UCI Pediàtrica

La UCI Neonatal de l’Hospital Universitari Dexeus és una unitat de nivell IIIC, el grau de màxima complexitat assistencial, i ofereix atenció mèdica especialitzada als nadons que neixen prematurs, amb patologies mèdiques o que necessiten cirurgia, inclosa la cirurgia neonatal i la cirurgia cardíaca. Aquesta classificació permet atendre prematurs extrems des de la setmana 23 de gestació.

La unitat disposa d’una capacitat total de 24 llits assistencials: 12 de cures intensives neonatals (4 d’ells en habitacions familiars individuals), 8 de cures intensives semicrítiques i 4 de cures bàsiques, i està equipada amb els recursos humans i tecnològics propis d’una unitat d’aquest nivell.

Paral·lelament, es dóna una gran importància als aspectes no purament tecnològics destinats a millorar el benestar i el neurodesenvolupament dels nadons ingressats, a través dels Cures Centrades en el Desenvolupament (CCD), que promouen una atenció més humana i respectuosa amb les necessitats del nounat i la seva família.

Ampliació de la UCI neonatal i humanització de l’atenció

En el marc d’aquest model assistencial, la Unitat de Neonatologia ha dut a terme una ampliació de la seva UCI neonatal, amb la creació de quatre habitacions familiars individuals, que se sumen als llits ja existents. Aquestes noves estances permeten adaptar l’entorn a les necessitats clíniques de cada nounat i faciliten la presència continuada dels pares, reforçant la cura individualitzada dels nadons més vulnerables.

Les habitacions individuals contribueixen a reduir el soroll i els estímuls lumínics, un aspecte especialment rellevant en neonats amb alt risc de complicacions neurològiques, com els grans prematurs. L’objectiu és integrar la família en la cura del nen i permetre que la mare o el pare puguin estar presents en tot moment, a més de personalitzar l’entorn assistencial.

Aquesta ampliació s’emmarca dins del model Family Integrated Care (FiCare), un enfocament que promou la integració activa dels pares en la cura del nounat durant la seva estada a la UCI, sempre acompanyats i formats per l’equip sanitari. La unitat manté un enfocament híbrid, combinant àrees obertes i habitacions individuals, per poder adaptar l’entorn a cada situació clínica i familiar.

Què són els Cures Centrades en el Desenvolupament (CCD)?

Els Cures Centrades en el Desenvolupament (CCD) constitueixen un conjunt d’actuacions orientades a optimitzar l’entorn i l’atenció a les Unitats de Cures Intensives Neonatals, amb l’objectiu de minimitzar qualsevol impacte negatiu sobre el desenvolupament del nadó, especialment en els nounats prematurs. El sistema nerviós immadur del prematur requereix un entorn estable, previsible i protector per poder desenvolupar-se de manera organitzada i harmoniosa.

Els CCD es basen en aquests principis i en la interacció dinàmica entre el nadó, el seu entorn i la seva família. Inclouen intervencions sobre el macroentorn (control de la llum, el soroll i l’activitat de la unitat) i el microentorn (posició del nadó, manipulacions respectuoses, control del dolor, mètode mòmia o cangur). La implantació dels CCD en unitats neonatals d’arreu del món s’ha consolidat com una manera moderna d’entendre la neonatologia: més humana, individualitzada i amb beneficis demostrats en el desenvolupament i el benestar futur dels infants.

Els pares, partícips actius

Durant l’ingrés, el paper de la família és fonamental. Els pares són els cuidadors naturals del nadó i el vincle afectiu que s’estableix amb ells és una peça clau del seu desenvolupament i recuperació. El nadó té dret a la presència i participació dels seus pares, que constitueixen el seu principal referent emocional i sensorial.

Per aquest motiu, fomentem una entrada lliure a la unitat i promovem una participació activa dels pares, tant en les cures diàries com en el procés de presa de decisions. El nostre equip acompanya i guia les famílies perquè se sentin segures, informades i protagonistes en la cura del seu fill.

Mètode cangur: alternativa a la incubadora

El mètode cangur, basat en el contacte pell amb pell entre el nadó i els seus pares, afavoreix de manera significativa el vincle afectiu, augmenta el benestar del nounat i ajuda a disminuir l’angoixa derivada de la separació durant l’ingrés.

