El canvi de paradigma en el tractament de les malalties valvulars cardíaques

En els darrers 20 anys, el tractament de les malalties valvulars cardíaques ha experimentat una transformació significativa, gràcies als avenços en les tècniques de cardiologia intervencionista. Allò que abans requeria cirurgia a cor obert, avui es pot abordar mitjançant tècniques mínimament invasives, reduint els riscos quirúrgics i accelerant la recuperació dels pacients.

Avenços a la Cardiologia Intervencionista

Tradicionalment, el reemplaçament valvular mitjançant cirurgia oberta, que requereix l'obertura de l'estern, o mitjançant altres abordatges menys invasius, però amb necessitat d'accés pel tòrax, era l'única opció. Tot i això, els avenços en la cardiologia intervencionista han permès desenvolupar procediments transcatèter. Aquests procediments, que impliquen la inserció de catèters a través dels vasos sanguinis per reparar o reemplaçar vàlvules danyades, eliminen la necessitat d'una cirurgia oberta. Entre les principals innovacions en aquest camp es destaquen el TAVI (Implant Transcatèter de Vàlvula Aòrtica), per a l'estenosi aòrtica, i el MitraClip, per a la insuficiència mitral.

El TAVI ha transformat el tractament de l'estenosi aòrtica greu, una condició en què la vàlvula aòrtica s'estreny i dificulta la sortida de sang del cor. A través d'un catèter inserit per l'artèria femoral o subclàvia, s'implanta una vàlvula nova sense la necessitat d'obrir el tòrax. Aquest procediment, que inicialment només s'aplicava a pacients amb risc alt, ara també està disponible per a aquells de risc intermedi i baix. Les taxes d'èxit del TAVI són comparables a les de la cirurgia convencional, però amb una recuperació més ràpida i una estada hospitalària menor.

En el cas de la insuficiència mitral, el MitraClip ha marcat un avenç important. Aquest dispositiu s'implanta mitjançant cateterisme i ajuda a corregir la regurgitació mitral, un problema on la vàlvula mitral no tanca adequadament. El MitraClip està indicat per a pacients amb insuficiència mitral greu que no són candidats per a cirurgia a causa del seu risc alt. Aquest procediment millora significativament la qualitat de vida i alleuja els símptomes d’insuficiència cardíaca.

El camp de la cardiologia intervencionista continua evolucionant, amb noves tècniques com el TMVR (Reemplaçament Transcatèter de la Vàlvula Mitral), que segueix un principi similar al TAVI però aplicat a la vàlvula mitral. Tot i que encara en fase d'estudi, el TMVR podria oferir noves opcions de tractament per a pacients amb patologies avançades de la vàlvula mitral.

Beneficis clau dels procediments mínimament invasius

Els procediments transcatèter han revolucionat la manera com tractem les malalties valvulars. Entre els principals beneficis destaquen:

• Menys temps de recuperació: els pacients poden tornar a les seves activitats diàries en menys temps.
• Reducció del risc de complicacions: en evitar la cirurgia oberta, es disminueix el risc d'infeccions i de complicacions postoperatòries.
• Alternativa per a pacients d'alt risc: molts pacients que abans no podien ser operats tenen ara una opció viable i menys invasiva.

Dr. Ignacio FerreiraImpacte a llarg termini i diferències amb la cirurgia tradicional

El TAVI ha mostrat resultats comparables, i fins i tot superiors en alguns casos, a les pròtesis implantades mitjançant cirurgia convencional. Els estudis a llarg termini revelen que la durabilitat i la funcionalitat del TAVI són similars o fins i tot millors que les de les vàlvules implantades mitjançant cirurgia oberta, especialment en pacients més grans de 75 anys. Com explica el Dr. Ignacio Ferreira, expert en cardiologia intervencionista de l’Instituto del Corazón Quirónsalud Dexeus:"Avui dia, el TAVI és una opció viable per a pacients de 75 anys en endavant, i en molts casos els resultats són tan bons, o fins i tot millors, que els de la cirurgia tradicional".

El Dr. Ferreira també destaca que l'envelliment poblacional i la prevalença més gran de malalties cardíaques en pacients més grans han estat factors clau que han impulsat la necessitat de desenvolupar aquestes tècniques menys invasives. "La tecnologia i la investigació clínica han estat fonamentals perquè aquestes opcions siguin cada vegada més accessibles a un nombre més gran de pacients", assenyala.

Des de la introducció del TAVI, l‟enfocament dels tractaments per a pacients amb estenosi aòrtica greu ha canviat significativament. A partir dels 80 anys, la intervenció quirúrgica ja no es considera una opció, i en alguns casos aquesta restricció s'aplica també a partir dels 75 anys. Els assaigs clínics més recents, amb més de 10 anys de seguiment, han demostrat que la durabilitat i funcionalitat de la vàlvula TAVI són similars, i fins i tot una mica superiors, a les pròtesis implantades mitjançant cirurgia tradicional.

Diferències entre TAVI i MitraClip: tecnologia i enfocament tècnic

Tot i que tots dos procediments són mínimament invasius, els seus enfocaments són diferents. En el cas del TAVI, s'introdueix una vàlvula "plegada" que s'expandeix dins de la vàlvula nativa aòrtica, desplaçant la vàlvula original. D'altra banda, el MitraClip utilitza una pinça per subjectar els vels de la vàlvula mitral que estan separats. Ambdós procediments requereixen anestèsia general i un ingrés hospitalari entre 2 i 4 dies, depenent del resultat i la recuperació del pacient.

Pel que fa al perfil de pacients més adequat per al MitraClip, està indicat principalment per a pacients amb insuficiència mitral severa que no són candidats a cirurgia a causa del seu risc alt. El Dr. Ferreira aclareix: "El principal risc d´aquest procediment és l’embolització durant la implantació, encara que aquesta complicació és molt poc freqüent. A més, l´anatomia de la vàlvula ha de ser favorable perquè el MitraClip sigui efectiu".

Pel que fa al seguiment postoperatori dels pacients, varia segons el procediment. Després d'un TAVI, els pacients solen romandre hospitalitzats entre 2 i 4 dies encara que, en alguns casos, l'alta es pot endarrerir si cal implantar un marcapassos addicional. En cas de MitraClip, el temps de recuperació depèn de la gravetat de la insuficiència cardíaca i de l'estat general del pacient abans de la intervenció.

Els avenços en les tècniques de cardiologia intervencionista han millorat significativament els pronòstics dels pacients amb malalties valvulars cardíaques. Els procediments com el TAVI i el MitraClip han ofert noves alternatives menys invasives, amb menys complicacions i una recuperació més ràpida, i això permet que més pacients accedeixin a tractaments efectius.