Del primer símptoma al seguiment: el recorregut del pacient amb càncer
Comprendre el càncer no és només una qüestió mèdica, sinó també humana. Des del primer símptoma fins al seguiment després del tractament, el recorregut d’una persona amb càncer està ple de preguntes, decisions i emocions. Amb motiu de la Setmana contra el Càncer, repassem les claus d’aquest procés per oferir informació clara, útil i propera.
El càncer sol irrompre en la vida d’una persona de manera inesperada: un símptoma persistent, una prova que no surt com s’esperava o una trucada que canvia l’agenda i la manera de pensar per sempre. En aquest primer moment, entendre què està passant és fonamental.
El càncer s’origina quan les cèl·lules del cos comencen a créixer de manera descontrolada a causa d’alteracions genètiques. Tot i que sota una mateixa paraula s’agrupen més de 200 malalties diferents, totes comparteixen un mateix punt de partida: la pèrdua dels mecanismes que regulen el creixement cel·lular.
«El diagnòstic no és només identificar una malaltia; és ajudar el pacient a entendre què li està passant i quines opcions té a partir d’aquell moment», explica el doctor Alejandro Martínez Bueno, oncòleg mèdic de l’Institut Oncològic Rosell de l’Hospital Universitari Dexeus.
Després de les primeres sospites comença una fase clau del recorregut del pacient: el diagnòstic. Proves d’imatge, anàlisis i biòpsies permeten confirmar la malaltia i conèixer-ne les característiques. No és només un procés clínic, també és emocional: la incertesa, l’espera i una gran quantitat d’informació solen marcar aquesta etapa.
Saber quin tipus de càncer és, on es localitza i en quin estadi es troba ajuda a ordenar l’escenari. Conceptes com el sistema TNM, que descriu la mida del tumor, l’afectació ganglionar i la presència o no de metàstasis, permeten a l’equip mèdic definir la millor estratègia terapèutica.
Detectar el càncer de manera precoç millora el pronòstic i amplia les opcions de tractament. Per això, participar en programes de cribratge i acudir a revisions mèdiques pot marcar la diferència.
«Cada càncer és diferent i cada pacient també. Per això és fonamental dissenyar un tractament individualitzat, basat en l’evidència científica i en les circumstàncies personals de cada persona», assenyala el doctor Martínez Bueno.
Un cop confirmat el diagnòstic, arriba el moment de prendre decisions. El tractament del càncer no és únic ni estàndard: es dissenya de manera personalitzada i sovint implica un equip multidisciplinari.
Cirurgia, quimioteràpia, radioteràpia, teràpies dirigides, immunoteràpia o fins i tot vigilància activa poden formar part del pla terapèutic. En alguns casos, també es valora la participació en assaigs clínics, una opció que permet accedir a alternatives terapèutiques sota estrictes criteris mèdics i ètics.
En aquesta fase, la comunicació amb l’equip sanitari és clau. Preguntar, expressar pors i compartir com afecten els tractaments al dia a dia ajuda a ajustar l’abordatge i a sentir-se acompanyat.
El recorregut del pacient oncològic no es limita al cos. L’impacte emocional del diagnòstic i del tractament és profund. Ansietat, cansament, por a la recaiguda o dificultats per dormir són experiències freqüents i legítimes.
Parlar-ne amb l’equip mèdic i d’infermeria forma part del tractament. L’atenció oncològica actual entén la malaltia des d’una visió integral, en què la qualitat de vida i el benestar emocional són tan importants com els resultats clínics.
Des de l’Institut Oncològic Rosell, el seguiment es concep com una part essencial del procés assistencial, orientada no només a detectar recaigudes, sinó també a acompanyar el pacient en la seva recuperació física i emocional.
Finalitzar el tractament no vol dir que el camí s’acabi. Comença aleshores una etapa de seguiment, amb revisions periòdiques adaptades a cada persona. Aquestes visites permeten detectar recaigudes de manera precoç, controlar possibles efectes secundaris i acompanyar el procés de recuperació.
Per a molts pacients, el seguiment suposa aprendre a conviure amb la incertesa i recuperar a poc a poc la normalitat. Mantenir una comunicació oberta i resoldre dubtes sobre hàbits de vida, activitat física o símptomes persistents és fonamental.
En el marc de la Setmana contra el Càncer, l’Institut Oncològic Rosell de l’Hospital Universitari Dexeus recorda la importància de situar el pacient al centre del procés assistencial.
«Informar bé, resoldre dubtes i acompanyar en cada etapa forma part del tractament», subratlla el doctor Alejandro Martínez Bueno. «La divulgació rigorosa permet als pacients prendre decisions amb més seguretat i sentir-se acompanyats en un moment vital complex».
Conèixer el recorregut del pacient oncològic ajuda a visibilitzar que darrere de cada diagnòstic hi ha una persona, i que avançar amb informació, confiança i suport especialitzat pot marcar la diferència.