Entre els principals beneficis per al nadó destaquen:

• Millora del control de la temperatura corporal.
• Estimulació tàctil, olfactiva, auditiva i visual.
• Foment de la lactància materna.
• Disminució del risc d’infeccions.

Sempre que la situació clínica ho permeti, fomentem activament aquesta pràctica, acompanyant les famílies i adaptant-la de manera segura a cada nadó.

L’entorn contribueix a l’organització del cervell en desenvolupament

L’úter matern ofereix unes condicions òptimes per al desenvolupament del fetus: foscor, protecció davant estímuls externs i sorolls suaus i atenuats. Quan un nadó neix de manera prematura, el seu desenvolupament continua fora d’aquest entorn ideal. Una estimulació sensorial excessiva a la UCIN pot generar estrès i irritabilitat, alterar el son, dificultar la guanyada de pes i afectar el seu benestar global.

Per això, treballem per mantenir a la unitat neonatal un ambient el més semblant possible a l’úter matern. La unitat es manté a penombra, les incubadores dels nadons més prematurs es cobreixen per reduir l’exposició a la llum i es controla de manera estricta el nivell de soroll. Parlem en veu baixa, silenciem els telèfons mòbils i comptem amb sistemes d’alarma luminosa que ens avisen quan se superen els nivells de decibels recomanats. La incubadora actua com una caixa de ressonància, per la qual cosa qualsevol soroll pot percebre’s de manera amplificada pel nadó.

La posició i la contenció dins la incubadora ajuden la plasticitat

El manteniment d’una postura adequada és fonamental per al correcte desenvolupament neurològic i múscul-esquelètic del nadó. Per això, utilitzem diferents mesures de contenció i posicionament que permeten al nounat adoptar una postura el més semblant possible a la que tindria dins l’úter matern.

• De costat: braços i cames flexionats, mans a prop de la cara, peus en contacte, esquena flexionada i elements de contenció al voltant (niuets, subjecció manual).
• Boca enlaire: mans a la línia mitjana del cos, cames flexionades, elements de contenció i cap lleugerament lateralitzat.

Aquestes mesures afavoreixen l’autorregulació, el confort i la plasticitat cerebral del nadó.

Com s’alimenten?

La llet materna és l’aliment ideal per a tots els nadons, i els seus beneficis són encara majors en els prematurs: és més fàcil de digerir, afavoreix la maduració intestinal i protegeix davant infeccions. Des de l’ingrés, ensenyem a les mares a utilitzar el sacaleches per extreure la llet des de les primeres gotes de calostre, així com el funcionament del circuit d’emmagatzematge i conservació.

Fins a les 34–35 setmanes, molts prematurs no tenen plenament desenvolupada la coordinació entre succió, deglució i respiració, per la qual cosa s’alimenten mitjançant sondes que s’introdueixen per la boca o el nas fins a l’estómac. L’entrenament per a la futura alimentació per boca comença de manera progressiva a partir de les 29–32 setmanes, sempre de forma individualitzada.

La cavitat oral és una zona altament sensible, i es realitzen múltiples intervencions per afavorir aquest aprenentatge. Els pares participen activament en aquest procés i reben formació i acompanyament per part de l’equip.

Què fem perquè no pateixin dolor?

Durant l’estada a la unitat neonatal, els nadons necessiten procediments imprescindibles per a la seva cura que poden provocar dolor o incomoditat, com puncions, col·locació de vies o exploracions mèdiques. El nostre objectiu és prevenir i tractar el dolor de manera sistemàtica i personalitzada.

En funció del tipus de procediment, utilitzem diferents nivells d’analgèsia. Mesures com l’ús de sucres de sacarosa, la contenció manual o l’acolliment del nadó s’empren habitualment en procediments menors. Quan el dolor és més intens —com en intubacions, col·locació de drenatges, després d’intervencions quirúrgiques o en nadons sota ventilació assistida— es recorre a sedoanalgèsia farmacològica, sempre amb dosis acuradament ajustades a la situació clínica del nounat.

El control del dolor és una part essencial dels cures centrades en el desenvolupament i forma part del nostre compromís amb una atenció respectuosa, segura i humana.