Litiasi renal: com evitar les pedres al ronyó abans que apareguin els símptomes
La litiasi renal, comunament coneguda com a pedres al ronyó, és una patologia que afecta entre el 5 % i el 10 % de la població. Es produeix quan certes substàncies presents a l’orina —com el calci, l’oxalat o l’àcid úric— es concentren i formen cristalls que poden agrupar-se i donar lloc a petits càlculs.
Tot i que en alguns casos aquestes pedres s’eliminen de manera espontània, quan augmenten de mida o bloquegen el flux d’orina poden provocar complicacions importants.
"En molts pacients, les pedres es formen sense donar símptomes, i només es detecten quan ja hi ha dolor intens o fins i tot una infecció", explica el Dr. Francisco Blasco, especialista enUrologia. "Per això insistim en la importància de la prevenció i el seguiment, especialment si ja hi ha hagut un episodi previ".
Símptomes més freqüents
El símptoma més característic és el còlic nefrític, un dolor agut a la part baixa de l’esquena o en un costat, que sovint apareix de manera sobtada i pot irradiar cap a l’àrea genital. Altres signes habituals són:
- Nàusees i vòmits
- Sang a l’orina (hematúria), generalment microscòpica
- Sensació de coïssor en orinar
- Necessitat freqüent d’orinar
- Febre i calfreds, si hi ha infecció associada
Per què es formen?
Entre els factors que afavoreixen la formació de càlculs hi ha:
- Una baixa ingesta de líquids, que concentra les sals a l’orina
- Una dieta rica en sal, proteïnes animals i sucres
- L’obesitat, la diabetis tipus 2 i el síndrome metabòlic
- Antecedents familiars o personals de litiasi
- L’ús prolongat d’alguns medicaments o suplements
Prevenció: hàbits que marquen la diferència
En la majoria dels casos, la litiasi renal es pot prevenir. Aquestes són tres claus que destaquen els especialistes:
- Hidratar-se adequadament.
Beure entre 2 i 3 litres de líquids al dia —més a l’època estival— ajuda a diluir les substàncies que formen els càlculs. L’orina ha de ser clara: si és groga fosca, probablement estàs bevent poca aigua. - Cuidar l’alimentació.
Reduir el consum de sal, carns processades, embotits, marisc i aliments rics en oxalat (com espinacs, remolatxa, fruits secs o xocolata) pot ser determinant. - Mantenir un pes saludable.
Seguir una dieta equilibrada i practicar activitat física de manera regular ajuda a prevenir l’aparició de càlculs i altres complicacions metabòliques.
"Canvis en els hàbits diaris poden marcar una gran diferència en la prevenció", destaca el Dr. Blasco. "I en pacients amb antecedents, el control ha de ser encara més estricte per evitar recurrències".
Opcions de tractament
El tractament depèn de la mida, la composició i la localització del càlcul. Entre les opcions més habituals hi ha:
- Medicació per alleujar el dolor i facilitar l’expulsió espontània del càlcul
- Litotrípsia extracorpòria, que utilitza ones de xoc per fragmentar la pedra sense necessitat de cirurgia
- Cirurgia mínimament invasiva, com la ureteroscòpia, que fragmenta la pedra amb làser dins del propi conducte de l’orina (uréter)
- Cirurgia percutània, amb accés al ronyó a través de la pell, o la RIRS, mitjançant la qual s’accedeix al càlcul del ronyó de manera retrògrada per l’uréter
En tots els casos, el seguiment mèdic és fonamental, i l’estudi metabòlic i l’anàlisi del càlcul poden ajudar a prevenir recaigudes, especialment en persones que ja han patit episodis previs.
