha coneixements ferms que avalen la farmacoteràpia com la millor eina per superar el final del tabaquisme (Lancet 387: 2507-2520;2016).

Finalment, un darrer missatge per avui adreçat als fumadors que no estan decidits a deixar de fumar de cop, però que sí ho farien de forma progressiva. Recentment s’ha demostrat en un estudi clínic liderat per la Clínica Mayo resultats positius utilitzant una disminució pautada del consum de tabac acompanyada del suport d’un expert i de tractament farmacològic (JAMA 313:687–694; 2015). Entre tots hem de fer possible que la falta de motivació i confiança en l’èxit no sigui l’excusa per no deixar de fumar.