Endometriosi i adenomiosi: com l’alimentació pot ajudar a millorar els símptomes
L’adenomiosi i l’endometriosi són dues patologies ginecològiques freqüents que comparteixen símptomes i mecanismes inflamatoris, tot i que no són el mateix.
L’adenomiosi es produeix quan el teixit que recobreix l’interior de l’úter (endometri) creix dins del múscul uterí. Aquest creixement provoca un engruiximent de l’úter i pot traduir-se en dolor menstrual intens, sagnats abundants o sensació de pressió pèlvica. Tot i que no se’n coneix la causa exacta, s’ha relacionat amb alteracions hormonals, especialment amb els estrògens, inflamació uterina crònica o antecedents de parts i cirurgies uterines.
En canvi, en l’endometriosi apareix teixit similar a l’endometri fora de l’úter, com als ovaris o al peritoneu. Aquest teixit també respon als canvis hormonals del cicle menstrual, generant inflamació i dolor. S’han descrit possibles factors implicats, com la menstruació retrògrada, alteracions del sistema immunològic, factors hormonals i predisposició genètica.
En ambdues patologies, la inflamació i el desequilibri hormonal tenen un paper clau. Per això, a més del tractament ginecològic indicat en cada cas, l’alimentació pot convertir-se en una eina complementària per ajudar a modular aquests processos.
"La alimentació no substitueix el tractament mèdic, però sí que pot ajudar-nos a reduir la inflamació, afavorir l’equilibri hormonal i millorar símptomes com el dolor o el sagnat abundant", explica María Valero, dietista-nutricionista del Servei d’Endocrinologia i Nutrició de l’Hospital Universitari Dexeus. "Un enfocament individualitzat permet adaptar la pauta nutricional a la simptomatologia i al moment vital de cada dona."
L’evidència actual apunta que un patró d’alimentació antiinflamatori, ric en antioxidants i àcids grassos omega-3, pot contribuir a millorar la simptomatologia. Es recomana prioritzar:
- Fruits vermells i cítrics
- Verdures de fulla verda
- Peix blau
- Fruits secs i llavors (com lli o xia mòlts)
- Oli d’oliva verge
- Espècies com la cúrcuma i el gingebre
Aquests aliments ajuden a reduir la inflamació del teixit uterí i afavoreixen un entorn hormonal més equilibrat.
Al mateix temps, augmentar el consum de fibra —a través de llegums, cereals integrals, verdures i fruita— pot afavorir l’eliminació de l’excés d’estrògens, hormona implicada en l’evolució de totes dues patologies. Evitar l’estrenyiment, mantenir una bona hidratació i cuidar el descans també formen part d’aquest enfocament integral.
Paral·lelament, es recomana moderar el consum d’aliments ultraprocessats, sucres refinats, farines blanques, alcohol, carns vermelles i productes carnis processats, ja que poden afavorir processos inflamatoris o interferir en el metabolisme hormonal.
En el cas de l’endometriosi, un altre element a tenir en compte és l’histamina, una molècula relacionada amb la inflamació i l’activació del dolor. S’ha observat que les lesions endometriòsiques presenten una major presència de cèl·lules inflamatories i que els estrògens poden estimular aquest procés.
Per això, en algunes dones pot resultar útil limitar aliments que afavoreixen la seva alliberació o acumulació, com l’alcohol, els aliments fumats, les conserves o certs làctics curats, i prioritzar aliments frescos i poc processats. Aquesta recomanació, no obstant, ha de ser individualitzada i realitzada sota supervisió professional.
Un altre aspecte rellevant són les prostaglandines, substàncies derivades dels àcids grassos que influeixen en la contracció de l’úter i en la percepció del dolor. Una dieta rica en omega-3 —present al peix blau, nous o llavors— afavoreix la producció de prostaglandines amb efecte antiinflamatori i pot ajudar a reduir la intensitat del dolor menstrual.
"Cada dona respon de manera diferent. Per això és important valorar el context clínic complet i dissenyar un pla personalitzat que complementi el tractament ginecològic", afegeix Valero.
L’adenomiosi i l’endometriosi no s’han de normalitzar ni viure en silenci. Un diagnòstic adequat i un abordatge integral —mèdic i nutricional— poden marcar una diferència significativa en la qualitat de vida.
