Insuficiència cardíaca: importància del diagnòstic precoç i la prevenció

La insuficiència cardíaca es manifesta com una síndrome que limita la capacitat funcional, caracteritzada per la sensació de manca d'aire o ofegament, especialment durant la realització d'esforços físics moderats. Tot i això, el seu impacte va molt més enllà de la incomoditat, podent desencadenar conseqüències fatals si no s'aborda a temps.

S'estima que entre el 60 i el 70% dels casos d'insuficiència cardíaca serien evitables si es controlen uns determinats factors de risc, directament relacionats amb els nostres hàbits de vida: la hipertensió, la diabetis, el colesterol, l'obesitat, el sedentarisme i el tabaquisme.

Segons el doctor Ignacio Ferreira, cardiòleg de l'Hospital Universitari Dexeus, la manca d'aire inicial comporta el risc de progressar cap a un ofec fins i tot en repòs i augmenta significativament la mortalitat. De fet, es destaca que la taxa de mortalitat associada a la insuficiència cardíaca es pot equiparar o fins i tot superar la de certs tipus de càncer.

La insuficiència cardíaca s'origina per la incapacitat del cor per bombar sang adequadament, cosa que pot ser deguda a una varietat de factors, com disminució de la força de contracció, mal funcionament de les vàlvules cardíaques o problemes congènits al múscul cardíac.

Tot i això, hi ha esperança en el maneig d'aquesta condició. S'ha demostrat que l'exercici físic aeròbic, adaptat al grau d'insuficiència cardíaca, pot millorar significativament la qualitat de vida i el pronòstic dels pacients.

A més, la consciència sobre la malaltia i l'adopció d'hàbits de vida saludables són fonamentals per mantenir l'equilibri i prevenir complicacions. Per això, a més de fer exercici físic moderat, cal prendre consciència i incorporar algunes altres rutines al dia a dia:

• Seguir estrictament el tractament farmacològic. Ajudarà a disminuir la tensió arterial i reduir la freqüència cardíaca perquè el cor treballi menys.
• Dieta baixa amb sal. El sodi eleva la tensió i propicia la retenció de líquids, per això l'alimentació, a més de variada, ha de ser pobra en sal.
• Consum controlat de líquids. És molt important mantenir el consum d'aigua al voltant d e l'1,5-2 litres al dia.
• Controlar el pes. L'augment de pes ràpid (a causa de la retenció de líquids) és un dels senyals d'alerta. Si hi ha pujades, cal acudir a consulta mèdica.
• Prendre's la tensió. De la mateixa manera, és molt convenient portar un registre de la tensió arterial com a mínim dos o tres dies a la setmana.

El tractament farmacològic exerceix un paper crucial, combinant medicaments per reduir la retenció de líquids, controlar la pressió arterial i millorar la funció cardíaca. A més, es recomana una dieta baixa en sal i un consum controlat de líquids per evitar l'acumulació de líquids al cos, així com el control regular del pes i la tensió arterial.

Per a un diagnòstic precís, el doctor Ferreira emfatitza la importància de fer proves com l'ecocardiografia, l'electrocardiograma i la radiografia de tòrax, que proporcionen informació vital sobre els símptomes i la malaltia subjacent.

En conclusió, el diagnòstic és clau per frenar l'evolució de la malaltia. "El símptoma cardinal que ens ha de posar sobre avís és la sensació de manca d'aire (dispnea), que apareix inicialment amb esforços moderats o fins i tot importants. Quan una persona comença a notar que disminueix la seva capacitat de fer esforços habituals, cal consultar el metge".