L'Hospital Universitari Dexeus destaca l'augment de diagnòstics d'autisme en adults entre 40 i 60 anys detectat a l'etapa madura

A Espanya, s'estima que hi ha 450.000 persones amb Trastorn de l'Espectre Autista (TEA), el que representa l'1% de la població. D'aquestes, el 35% són adultes, encara que la xifra real podria ser més gran.

Segons explica la Dra. Cristina Sanz, especialista en psicologia clínica de l'Hospital Universitari Dexeus, hi ha un important nombre d'adults d'entre 40 i 60 anys que encara no han estat diagnosticats, ja que durant anys l'autisme es va associar principalment a la infància i a casos de més afectació.

En els darrers anys, l'augment de diagnòstics respon principalment a una millor comprensió de l'autisme com un espectre ampli i a la millora de les eines de detecció. Segons indica la Dra. Sanz: "Hi ha hagut un avenç molt important en les eines de detecció i diagnòstic. A dia d'avui, entenem l'autisme com un espectre molt més ampli, el que permet identificar perfils més subtils, especialment en persones sense discapacitat intel·lectual o amb bon desenvolupament del llenguatge. A més, els criteris diagnòstics s'han ampliat en manuals com el Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders, Fifth Edition (DSM-5), integrant diferents presentacions que abans es consideraven trastorns diferents o no tenien cabuda a l'autisme". Amb tot, apunta que també "hi ha una major conscienciació social i formació professional. Pares, professors i professionals de la salut estan més sensibilitzats, el que facilita derivacions més primerenques i diagnòstics més precisos. Això també ha permès detectar casos en joves i adults que en el seu moment no van ser avaluats correctament".

Pel que fa als factors etiològics, l'especialista explica que avui dia "sabem que el TEA té una base principalment genètica, amb una alta heretabilitat". Tot i que els factors ambientals poden influir, "no hi ha evidència sòlida que nous factors ambientals estiguin provocant un augment real de casos a gran escala". En aquest sentit, matisa que l'increment de diagnòstics respon sobretot a "una millor identificació de casos que abans passaven desapercebuts o eren identificats en altres diagnòstics. Cal destacar que hi ha mites en relació amb què les vacunes i alguns fàrmacs causen autisme i la ciència ens diu que aquesta causa - efecte no se sustenta".

En molts casos, "s'ha arribat tard i malament al diagnòstic en la generació adulta perquè abans es diagnosticaven només els símptomes visibles, com la depressió o l'aïllament, però no la causa", afirma la doctora. Segons la Confederación Autismo en España, quelcom especialment preocupant en el cas de les persones amb trastorn de l'espectre de l'autisme (TEA), és que són més propenses que la resta de la població a patir problemes de salut mental, com ara depressió o ansietat, amb el consegüent impacte per a elles i les seves famílies. Segons les dades recollides al registre sociodemogràfic d'Autismo España, el 17,8% de les persones autistes presenten almenys un trastorn psiquiàtric diagnosticat.

El masking i la invisibilitat femenina
Cada vegada són més les dones que reben el diagnòstic a l'edat adulta. En molts casos, han desenvolupat estratègies de camuflatge social (masking), imitant conductes i normes socials, el que ha contribuït a fer que les seves dificultats passin desapercebudes durant anys.

En paraules de la Dra. Sanz: "els criteris diagnòstics, a més, s'han basat històricament en perfils masculins i la simptomatologia en dones adultes pot estar molt compensada. Per aquest motiu, moltes dones arriben més tard al diagnòstic o fins i tot no arriben mai, i sovint reben abans etiquetes com ansietat, depressió o fins i tot trastorns de la conducta alimentària o de la personalitat". Com a conseqüència, el retard en el diagnòstic en dones amb TEA no només és freqüent, sinó que també afecta de manera significativa la seva qualitat de vida.

Integració laboral
La integració laboral continua sent un dels principals reptes per als adults amb TEA. Des de l'Hospital Universitari Dexeus es treballa per millorar l'adaptació a l'entorn professional, tenint en compte les fortaleses i les necessitats de cada persona.

A nivell funcional, en els adults amb TEA hi ha dificultats per acabar els estudis, trobar parella o mantenir amistats i relacions familiars. La integració laboral és un dels grans reptes. Per això, a l'Hospital Universitari Dexeus es treballa des d'una perspectiva pràctica i funcional, no només terapèutica. "El nostre treball se centra a ajudar la persona a millorar la seva adaptació a l'entorn laboral. Això inclou intervenció psicològica per desenvolupar habilitats com l'organització, la gestió de l'estrès, la comunicació a l'entorn professional i la flexibilitat davant de canvis. A més, s'utilitzen estratègies d'entrenament en habilitats socials i laborals, com la preparació d'entrevistes, la comprensió de normes implícites a la feina o l'aprenentatge de rutines estructurades".

Al que conclou: "Si a nivell laboral jutgem la persona per la seva capacitat de socialitzar o la seva habilitat comunicativa a les reunions de grup, probablement faríem la mateixa injustícia que si jutgéssim un peix per la seva habilitat d'enfilar-se a un arbre".

Adaptació de l'entorn, clau
El Trastorn de l'Espectre de l'Autisme (TEA) implica un estil de processament i funcionament neurobiològic diferent de l'estàndard, el que no és sinònim d'incapacitat funcional. Tot i això, la interacció amb entorns dissenyats sota normes socials convencionals pot generar un desafiament adaptatiu constant que deriva en un desgast emocional significatiu per a l'adult.

L'evidència clínica indica que la integració de la persona amb TEA millora substancialment quan l'entorn, especialment el laboral i acadèmic, fa adaptacions basades en les seves característiques específiques. Més enllà de les habilitats socials convencionals o la comunicació informal, la clau de l'èxit és valorar el potencial tècnic i la intenció comunicativa de l'individu. Implementar ajustaments raonables a l'entorn no només redueix la sobrecàrrega sensorial i social, sinó que permet que la persona s'exerceixi amb seguretat i eficàcia, validant la seva capacitat i aportació professional en igualtat de condicions