17 / de juny / 2025 / Hospital Universitari Dexeus / Dermatologia medicoquirúrgica i venereologia
persona-que-trata-con-rosacea bajapersona-que-trata-con-rosacea baja

L’acne és una malaltia inflamatòria molt comuna que afecta el 80 % de les persones entre els 11 i els 30 anys, tot i que també pot persistir a l’edat adulta. Encara que en molts casos es resol sense deixar rastre, en altres pot deixar cicatrius visibles que alteren la textura de la pell i afecten l’autoestima.

Aquestes cicatrius apareixen després de la resolució de l’acne actiu com a conseqüència de la degradació del col·lagen, l’atròfia de la dermis i la posterior fibrosi. Quan afecten el rostre, poden tenir un fort impacte emocional i suposen, a més, un repte terapèutic en dermatologia.


Es classifiquen segons la seva forma i profunditat en tres tipus principals:

  • Icepick: cicatrius profundes i estretes.
  • Rolling: amb vores ondulades i poc definides.
  • Boxcar: més amples i amb vores ben delimitades.

L’elecció del tractament dependrà del tipus de cicatriu, la seva distribució, el fototip de pell, si hi ha acne actiu i les expectatives de la persona.

Segons el Dr. González Castro, Cap del Servei de Dermatologia de l’Hospital Universitari Dexeus, "les cicatrius d’acne s’han d’abordar de manera individualitzada, valorant el tipus de marca, la textura, el to de pell i les expectatives del pacient. L’objectiu no és esborrar-les completament, sinó millorar visiblement la qualitat de la pell".

L’abordatge d’aquestes cicatrius és complex i s’ha d’adaptar a cada pacient. L’elecció del tractament dependrà del tipus de cicatriu, la seva localització, el fototip de pell, la presència de lesions actives i les expectatives de millora.

Avui dia disposem de diferents opcions terapèutiques que, de forma individual o combinada, poden ajudar a millorar l’aspecte de les cicatrius. En general, es busca estimular la regeneració de la pell, suavitzar irregularitats i, en alguns casos, corregir enfonsaments o lesions residuals.

Entre les tècniques més utilitzades destaquen:

  • Làser fraccionat ablatiu (CO₂) - Aquest tipus de làser actua sobre les capes més superficials de la pell, afavorint-ne la renovació i la formació de nou col·lagen. Està especialment indicat en cicatrius més marcades o profundes, com les de tipus boxcar.
  • Làser fraccionat no ablatiu (1550 nm) - Penetra en capes més profundes sense afectar visiblement la superfície cutània, fet que permet una recuperació més ràpida. S’acostuma a aplicar en casos de cicatrius més lleus o quan la pell és més sensible.
  • Pílings químics - Mitjançant substàncies exfoliants, els pílings ajuden a eliminar capes superficials de la pell, millorar-ne la textura i atenuar tant cicatrius poc profundes com taques. La seva intensitat es pot ajustar segons el tipus de pell i la profunditat de les lesions.
  • Tractaments medicoestètics per millorar el relleu cutani - En alguns casos, especialment en cicatrius atròfiques o de tipus icepick, existeixen tècniques realitzades per professionals sanitaris que permeten elevar de manera temporal les zones enfonsades de la pell. Aquest tipus d’intervenció pot contribuir a millorar visiblement el relleu cutani.
  • Microcirurgia (excisions amb punch) - Quan hi ha cicatrius molt concretes, profundes i ben delimitades, es pot optar per una petita intervenció quirúrgica per extreure-les. És un procediment puntual que es realitza amb anestèsia local.

"El més adequat és valorar cada cas de forma personalitzada, determinar quin tipus de cicatrius hi ha, quines són les expectatives de millora i conèixer els avantatges i els cures que implica cada teràpia", afegeix el Dr. González Castro.

La millor manera de prevenir les cicatrius és tractar l’acne de manera adequada des del començament. Consultar amb el dermatòleg en casos moderats o persistents, evitar manipular les lesions i protegir la pell del sol són hàbits clau per reduir el risc de marques permanents.