De la por que ens protegeix a la que ens paralitza: com recuperar l’equilibri
La por és una emoció universal, compartida per tots els éssers humans i per molts animals. S’origina quan percebem un perill real i immediat, i compleix una funció essencial: protegir-nos. "Sense por correríem riscos mortals sense adonar-nos-en, com travessar el carrer sense mirar o acostar-nos a un precipici", explica la Dra. Gracia Lasheras Pérez, cap del Servei de Psiquiatria, Psicologia i Medicina Psicosomàtica de l’Hospital Universitari Dexeus.
Tanmateix, a vegades la por deixa de ser una aliada i es converteix en un obstacle. Pot aparèixer de manera irracional o desproporcionada, condicionada per experiències passades, aprenentatges culturals o factors genètics. En aquests casos, el cervell activa el seu circuit d’alarma tot i que no hi hagi un perill real.
Quan sentim por, l’amígdala —una petita estructura del lòbul temporal— actua com el centre d’alarmes. Detecta l’amenaça i envia senyals a l’hipotàlem, que posa el cos en "mode supervivència": accelera el cor, augmenta la respiració, tensiona els músculs i dilata les pupil·les. Al mateix temps, l’hipocamp busca records de situacions similars, i la cort frontal analitza si la reacció és adequada o exagerada.
"La por és una emoció cervell-cos. S’origina al cervell, però mobilitza tot l’organisme per actuar", explica la doctora. Per això sentim palpitacions, suor, tensió muscular o el conegut "nus a l’estómac".
Hi ha diferents tipus de por: innata, apresa, realista o irracional. La por comuna és adaptativa, però quan la resposta és extrema o persistent parlem d’una fòbia, que ja requereix atenció professional. "La por sana ens cuida; la por patològica ens tanca. Quan deixa de protegir i comença a limitar, és el moment de demanar ajuda", assenyala la Dra. Lasheras.
La por també pot esdevenir crònica. En aquests casos, el circuit cerebral d’alarma roman hiperactivat, i la persona viu en un estat d’alerta constant. Però la bona notícia és que el cervell es pot reeducar. A través de teràpies d’exposició gradual, reestructuració cognitiva, mindfulness, exercici físic o medicació, és possible reduir la reactivitat de l’amígdala i recuperar l’equilibri emocional.
L’especialista ofereix alguns consells pràctics per a aquells que senten que la por condiciona la seva vida: exposar-se a poc a poc a les situacions temudes, acceptar els símptomes físics sense lluitar-hi, substituir els pensaments catastrofistes per interpretacions més realistes, practicar respiració i mindfulness, mantenir hàbits saludables i, si cal, buscar suport professional.
"Sentir por és humà. Aprendre a gestionar-la és possible, i fer-ho ens permet viure amb més llibertat", conclou la Dra. Lasheras.
